Després del 'no'de la CUP

MARÇAL SINTES

Periodista

Escric aquestes notes just després de conèixer-se la decisió de la CUP, intentant posar sobre la taula alguns elements d'anàlisi sobre elno a Artur Mas i les seves conseqüències.

-El veto a Mas suposa enfonsar el candidat preferit pels catalans, que van atorgar a Junts pel Sí una majoria molt clara al setembre. 10 diputats torçaran la voluntat de gairebé el 40% d'electors.

-JxSí podria presentar contra rellotge -el termini s'esgota- una alternativa (¿Rull, Munté, Junqueras, Romeva?). Avui no sembla, però, que hagi de passar. El més probable és que al març hi hagi eleccions.

-Molts membres de la CUP ho eren perquè creien estar lluitant per la llibertat de Catalunya. El mateix val per a molts, moltíssims, dels seus votants. Per tant, la decisió d'ahir no serà innòcua per a la CUP. Pagarà un alt preu internament i externament. Espero que es presenti a les eleccions perquè els catalans puguin jutjar-la.

-És una llàstima que la part de la CUP favorable a l'acord hagi sigut derrotada. Cal agrair-los el seu esforç, especialment als que ocupen càrrecs de responsabilitat.

-Els tres mesos de negociacions apareixen avui com una colossal presa de pèl que ha desgastat la figura de Mas, la Generalitat i la CUP i Convergència. A més, i és el pitjor, han causat un gran perjudici al sobiranisme i l'independentisme en el seu conjunt.

-Sens dubte, el no a Mas és un èxit per a l'espanyolisme i l'anomenat unionisme en conjunt. Paradoxalment, resta arguments als que avalen el pacte PP-PSOE a Espanya.

-JxSí, i en especial els convergents, han comès equivocacions greus durant les eternes negociacions. No sabien què era la CUP. Han pecat, a més, de wishful thinking, és a dir, d'atendre més als desitjos que a l'anàlisi de la realitat. La pitjor relliscada va ser, ho vaig escriure al seu dia, la declaració sobre la ruptura amb Espanya aprovada pel Parlament, que ha reforçat la posició de l'Estat.

-No crec que JxSí torni a concórrer com a tal a les eleccions. Si són al març, apostaria que ERC i el que es va anomenar al setembre Catalunya Sí Que Es Pot milloraran notablement els seus resultats. Aquí hi ha un element molt rellevant per dilucidar: si aquesta vegada -al setembre no ho va fer- Ada Colau i la seva gent se sumaran a Podem i ICV-EUiA. A priori, març sembla massa aviat perquè Colauintenti l'assalt a la Generalitat com a presidenciable.

-CDC haurà de decidir si el seu candidat ha de ser Mas. Hi ha arguments a favor i en contra. El més rellevant és si ell ho desitja. A part d'això, segueix sent un actiu valuós per a Catalunya i el seu partit. Hauria de pilotar almenys la primera fase de la refundació, és a dir: el difícil desmuntatge de l'actual Convergència.