 |
| Acudit de Faro a Diari de Tarragona. |
Després de
diumenge s’està parlant molt de la divisió interna que li atribueixen a les
CUP. El departament de premsa i propaganda de Convergència furga a la ferida
per mirar de treure rendibilitat per a Mas.
Certament després
de l’empat a 3.015 la imatge que es pot
donar a primera vista és de divisió total. Malgrat tot hi ha coses que no s’han
dit, com per exemple que a l’assemblea de Sabadell, a part de militants també
hi van entrar simpatitzants i en alguns casos militants i simpatitzants d’altres
formacions que es feien passar per cupaires.
D’això no se’n ha parlat...
Però el passat
27-S la formació va treure més de 336.000 vots, una menudesa si es compara amb
els més d’1.600.000 que va treure JxS. Però aquest no és el tema...
No sé quants de
militants tenen les CUP, però no crec equivocar-me si afirmo que a les passades
eleccions més de 300.000 votants que es van decantar per la formació
anti-capitalista, no eren militants. S’ha fet cap estudi per veure que pensa
tot aquest col·lectiu?
Els votants de
les CUP no són gent desinformada, que els han votat com haurien pogut votar a
una altra formació, no. Els votants de les CUP són gen compromesa i sovint
desenganyada d’altres formacions polítiques que han buscat un refugi per al seu vot. Segurament que tots i cadascun del seus
votants tenien una cosa clara (i potser només una): que no farien a Mas president.
Aquests dies
estic llegint opinions de gent que diuen coses com que les CUP ja no els representen o que se’l relaciona amb la corrupció pel sol fet de ser hereu de Jordi
Pujol...
Sobre els
primers, qui ens assegura que diuen la veritat? Com sabem que, efectivament,
són votants de les CUP? Potser sí que ho són... O potser no.
El segon tema és
molt més delicat i, per a mi el moll de l’os
del rebuig a Mas. Certament Mas és el fill polític de Pujol. A diferència des
les CUP que fan assemblees per a tot, aquí Pujol només va haver d’ungir-lo com el seu descendent (fins
que l’Oriol estigués preparat per a rellevar-lo)
Però quan Mas va
substituir Pujol ho va fer a tot els àmbits i, per tant, Mas, és responsable
directe de tot el que ha passat a Convergència en els darrers 12 anys. I si
voleu, màxim responsable, ja sigui per acció u omissió. Per cert, quan va dir
que posaria la ma al foc per la transparència
de la Generalitat baix el seu manat sabia, amb certesa, que es podia cremar.
Per tant,
independència sí, però no a qualsevol preu. Si per aconseguir-se s’han d’aixecar les barreres del peatges i s’ha
de deixar passar de franc als
corruptes de Catalunya, no gràcies. S’ha de fer net.
Precisament el
cas contrari, el que vol Convergència i el sector més fanàtic de JxS, es a dir,
assolir la independència sense haver de passa comptes del passat és, des del
meu punt de vista, una farsa interessada i que només vol esborrar els comptes
del passat i no haver-los de passar mai més. Com diuen els castellans: hacer borrón y cuenta nueva. No és això,
no pot ser tan fàcil per a uns...
Hi ha molta gent
que pensa així. Hi ha molta gent (votants i no votants) que valoren la
coherència de les CUP i que per això els votaran a les properes eleccions.
Una de les coses
que no entenc és com membres de les CUP que sé saben assemblearis, ara se’n
vulguin anar perquè no ha sortit la seva opció. Com a polític que he estat, he
hagut d’acceptar coses amb les que no hi estava d’acord. El límit ens l’hem de
posar nosaltres mateixos i decidir si les qüestions són prou importants com per
a continuar o, en canvi, plegar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada