Maria Teresa Fernández de la Vega, vice-presidenta del govern espanyol està trista. Més que trista enfadada, Què tindrà la vice-presidenta?
És evident que la tensió entre Catalunya i Madrid està creixent tal com passen els dies. Ja no només entre els dos governs, el d’aquí de Catalunya i el d’allà de les espanyes... També la societat civil, més la d’aquí que la d’allà, se n’està cansant de l’actitud del govern espanyol. I aquesta tensió i empipament s’està personalitzant en dues de les principals figures del govern. El propi president José Luis Rodríguez Zapatero i el seu vice-president econòmic, Pedro Solbes. Potser per això la de la Vega és la que està sortint a donar la cara. Només faltaria que fossin els altres dos per atiar més el foc del finançament.
I és que no ho he dit fins ara, però tot aquest enrenou ha sorgit pel tema del finançament que l’Estatut fixava una data límit, el 9-A i des de Madrid, se l’han passat pel “folre”!
I si, a sobre, es vol fer baixar el sostre de les pretensions de Catalunya... Què ens queda?
Per això tant de temps negociant l’Estatut? Per això es tenien que “carregar-se” al President Maragall? Parlant de Pasqual, fa unes setmanes en un article al Periódico de Catalunya ho deixava ben clar: els dolents de la pel•lícula Zapatero i Mas. I entre tots dos es va pactar la seva caiguda per mirar de fer Arturo president de la Generalitat. Amb el que no comptaven era amb que Montilla pogués reeditar el pacte d’Entesa (o tripartit, digueu-li com vulgueu) i que fes de “criada respondona”. O sigui, que un andalús arribat a Catalunya els anys de la immigració, no només expressés el seu catalanisme, sinó que pogués amenaçar al govern central de trencar relacions. I és que Zapatero pareix que no se n’assabenta... A les passades eleccions generals del 9-M, ell, el propi Zapatero, va perdre a Madrid davant Mariano Rajoy i de la Vega i Solbes no van tenir millor sort i també van perdre davant els seus rivals del PP. Va ser a Catalunya on es van treure els millor resultats i el motiu principal que va poder “emmascarar” els resultats electorals del PSOE i els va permetre “guanyar a Espanya”.
Des de Catalunya no es vol baixar la guàrdia. Si ahir ens assabentàvem que Montilla convocarà a tots els parlamentaris (diputats més senadors) el proper setembre a Madrid, avui la notícia ha estat que per a la diada es vol fer una manifestació de força per a protestar pel tracte rebut des de la capital del regne.
I torno a preguntar... Per a què tant de temps perdut i tants recursos? Calia a Madrid aprovar un Estatut retallat? I si ja es va retallar, perquè ara encara se’l vol retallar més en el finançament?
I que no li donin la culpa a la crisi econòmica. Ja ho deia l’altre dia: on són els diners? És que l’Estat no recapta els impostos dels seus ciutadans? Ha pogut baixar la recaptació d’alguns impostos, però els grans que recapta ( IRPF, IVA, Societats...) També han baixat?
Aquest matí, en una enquesta a TV3, la majoria dels ciutadans (més d’un 80 %) opinava que Zapatero ha de donar la cara en un tema tant important com aquest.
I una darrera pregunta: Pot ser que el tema del finançament de Catalunya, acabi sent el principi de la fi de Rodríguez Zapatero?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada