ENRIC HERNÁNDEZ
L’enfocament eminentment juridicista del combat contra el procés sobiranista té per al Govern de Mariano Rajoy pros i contres. El gran avantatge, en termes de comoditat, és subcontractar jutges i fiscals per fer front a un conflicte que, com va sentenciar el Tribunal Constitucional, és d’arrel política i només mitjançant el diàleg polític pot encarrilar-se. A força de recursos competencials, querelles criminals i requeriments personals, l’Executiu ha amuntegat una infinitat d’evidències sobre el propòsit del Govern i la majoria independentista de dinamitar l’Estat de dret. El problema d’activar a tota potència la maquinària judicial és que és difícil frenar-la una vegada en marxa. Díficil, no impossible.
L’empresonament dels nou exconsellers del Govern que s’han presentat puntuals a la cita amb la jutge de l’Audiència Nacional dona un altre gir, aquest dramàtic, a un contenciós que al llarg dels últims dies havia entrat en fase de distensió. Fa una setmana, la proclamació de la «república catalana» al Parlament va anar seguida de la defenestració de tot el Govern, la intervenció de l’autonomia i la convocatòria d’eleccions autonòmiques per al 21 de desembre, sense que per això s’alterés la pau social ni l’independentisme oferís resistència. Sinó al contrari, el sobiranisme havia acatat l’expeditiva via del 155 a l’anunciar la seva concurrència a les urnes. I la fugida a Brussel·les de Carles Puigdemont i alguns exconsellers, el «Govern legítim» segons l’expresident, no tan sols no havia alimentat l’èpica independentista, sinó que més aviat havia sigut motiu d’enrojolament.
Sense qüestionar (necessàriament) la divisió de poders, és lícit preguntar-se per què la fiscalia ha demanat presó incondicional per a Oriol Junqueras i la resta dels imputats, tret de Santi Vila. És cert que les desproporcionades penes de presó que sol·licita el ministeri públic, unides a la fugida belga encapçalada per Puigdemont , donen versemblança al risc de fuga dels reus, però no ho és menys que la seva disposició a declarar aconsellava mesures cautelars més lleugeres, com la retirada del passaport o les compareixences setmanals al jutjat.
UN INCENDI EVITABLE
La jutge Carmen Lamela, potser sense saber-ho, ha provocat un incendi polític evitable, però d’efectes imprevisibles. Ficar preventivament entre reixes els consellers deposats reforça argumentalment l’independentisme i torna tot el protagonisme a l’ANC i Òmnium, els líders de les quals, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, també són a la presó. La lluita abandona els despatxos per tornar als carrers. El tracte de favor a Vila, penúltima esperança del moderantisme sobiranista, l’inhabilita definitivament com a presidenciable del PDECat. En nom d’aquells als quals bategen com a «presos polítics», les entitats podran ara imposar als partits, contra la voluntat de tots ells, una candidatura única de l’independentisme en les eleccions, que voldran mudar d’autonòmiques a constituents. I, de resultes d’això, el 21-D pot acabar servint no per amainar el conflicte, sinó per aguditzar-lo. Moltes gràcies, senyoria.
L’enfocament eminentment juridicista del combat contra el procés sobiranista té per al Govern de Mariano Rajoy pros i contres. El gran avantatge, en termes de comoditat, és subcontractar jutges i fiscals per fer front a un conflicte que, com va sentenciar el Tribunal Constitucional, és d’arrel política i només mitjançant el diàleg polític pot encarrilar-se. A força de recursos competencials, querelles criminals i requeriments personals, l’Executiu ha amuntegat una infinitat d’evidències sobre el propòsit del Govern i la majoria independentista de dinamitar l’Estat de dret. El problema d’activar a tota potència la maquinària judicial és que és difícil frenar-la una vegada en marxa. Díficil, no impossible.
L’empresonament dels nou exconsellers del Govern que s’han presentat puntuals a la cita amb la jutge de l’Audiència Nacional dona un altre gir, aquest dramàtic, a un contenciós que al llarg dels últims dies havia entrat en fase de distensió. Fa una setmana, la proclamació de la «república catalana» al Parlament va anar seguida de la defenestració de tot el Govern, la intervenció de l’autonomia i la convocatòria d’eleccions autonòmiques per al 21 de desembre, sense que per això s’alterés la pau social ni l’independentisme oferís resistència. Sinó al contrari, el sobiranisme havia acatat l’expeditiva via del 155 a l’anunciar la seva concurrència a les urnes. I la fugida a Brussel·les de Carles Puigdemont i alguns exconsellers, el «Govern legítim» segons l’expresident, no tan sols no havia alimentat l’èpica independentista, sinó que més aviat havia sigut motiu d’enrojolament.
Sense qüestionar (necessàriament) la divisió de poders, és lícit preguntar-se per què la fiscalia ha demanat presó incondicional per a Oriol Junqueras i la resta dels imputats, tret de Santi Vila. És cert que les desproporcionades penes de presó que sol·licita el ministeri públic, unides a la fugida belga encapçalada per Puigdemont , donen versemblança al risc de fuga dels reus, però no ho és menys que la seva disposició a declarar aconsellava mesures cautelars més lleugeres, com la retirada del passaport o les compareixences setmanals al jutjat.
UN INCENDI EVITABLE
La jutge Carmen Lamela, potser sense saber-ho, ha provocat un incendi polític evitable, però d’efectes imprevisibles. Ficar preventivament entre reixes els consellers deposats reforça argumentalment l’independentisme i torna tot el protagonisme a l’ANC i Òmnium, els líders de les quals, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, també són a la presó. La lluita abandona els despatxos per tornar als carrers. El tracte de favor a Vila, penúltima esperança del moderantisme sobiranista, l’inhabilita definitivament com a presidenciable del PDECat. En nom d’aquells als quals bategen com a «presos polítics», les entitats podran ara imposar als partits, contra la voluntat de tots ells, una candidatura única de l’independentisme en les eleccions, que voldran mudar d’autonòmiques a constituents. I, de resultes d’això, el 21-D pot acabar servint no per amainar el conflicte, sinó per aguditzar-lo. Moltes gràcies, senyoria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada