Artur Mas, al seu laberint

El president obre una ronda de contactes per intentar un altre Junts pel Sí i decidir sobre el seu futur polític

Convergència s'adaptarà a la decisió del seu líder, vinculada a la necessària renovació total del partit

FIDEL MASREAL

Artur Mas es defineix a si mateix com una persona tenaç i de paraula. Els que treballen amb ell ho corroboren i afegeixen que aquestes virtuts no ho són tant si tendeixen a la tossuderia i l'obstinació. En els llargs mesos previs a la gestació de Junts pel Sí, el president de la Generalitat va deixar ben clar als seus interlocutors que no es presentaria a unes eleccions per perdre-les. Ja havia tingut massa victòries amargues en la seva carrera política.

La tenacitat (o el xantatge a ERC i a les entitats sobiranistes a l'amenaçar de no convocar eleccions, segons la versió de la CUP no desmentida per Esquerra) va fer que Mas se sortís amb la seva i aconseguís la integració dels republicans i de personalitats de la societat civil sota un mateix paraigua. Malgrat això, el líder de CDC s'ha quedat ara com ara sense el triomf final: tornar a ser president.

ENCARRILAR EL PROCÉS

Durant el tortuós nus en què s'ha convertit el sobiranisme des del 27-S, a Mas li han arribat missatges llunyans, però també pròxims, suggerint-li un pas enrere. Ell mateix tenia previst retirar-se de la política una vegada el procés quedés encarrilat. L'endemà de les eleccions, ja preguntat directament sobre el veto que, minuts abans, la CUP havia ratificat a la seva candidatura, va dir: “Aquest no és el tema transcendental, del que es tracta és de saber si aquests 72 diputats poden tirar endavant conjuntament un full de ruta que ens ha de portar a l'Estat propi. Tots són necessaris, els 62 diputats de Junts pel Sí, que han guanyat de carrer aquestes eleccions, i 10 més que han apostat explícitament per la independència".

Les negociacions amb la CUP han acostat posicions en tots els fronts excepte en la qüestió de Mas. L'oferta d'una estructura de Govern amb tres àrees potents en mans d'Oriol Junqueras, Raül Romeva i Neus Munté no alterava, com ha recordat aquesta última, cap de les atribucions de la institució de la presidència. Per a la CUP, Mas és un impediment per ampliar la base social de l'independentisme. Per a CDC, és imprescindible precisament per a això mateix: perquè atrau catalans moderats a la via secessionista.

CDC SENSE JUNTS PEL SÍ

¿I ara què? Mas, home tenaç, no té intenció de cedir. Tret d'un miracle, la reunió d'aquest dijous entre Junts pel Sí i la CUP, auspiciada per les entitats sobiranistes, únicament servirà per demostrar una bona voluntat buida. La precampanya de les noves eleccions ja és un fet i les càrregues de profunditat entre els uns i els altres així ho han evidenciat.

Mas intentarà refer Junts pel Sí. Però sap que aquesta vegada ERCno afluixarà. I, per tant, dedicarà molt pocs dies a aquest objectiu. La decisió ara és una altra: presentar-se o no i amb quina proposta, amb quin programa.

Una cosa és clara: Mas farà el que vulgui fer. Ningú al seu partit li qüestionarà que té dret de tornar a ser candidat, per més que en privat no tothom tingui clar que aquesta sigui la millor opció. Sens dubte és l'opció més conservadora: buscar el suport al líder i per molts símbol del procés, en la seva última cita amb les urnes. "És el nostre millor actiu i el veig amb ganes i força", argumenta un membre del Consell Executiu. Però, aleshores, Mas estaria posant en risc l'esmentada premissa que no es presentaria a les eleccions per perdre-les. Perdre és una possibilitat. Una altra és guanyar i tornar a tenir escàs marge de negociació si amb ERC no aconsegueix majoria absoluta d'escons.

¿VIRATGE?

A aquests factors se n'hi ha d'afegir un altre, que el mateix Mas ha insinuat en les seves reflexions sobre el procés sobiranista i les majories: en vista del resultat del 27-S, insuficient en termes plebiscitaris, potser és el moment de recuperar conceptes com 'dret a decidir' i 'centralitat', i que CDC recuperi el seu perfil i ADN pactistes i no rupturistes. Com diu un altre membre de l'actual Govern en funcions, l'actual direcció del partit ha d'agafar les regnes perquè “només han actuat fent seguidisme d'ERC, de l'ANC”. Si es tracta de l'espai central, que es podria entendre amb el que representa, per exemple, el PSC, la candidatura de Convergènciapotser hauria de correspondre a perfils diferents del de Mas, amb una figura que està indissociablement unida a la via cap a la independència sense retorn.

D'altra banda, si la nova CDC adquireix un perfil més progressista, disposada a teixir aliances amb ERC i altres forces de l'esquerra del Parlament, aleshores tampoc Mas seria el candidat ideal, i figures com la de Neus Munté respondrien més bé a aquest rumb.

Arribats a aquest punt de la reflexió, si es produís un canvi de candidat en la família convergent, apareixeria una de les grans paradoxes: si Mas sospesés no repetir com a candidat i cedir el testimoni en les eleccions del març, ¿per què no fer-ho ara, mantenir el poder i estalviar-se unes eleccions que no agafen CDCprecisament en el millor moment?