diumenge, 4 de gener del 2009

DO (DENOMINACIÓ D’ORIGEN) -Article aparegut avui a Vinaròs News-

Si us hi heu fixat, tant les comarques del N com les del S del riu Sénia (un riu que uneix més que separa), tenen una situació privilegiada. Es pot anar des del cim més alt de les Terres de l’Ebre, el port de Caro o des de Batea al Delta en una mica més d’una hora. Igual passa des del port de Torremiró o des de Cinc Torres fins Vinaròs i Benicarló.
Però a aquest privilegi sé li ha de sumar un clima força benigne (encara que de vegades, el Mestral i el Llevant bufin amb força!), pobles amb encant amb una gent planera i entranyable, uns productes excel•lents que fan que tinguéssim una gastronomia extraordinària, tal i com m’ho recordava Toni, el rector de l’església del Sagrat Cor d’Amposta i fill, precisament, de Cinc Torres.
Però és que a més a més hi ha una diversitat en tots els aspectes digna de tenir en compte. Son terres de bandolers com Panxampla (d’Alfara de Carles), maquis com la Pastora (de Vallibona) i generals com Cabrera (de Tortosa). Terres de frontera, estratègiques, que la guerra va tenyir de roig els pobles de cases blanques (con les guerres Carlines i Civil)
Tenim uns pobles amb encant com Horta de Sant Joan i Arnes a la Terra Alta o amb aires mariners com l’Ametlla de Mar, la Ràpita i les Cases a la part N i Morella, Catí i Sant Mateu al S. Platges que atreuen els turistes de fina sorra daurada com les de Peníscola i Vinaròs i, també la Ràpita i l’Ampolla.
Matèria primera de màxima qualitat com les taronges, les mandarines, l’oli d’oliva, les ametlles i la mel. Les carxofes de Benicarló i el Delta de l’Ebre, la fruita dolça de la Ribera d’Ebre, l’arròs del Delta o el vi que s’elabora a la Terra Alta. També els llagostins de Vinaròs i la Ràpita o els musclos i ostrons de les badies. I també altres productes elaborats com el torrons de Catí, el formatge tendre de Sant Mateu, Catí, Morella i Camarles, les anxoves de Vinaròs i la Cava. I fins i tot el cava d’Ulldecona (que acaba d’estrenar nova xapa)
L’any de pluges són benignes, es fan els millors rovellons; des de Rasquera a Castell de Cabres, passant pel Port i Fredes, sense oblidar-me d’altres pobles com Villafranca del Cid.
I a l’hora de seure’ns a taula, ¿on no hi trobem un restaurant amb encant on ens serviran els plats típics de la zona com el crestó (costelletes de cabra blanca) del Perelló i Horta de Sant Joan, o el tombet de Benassal, el ternasco de Mas de Barberans, els Reguers, i Morella o l’olla d’Ares o la cuina marinera de tots els pobles de la façana mediterrània?
Places fortes com les de Tortosa, Morella, Sant Mateu i Peníscola i castells com els de Cervera del Maestre, Ares del Maestre, Miravet, Flix i Ulldecona, demostrant la seva importància a l’època medieval, amb la presència de diverses ordres: la de Sant Jordi d’Alfama a l’Ametlla de Mar, la del Temple a Miravet i Peníscola, la de Sant Joan de l’Hospital de Jerusalem a Amposta i la de Montesa a Sant Mateu. I d’origen àrab com el de la Suda de Tortosa i el de Morella.
Un patrimoni de la Humanitat com són les pintures rupestres d’art llevantí que hi ha, també, als dos costats del Sénia: el Perelló, les de l’ermita d’Ulldecona, les de la Valltorta de Tírig, les d’Ares i Morella la Vella. I també assentaments ibers com els de la Moleta del Remei d’Alcanar i el Castellet de Banyoles de Tivissa.
Els Parcs naturals del Delta de l’Ebre, els Ports de Tortosa-Beceit i el de la Serra de Irta.
De fires, també en tenim una bona mostra: la de l’artesania de Sant Mateu, la de la Terrissa de la Galera, les de mostres d’Amposta, Tortosa i Móra la Nova, la de caça de Móra d’Ebre, la nàutico-pesquera de Sant Carles de la Ràpita. Només per citar-ne unes quantes...
Sobre festes, ja ni em parléssim. Les falles de Benicarló, els Carnavals de Vinaròs, la del Renaixement de Tortosa, la Móra morisca de Móra d’Ebre, les quinquennals d’Alcanar i Ulldecona i les sexennals de Morella, etc.
Tradicions com les curses de cavalls de la Sénia i els bous (en totes les seves modalitats: vaquetes, bou embolat, bou capllaçat...) Les romeries allí on hi ha ermites (Sant Gregori de Benicarló, Sant Sebastià de Vinaròs, de la Mare de Déu de la Vallivana, la Font de la Salut de Traiguera, la Balma de Sorita, Coll de l’Alba de Tortosa, la del Remei d’Alcanar, la de la Pietat d’Ulldecona, la Fontcalda a Prat de Comte, etc.) Sense oblidar-nos de les bandes de música, presents a la majoria de pobles.
I per finalitzar una dansa que ens uneix: la jota. Afortunadament recuperada en molts de pobles, es balla a bona part de les Terres de l’Ebre: Amposta, Paüls, Benifallet, Miravet, etc. I també al País Valencià la ballen a pobles com Càlig. I naturalment a Ulldecona i Alcanar, amb els típics balls de mantons de les festes patronals.