ANTONIO FRANCO
És urgent conèixer qui va proferir les amenaces concretes d'un possible vessament de sang a través d'actuacions abusives espanyoles si seguia endavant la DUI
És urgent que ens diguin de forma concreta qui va proferir les amenaces concretes d'un POSSIBLE vessament massiu de sang als carrers catalans a través d'actuacions abusives espanyoles si seguia endavant la DUI. Qui ho va saber i les va difondre, el bon xivato, té l'obligació de dir-nos-ho sense cap mena d'ambigüitat. Qui va fer aquella amenaça que Marta Rovira (a la qual només per respecte a Dolores Ibárruri no la considero la Passionària catalana) va estimar suficient per frenar el naixement de la República catalana. I perquè Puigdemont viatgés a l'estranger sense arriar la bandera espanyola del Palau de la Generalitat, donant ell i el seu Govern per finalitzades les seves obligacions (almenys la principal, la de donar la cara davant els ciutadans, si considerem menor la de respondre dels seus propis actes –no de les seves opinions independentistes, respectades des que això és una democràcia– davant la justícia). I perquè posteriorment hagi acceptat participar en unes eleccions que segur que considera esclavitzadores.
Una altra urgència és aclarir el fracàs barceloní amb l'Agència Europea del Medicament. Es pot opinar el que es vulgui, però gairebé tots sabem el que li ha anat pitjor a la candidatura: la tensió per la secessió. Toni Comín (¡com s'enyora la temperància compromesa del seu pare!) pot declarar el contrari i posar en primera línia el rebuig de la UE als excessos policials espanyols de l'1-O. Però les carreteres i trens tallats tranquil·lament per un sindicat minoritari i amb només diversos milers d'activistes impedint els desplaçaments de la majoria de la població catalana que lliurement i democràticament desitjava treballar aquell dia van poder pesar més. Així és la vida. A Europa no li va agradar la imatge insegura per al transport a Catalunya.
Imatges de l'1-O repetides
Sobre la desproporcionada actuació policial de l'1-O es pot dir alguna cosa més. Els electors de la seu de l'Agència eren estats que, en gran part, en aquesta etapa contemporània porten a la motxilla antecedents de filosofies repressives similars. Holanda i Itàlia, els finalistes, quan reprimeixen protestes als carrers utilitzen subjectes que s'assemblen molt als de Rajoy i Zoido, encara que potser allà cap tele pública repeteixi tants centenars de vegades i durant tant de temps com aquí 20 o 25 seqüències ben seleccionades dels agents de les porres, puntades de peu, xuleries i estirades de cabells. També es pot negar, però és inútil, que a l'Agència no li convenia la possibilitat de quedar ubicada en un altre país que –com el Regne Unit– podia quedar, encara que fos temporalment, fora de la UE. Perquè els electors europeus no obliden que els que desobeïen la Constitució i l'Estatut tenen moltes probabilitats de seguir governant Catalunya si paguen el preu de no passar de les opinions lliures a repetir fets que ja van materialitzar.
És urgent conèixer qui va proferir les amenaces concretes d'un possible vessament de sang a través d'actuacions abusives espanyoles si seguia endavant la DUI
Una altra urgència és aclarir el fracàs barceloní amb l'Agència Europea del Medicament. Es pot opinar el que es vulgui, però gairebé tots sabem el que li ha anat pitjor a la candidatura: la tensió per la secessió. Toni Comín (¡com s'enyora la temperància compromesa del seu pare!) pot declarar el contrari i posar en primera línia el rebuig de la UE als excessos policials espanyols de l'1-O. Però les carreteres i trens tallats tranquil·lament per un sindicat minoritari i amb només diversos milers d'activistes impedint els desplaçaments de la majoria de la població catalana que lliurement i democràticament desitjava treballar aquell dia van poder pesar més. Així és la vida. A Europa no li va agradar la imatge insegura per al transport a Catalunya.
Imatges de l'1-O repetides
Sobre la desproporcionada actuació policial de l'1-O es pot dir alguna cosa més. Els electors de la seu de l'Agència eren estats que, en gran part, en aquesta etapa contemporània porten a la motxilla antecedents de filosofies repressives similars. Holanda i Itàlia, els finalistes, quan reprimeixen protestes als carrers utilitzen subjectes que s'assemblen molt als de Rajoy i Zoido, encara que potser allà cap tele pública repeteixi tants centenars de vegades i durant tant de temps com aquí 20 o 25 seqüències ben seleccionades dels agents de les porres, puntades de peu, xuleries i estirades de cabells. També es pot negar, però és inútil, que a l'Agència no li convenia la possibilitat de quedar ubicada en un altre país que –com el Regne Unit– podia quedar, encara que fos temporalment, fora de la UE. Perquè els electors europeus no obliden que els que desobeïen la Constitució i l'Estatut tenen moltes probabilitats de seguir governant Catalunya si paguen el preu de no passar de les opinions lliures a repetir fets que ja van materialitzar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada