EL DIA DE LA MARMOTA

De Manel Fontdevila a Elplural.es.

Guille Soler, gerent de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) odia el tòpic tocar el cel amb la ma, que sé sol emprar quan una enxaneta corona un castell de màxima dificultat.

A mi tampoc m’agrada caure en tòpics. Sobre tot quan posa el títol a un dels meus escrits m’agrada que siguin una bona introducció del tema dels que us vaig a parlar i si pot ser original molt millor. No és el cas d’avui.

El dia de la marmota que se va fer famós arran de la pel·lícula del mateix nom, significa tornar una vegada i un altra al començament d’alguna cosa.

Marta Rovira, molt possiblement candidata d’ERC a la presidència de la Generalitat:

-El 21-D és el referèndum que l'Estat no s'ha atrevit a pactar.

A veure, Marta, el 21-D no sé fan eleccions autonòmiques? Per què seguim embolicant la troca?

Un referèndum és una consulta a la ciutadania on només tens cinc opcions: Sí, no, blanc, nul i quedar-te a casa. En canvi a unes eleccions pots votar una entre totes les candidatures que s’hi presenten (i que solen ser més de dos i més de tres...), a part de les altres opcions: blanc, nul i quedar-se a casa.  

Tot i que estic d’acord amb Marta Rovira de que l’Estat espanyol no s’ha atrevit a pactar un referèndum (tot i que va tolerar el del 9-N), crec que les seves opinions només serveixen per a seguir creant incertesa entre els electors.

És igual que ho mireu de l’indret, del revés, cap per amunt, cap per avall, de fora cap a dintre o de dintre cap a fora. Unes eleccions ja siguin generals, autonòmiques o locals mai, mai podran substituir un referèndum. I això ho té clar la mateixa Marta Rovira i sinó ho té, només cal fer-li una pregunta:

-On posem els Comuns?   

Què són, carn o peix? Estan d’acord amb la independència o no hi estan? Hi ha una dita castellana que diu: De todo hay en la viña del Señor. I és cert. Voleu que us la digui grossa? Segur que no tothom que votarà la llista del President o ERC votaria sí a la independència. I pot ser que remenant entre els que voten el PP o C’s trobaríem el cas contrari, algú que digués que votaria sí a la independència però que no està d’acord amb els partits independentistes. Coses més grosses s’han vist!  

Per tant, no us deixeu ensarronar. El 21-D voteu en consciència el candidat, la llista o el programa que més us agradi i des del vostre lloc de treball, des de casa o des d’on sigui, seguiu lluitant pels vostres ideals (si és que ne teniu) a la recerca d’un món millor on no només uns quants vulguin tallar el bacallà i quedar-se amb les parts més grosses i amb menys espines.

Desgraciadament quasi mai ha estat així. Polítics com l’expresident de l’Uruguai José Mújica n’hi ha hagut molt pocs a la història. En canvi de polítics mediocres n’hi ha hagut molts, fins i tot aquells que s’han cregut importants.  

Per cert, si el 21-D no hi ha una majoria d’independentistes, quan seran les properes eleccions que equivaldran a un referèndum, un plebiscit o el que convingui en aquell moment?

Intueixo que de dies de la marmota encara n’hi hauran uns quants més. I sinó, al temps...