 |
| De Manel Fontdevila a eldiario.es. |
Molt de dir Rivera que no pactaria amb el PP i al final ho acabarà fent... O no ves a saber.
De fet, fa poques hores que la Guardia Civil ha començat una macroredada a les seus del PP de València buscant documentació dels casos més sonats. Quan la notícia m’ha arribat al mòbil, la foto era de Alfonso Rus, que va ser el totpoderós president de la Diputació de València a part d’alcalde de Xàtiva. Vaig conèixer a Alfonso Rus gràcies a les paròdies de l’humorista Xavi Castillo que sempre el treia amb una fletxa que li apuntava el cap i que el seguia per allà on anava, ja que per la seva baixa estatura física, de vegades solia passar desapercebut.
Si a aquesta actuació sé li suma la imputació del propi partit per la destrucció dels dics durs dels ordinadors de Bárcenas, així com el nou cas de corrupció al votant de l’empresa pública Acuamed (per citar els casos més recents), el PP com a partit (i per suposat tots i cada un dels seus dirigents), haurien d’estar inhabilitats i, per suposat, deslegitimats per a formar govern i fins i tot per a exercir d’oposició.
Tornant a Rivera, ja sabeu que ahir mateix va tenir una entrevista amb Rajoy per a mirar d’arribar a un acord de govern. La suma del PP+C’s és la que té un millor resultat exceptuant, està clar, la que farien el PP+PSOE, coalició que només interessa al PP, ja que per al PSOE seria alguna cosa així com signar la defunció... Això sinó arriba igual encara que no pacti amb els populars.
Alguns analistes polítics volen veure en un possible govern encapçalat pels socialistes, la redempció de les últimes decisions del govern de Zapatero, ja que no els hi quedaria més remei que desfer en tot o en part el que van fer fa ja més de 4 anys, com per exemple la connivència amb la banca o la reforma laboral rectificada posteriorment pel PP a l’alça.
També hi ha analistes que opinen que la tàctica e Podemos està encaminada a guanyar-li tot el terreny possible al PSOE fins a convertir-lo en un partit residual, tal con a passat a Grècia amb Syriza i el PSOK.
Aquestes maniobres em donen la raó un cop més. El PSOE no es fa refundar quan ho hauria hagut de fer, es a dir, fa al menys 3 anys. Les grans decisions dels partits s’han de prendre en períodes no electorals, que és quan mes temps tens de preparar-ho a la vegada que la possibilitat de patir un desgast electoral és nul·la. Fixeu-vos per exemple amb els moviments que ha iniciat l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau que s’ha proposat crear un partit (ara es va presentar en una coalició de partits) i ha llençat gestos fins i tot a la gent de els CUP per a que s’integrin al nou projecte.
Ara bé, si voleu saber el que penso avui d’aquesta situació, us he de dir que ni jo ho sé... Cada dia, segons el que passa, penso una cosa diferent. Per una part, repetir les eleccions només faria retardar uns mesos el problema, ja que si els resultats són pràcticament calcats, les dificultats seran idèntiques o al menys similars.
Una opció que avui no descarto per a res, és la repetició de les eleccions sense Rajoy ni Sánchez... Però mirat des del mateix punt de mira, perquè aquests no s’haurien de presentar i Iglesias i Rivera, sí? Si s’analitza objectivament, la culpa de que no s’arribi a cap pacte, no és compartida pels 4?
De totes formes que vagi per davant que jo tampoc no pactaria amb segons qui. És evident que traçaria unes línies roges (un concepte que està molt de moda) i que no les traspassaria sinó fossin per motius de força major (molt de força major!) I ara per ara no en veig cap ni un.
Per cert. Si estigués al lloc de Sánchez o Iglesias (afortunadament no hi estic), no em deixaria intimidar per les coaccions dels empresaris com per exemple la retirada de la inversió estrangera.
I ja per a finalitzar, em permeteu una broma? I si Rajoy volgués anar a unes noves eleccions per a que així no es pugui presentar Pedro Gómez de la Serna?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada