JOCS DE TAULA POLÍTICS

De Ricardo al diari el Mundo. 

Ahir es preguntava el Periódico de Catalunya: És que ningú vol governar?

Sóc del convenciment de que tots els que es presenten a eleccions volen governar. Sinó, no s’hi presentarien... El que passa és que de vegades els cal una petita empenteta o estar segurs de que dominen la situació.

Veient els que s’ha vist els darrers dies, sembla que els diferents partits estan jugant a un joc d’estratègia difícil de definir. Per una part, Rajoy, quan semblava que feia un pas enrere, en realitat es tractava d’una maniobra d’autoprotecció, com passa amb l’enroc a dels escacs on es permuten les posicions del tauler del rei i la torre davant de l’atac del rival.

En canvi el paper de Podemos no ser com qualificar-lo. Per una part, sembla que van de farol, com passa amb el pòquer o sigui, simular que portes un millor joc que el que realment tens.

També és possible que s’estigui jugant una gran partida de mus on s’acostuma a fer senyals al company per a que aquest pugui deduir el joc que portes.

Com veieu, tot plegat una mica complicat...

De Vergara a eldiario.es.

En un primer moment, divendres semblava que s’havia aplanat el camí per a formalitzar un pacte d’esquerres entre PSOE, Podem i IU ambla col·laboració d’altres grups polítics. Després de ser consultat pel Rei, Rajoy va decidir no sotmetre’s a la sessió d’investidura.

Ràpidament va sortir Pablo Iglesias, el líder de Podemos a parlar de pacte amb el PSOE para formar govern on ell seria vicepresident i que alguns dels seus dirigents tindrien carteres ministerials. Iglesias semblava que volia aplanar el camí, però a ulls dels socialistes, l’estratègia només entorpia el complicat panorama polític.

La postura de Podemos contrasta molt amb el que deia fa només unes setmanes. Quan Patxi López va ser elegit president del Congrés, va dir que havia un pacte entre el PP i el PSOE i que només era un joc de cadires per acabar investint Rajoy amb el suport socialista...

No sé com qualifica Iglesias l’estratègia que està emprant, però quan es parla de vicepresidències i ministeris, no us sembla un joc de cadires? A mi sí.

Mentre Pedro Sánchez està a l’expectativa. Per una part està rebent els constants atacs del PP, així com d’una part de la premsa afí, per l’altra des de dintre del seu propi partit de personatges com Felipe i Alfonso que de la clandestinitat durant la dictadura van passar a viure molt bé i ara no se’n recorden dels valors que defensaven quan eren joves.

Fa dies que estic dient que una repetició electoral no serviria per a casi res. Només per ajornar el problema, mentre possiblement anirien prenent cos els pactes.

Pedro Sánchez vol que sigui Rajoy qui primer passi per l’examen dels diputats del Congrés. Que es visualitzi que no compta amb el suport de cap grup, ja que ara, Rivera ha anunciat de que no donarà suport a cap dels dos. I si tal com es preveu Rajoy no aconsegueix ser investit, llavors ho intentarà ser ell mateix amb els suports esmentats més amunt. Però el PP no està disposat a posar-ho gens fàcil. Fins i tot és possible que s’acabi substituint Rajoy per alguns dels emergents que truquen a la porta. I també a Sánchez sé li podria estar buscant un substitut, encara que la situació és força diferent.  

De Ferreres al Periódico de Catalunya. 

Però ja sabeu que en política el que avui és blanc, demà pot ser negre i a l’inrevés. Durant la campanya i fins no fa gaires dies, el referèndum independentista de Catalunya era un requisit indispensable que posava Podemos a l’hora de configurar cap pacte. Alguns fins i tot ho qualificaven com línia roja que no es podia traspassar. Ara sembla que ja no ho és, encara que des de Podemos s’afirma que no es renuncia a fer-lo...

Des del meu punt de vista, ara mateix, el punt l’imprescindible és fer fora el PP del govern d’Espanya. Per tant, la resta de punts haurien de passar a un segon pla i no ser un impediment per a configurar un govern progressista. No m’agradaria haver d’aguantar 4 anys més la prepotència i les polítiques del PP.

Per cert, suposo que ja sabeu que a Pedro Sánchez i a Pablo Iglesias els diuen els Picapedra... No cal dir el motiu, veritat?