GUARDAR I FER GUARDAR ‘LES FORMES’

Del gran Ferreres, al Periódico d'avui. 

En política hi ha conductes bàsiques que s’haurien de respectar, sobre tot aquelles que van de dalt cap a baix. Si els alts càrrecs d’un estat no respecten aquesta norma bàsica, encara que només sigui per cordialitat, des del meu punt de vista, els deixa en una pèssima situació.
Com a ciutadà entenc que la situació catalana respecte a l’Estat espanyol no és un tema agradable. Hi ha qui deu de comparar la hipotètica independència de Catalunya amb el fet de desmembrar un part del cos, com si els hi arranquessin una cama o un braç... Potser sí, però també haurien d’analitzar-ne els motius que han portat a aquesta situació i mirar de conservar els ponts de diàleg que encara estiguin oberts.
Suposo amic lector que ja has deduït per on vaig. Em refereixo a la plantada del Rei Felip VI a la presidenta del Parlament Carme Forcadell. Però no ha estat l’únic gest lleig per part de les autoritats espanyoles.
Mas es va queixar de que al decret de cessament no sé li havia agraït els serveis prestats, tal com s’havia fet amb els seus predecessors. Recordo que el President de la Generalitat és el màxim representant de l’Estat a Catalunya. Potser un dia no ho serà, però ara per ara el càrrec de president pertany a l’estructura de l’Estat.
Per a denunciar-ho públicament, Mas va agrair de paraula els serveis prestats als consellers del seu govern i que no continuaven amb Puigdemont, que eren majoria. Només recordo a Neus Munté i a Santi Vila com els únics consellers que repeteixen, tot i que el segon canviï de conselleria.
Per tant, l’actitud d’ERC de no acudir a les consultes que fa el Rei per a proposar candidat l’entenc perfectament. Un acte de desconsideració a canvi d’un altre.
Acusa Pedro Sánchez a Rajoy de ser el Red Bull de l’independentisme. O sigui de donar-los ales. M’agrada la metàfora. L’efecte rebot de molts catalans és degut a la intransigència espanyola. Però faria bé Pedro Sánchez de fer també ell una mica d’autocrítica. El rebut total i frontal en fer una consulta acordada també li ha pogut passar factura en les passades eleccions. També a l’hora de buscar suports que l’avalin com a candidat a la presidència del govern espanyol sembla que estigui massa fi amb Catalunya anteposant la unitat d’Espanya a qualsevol mesura social o econòmica. Com si l’únic problema que hi hagués en aquests moments es digués Catalunya.
Entenc que el tema de la independència de Catalunya sigui tabú per a la majoria dels espanyols, però potser caldria fer una mica de pedagogia i, sobre tot, com he dit anteriorment, autocrítica, molta autocrítica que permeti analitzar el perquè de la situació actual.
Sobre l’actitud del Rei de no voler rebre a la Presidenta del Parlament, vull dir que, segurament el culpable també sigui Rajoy. El Rei, figura odiosa per a una bona part dels catalans és, senzillament, com una mena d’objecte decoratiu (cobrant un bon sou, això sí) Ja sabeu que diu la Constitució sobre la seva figura: El Rei regna, però no governa. A part de ser inviolable i estar lliure de tota responsabilitat política.
Sabíeu, per exemple, que els discursos del Rei estan supervisats pel govern de torn? Per tant, el Rei no posarà mai en dubte les polítiques governamentals i sempre estarà en sintonia amb el govern que hi hagi en cada moment.
Conseqüentment, has d'esperar dels teus administrats el mateix tracte que tu els dispenses. Si els vols rebre millor, primer practica amb l'exemple.