Una de les pujades que ens arriba amb el nou any, és la dels diaris. Cal dir, però que alguns com el Punt ja s’havien apujat 10 cèntims l’any passat i d’altres com el Periódico, si bé no ho havia fet de dilluns a divendres, si que havia apujat les edicions de dissabte i diumenge. Però a partir d’avui, quasi tot els diaris que no ho havien fet, s’han apujat, també, 10 cèntims. Una excepció: Diari de Tarragona, de moment, conserva el seu antic preu d’un euro per exemplar de dilluns a dissabtes.
Però hi ha diaris que surten al carrer a preu “zero”. Aquests només els trobes a les ciutats importants, per exemple Metro a Barcelona (i crec que també a Madrid) o Més Tarragona. A les Terres de l’Ebre, Més Ebre, surt dos dies per setmana (dimarts i divendres, també sense cost. No obstant, aquestes publicacions tenen altres canals de distribució diferents. No es venen als quioscs. Així, ho te’ls donen pel carrer o els trobes en dispensadors al carrer de certs establiments o a altres indrets molt concorreguts com la casa consistorial d’Amposta.
Fa temps que penso que si no fos per les despeses de distribució, sobre tot per les comissions dels quiosquers (també tenen dret a viure!), tots els diaris podrien ser gratuïts. El diari Público va sortir al carrer a la meitat de preu que els altres. Només valia un euro el dia que portava un DVD o un llibre. És per això que, al tenir una comissió inferior, alguns venedors de premsa el van boicotejar i només te’l donaven si el demanaves, ja que no el tenien a la vista del públic (i valgui la redundància)
Els grans diaris es finances, sobre tot, de la publicitat. També dels ajuts públics com els que s’editen en català que reben subvencions de la Generalitat. Només cal veure els contingut dels mateixos per adonar-te’n de la nombrosa publicitat que hi ha. De vegades pàgines sencers de la mateixa marca. Recordo que fa uns mesos, una multinacional japonesa del món audiovisiual va contractar cinc pàgines seguides duran diversos dies. Si això ho va fer a diversos diaris de tirada nacional, el cost en publicitat devia de ser enorme. No és estrany llavors que els productes de les marques que més s’anuncien surtin al mercat a un preu molt més elevat que d’altres que no ho fan tant.
Aquest matí, al comprar els diaris i una vegada a les meves mans i abans de conèixer la pujada, li he preguntat a la venedora si avui anaven a la meitat de preu. I és que fa dies que el mida és molt inferior al que acostumen a ser. Jo ho atribuïa a dues coses: a la manca de notícies que hi ha per aquesta època i a que molts dels seus treballadors (redactors, treballadors de les rotatives, etc.) devien d’estar de vacances. Però es veu, segons m’han dit, que hi ha una altra causa: una espècie de vaga encoberta per part d’algun d’aquests col•lectius de professionals, sense especificar-me quin de tots.
No sé si serà o no veritat... El cert és que el preu de l’exemplar s’ha apujat i, en canvi, les fulles que ens donen, han minvat de forma considerable!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada