diumenge, 19 de novembre del 2017

SÚRIA, A L’ALTRE COSTAT DE LA VALL SALINA

No vam voler marxar de la comarca del Bages sense visitar l’altre poble de la vall salina del riu Cardener: Súria.
No us creureu el primer que vam veure només entrar: Una bandera espanyola de pal penjada d’un balcó. Després d’haver visitat Solsona el dia anterior i veure-ho tot ple d’estelades i damassos independentistes, ens va sorprendre, la veritat.
Vam deixar el cotxe a l’entrada del poble, al costat del riu, ja que el casc antic està (com passa quasi sempre) a la part més elevada, però sovint també caracteritzada per carrers estrets i pràcticament inaccessibles i amb poc aparcament.
L’enorme escalinata que puja fins el casc antic (l'anomenen el Poble Vell), impressiona. Després hi ha rutes alternatives i quan arribes a dalt del tot acabes pensant que no n’hi havia per a tant. Només començar a pujar ens vam trobar amb el senyor Olivas... I us preguntareu, qui coi és aquest senyor? Simplement un senyor del poble amb ganes de parlar i explicar coses. Ens vam estar uns moments de xarreta explicant-nos, sobre tot, records de la seva joventut  com per exemple de quan ell era jovenet i jugava a futbol amb l’equip de la fàbrica. Fins i tot ens va ensenyar una foto que certificava aquell moment mentre ens preguntava: A veure si me coneixeu?  

El casc càntic de Súria està millor conservat que el de Cardona. Hi destaquen els portals i el carrer construït per sobre de l’antiga muralla, conegut com el carrer de la Mura. I a dalt de tot el castell, l’església i el dipòsit de l’aigua.
Com que està ple de cartells que t’indiquen cada cosa ens vam assabentar que a les llindes que hi ha a les portes de la majoria de les cases hi posa un any i les inicials del seu propietari. Totes les dates són posteriors a 1700 que va ser quan, aproximadament, els habitants de Súria es van independitzar del senyor i van aconseguir la seva casa en propietat. També hi ha rètols més actuals per a indicar-te quina família hi viu allí a cadascuna d’elles.

Si en pujar vam fer-ho per carrers costeruts, a l’hora de baixar si que ho vam fer per les escales construïdes, segurament, no fa tants d’anys. En alguns llocs hi havia ornaments, com una font o una imatge molt avantguardista de Sant Sebastià. Me va cridar l’atenció un lloc anomenat Bateria. Vaig pensar que el nom deu de derivar d’un antic emplaçament d’alguna peça d’artilleria, com per exemple un canó, ja que des d’allí es domina molt bé el riu Cardener i l’actual pont que, segurament, va ser construït on hi havia d’haver el pont primitiu.