Mentre estic escrivint això, a les televisions d’arreu del món estan retransmetent en rigorós directe la presa de possessió del nou mandatari americà, que és quasi com dir el “mandatari del món”. La majoria acomiaden l’era Bush amb sonades crítiques a la seva gestió, sobre tot per la guerra il•legal de l’Iraq on Espanya també i va prendre part per obra i gràcia el govern del PP encapçalat per José Maria Aznar i donen la més acalorada benvinguda la nova era americana. Barack Obama, descendent de negres africans ha aconseguit el que allí diuen el “somni americà”. És el primer negre en arribar a la Casa Blanca i, si no passa res, s’hi estirà durant quatre anys i després, ja es veurà. Un segon mandat serà possible si ha cobert la majoria de les expectatives que en ell ha dipositat el seu poble i també molts dels habitants del nostre planeta Terra. S’ha convertit amb el 44è president dels Estats Units d’Amèrica.
Una de les primeres mesures que prendrà, segons s’ha dit, serà tancar la presó cubana de Guantánamo. Una presó, com la guerra, il•legal, on no es respecten els més elementals drets dels seus presoners: fer-los un judici abans de condemnar-los, deficients instal•lacions, no deixar-los dormir per les nits, etc.
Un altre dels reptes per a Obama és impulsar l’economia productiva. Es diu que quan els Estats Units esternuden, la resta del món occidental està constipat. Si la política econòmica d’Obama i dels seus assessors és l’adequada, el seu país sortirà de la rescissió econòmica i farà de locomotora de tots els altres.
També s’espera del elegit president que canvi de política respecte al pròxim orient. La guerra d’Iraq no ha tingut el final que Bush va preveure. Encara que s’obstini a dir que és la democràcia més jove del planeta, la veritat és que la guerra entre faccions rivals continua. No serà fàcil trobar una bona sortida... I sobre Iran, què dir? O sobre Síria o Israel? Caldrà parlar molt i negociar més. Encara que arribar a un món sense guerres, avui per avui pareix una utopia!
La Pel•lícula “Benvingut Mister Marshall”, va ser rodada l’any 1953 per José Luis García Berlanga. La trama passava en un poblet fictici de nom Villar del Rio. Per aquell poble havia de passar una comitiva d’autoritats americanes (crec que encapçalades per l’ambaixador) i tenien que portar prosperitat al poble. Amb aquesta expectativa hi viuen els seus ciutadans, encapçalats pel seu alcalde (Pepe Isbert) Al final els americans hi passen de llarg i els veïns del llogaret es queden en un pam de nassos.
Dintre de quatre anys serà hora de fer balanços i es veure si el final del cicle Obama serà tal com s’espera o una gran decepció com va ser el final de la pel•lícula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada