Després de pegar-li moltes voltes encara no he trobar un qualificatiu adient per posar-li al cas judicials que aquest dies s’està vivint al País Basc. No sé si qualificar-ho “d’error històric”, de “pèrdua de temps judicial”, de “fets al•lucinants”, etc. Bé, el cert és que durant dues setmanes (al menys això vaig creure entendre), la Justícia ha fet seure al banc dels acusats al Lendakari Juan José Ibarretxe, candidat a tornar presidir el país pel PNB (o PNV, segons en l’idioma que es digui) i un altre candidat, el socialista Patxi López. També el “polèmic” Arnaldo Otegui s’asseurà al costat d’ells i serà jutjat pel mateix cas.
La meva opinió és que un cas com aquest mai hauria d’haver arribat als tribunals. I no perquè els magistrats creguessin que “no hi ha cas”, sinó perquè mai ningú hauria hagut de denunciar a la primera autoritat del país per buscar una cosa tan encomiable com la pau. A la vida hi ha fites que, per aconseguir-les no s’han de mirar ni els costos econòmics, ni els socials ni els polítics. Ara mateix hi ha guerra a la franja de Gaza. Per aturar-la, què s’ha de fer? Dialogar? Segurament és la única sortida. I qui ha de dialogar? No caldria que ho fessin els màxim mandataris de l’estat d’Israel i els de Hamas? Hi poden haver mediadors: l’ONU, la UE, els EE.UU... qui sigui, però els dos principals protagonistes del conflicte hi ha d’estar presents.
El País Basc té un problema. I de retruc Espanya i França. Si l’entorn abertzale és el braç polític de la banda terrorista o no, no entraré a valorar-ho, però si en aquell moment, Arnaldo Otegui, l’ider de Batasuna, un partit considerar il•legal per la Justícia espanyola, però no per molts de milers de bascs, estava representant a ETA i a l’altre costat de la mesa s’hi seient dos dels principals polítics bascos, per a trobar una solució al conflicte, ben vinguda la negociació!
Primer Ibarretxe no volia que es celebrés el judici. Ara que ha començat diu que “no vol que es tanqui en falç i que es celebri”. I l’entenc. Com també entenc a López quan reclama els ha s’havia fet fins ara: què no es celebrés. Poques vegades puc estar més d’acord amb totes dues postures.
I per acabar no voldria passar per alt una frase que també s’ha dit aquest dies, però que no val més espai que el que li dedicaré. Aznar, el que va ser president del govern espanyol, va qualificar la victòria d’Obama com “un exotisme històric”. Pareix que ara vulgui fer com la majoria de polítics quan fiquen la pota fins al coll i “lamenta la mala interpretació que s’ha fet de les seves paraules”. No precisament per això, però si per posar a Espanya a una guerra il•legal, pregunto: No s’hauria de jutjar abans Aznar que a Ibarretxe i López?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada