Tot i que el desig de molts independentistes
(majoritàriament del PDeCAT) encara pensen que una llista unitària és possible
(de fet sembla que tenen tems fins el dia 17), cada vegada és més difícil que
es pugui repetir una nova versió de Juts pel Sí. Per tant, a manca d’unitat,
transversalitat.
I què és la transversalitat aplicada a la
política? Fer una llista el més plural possible, es a dir, amb candidats
independents o d’altres partits.
Tot i què és una pràctica força comú,
segurament les candidatures de JxS de fa dos anys van ser un bon exemple de
transversalitat per un costat, però també d’unitat, ja que les conformaven
càrrecs de CDC, ERC i molts independents (Forcadell, Romeva, Lluís Llach, Germà
Bel, etc.)
Un bon exemple de transversalitat són les llistes
del PSC que inclouen antics càrrecs de la UDC com Ramon Espadaler o Joan
Caballol i que ara formen part del col·lectiu Units per Avançar, així com també
de Federalistes d’Esquerres i fins i tot de Societat Civil Catalana. Sense cap
mena de dubte el viratge cap a la dreta dels socialistes catalans és molt
significatiu.
Quan passen coses com aquestes sempre hi ha
qui alça la veu crítica. Crec que no n’hi ha per tant. En aquestes coses, quan
la seva actitud no afecta a la resta dels mortals, cadascú és lliure de fer el
que cregui que és més convenient. Si el PSC creu que decantant-se cap a la
dreta aconseguirà atreure més votants, allà ells. Ara bé, com a exvotant del
PSC me pregunto: Quants dels nous votants
que pensa atreure el 21-D seran votants tradicionals dels socialistes catalans?
Crec que molt pocs. Aquells que votàvem el PSC pel que representava i
darrerament hem optat per no fer-ho, actualment no ens sentim identificats i,
per tant, no els votarem encara que sigui per a que no guanyin els
independentistes... I una altra pregunta:
Està segur el PSC que davant la disjuntiva independència o espanyolisme
preferim la segona opció? PP i C’s, no gràcies!!
Ja havia començat aquest escrit d’avui quan m’he
assabentat que la Secretaria General d’ERC Marta Rovira ha viatjat a
Brussel·les per a entrevistar-se (suposadament) amb Carles Puigdemont. Suposo
que l’expresident usarà el darrer cartutx per mirar de convèncer els republicans
d’anar plegats a la mateixa candidatura. Però el republicans saben que tenen a
tocar la presidència de la Generalitat per a Oriol Junqueras i no acceptaran
anar-hi a no ser que Puigdemont accepti el rol de que Junqueras sigui el cap de
llista de la formació i candidat a la presidència de la Generalitat.
Amb la nova denominació (Junts per Catalunya),
la veritat és que aviat no sabre com anomenar els antics convergents. Tot i que
el partit va ser fundat com a Convergència Democràtica de Catalunya, durant
anys sé parlava més de CiU que no de CDC. Més tard, amb un intent de passar
pagina i deixar enrere l’etapa corrupta del 3% i d’altres casos que els van
esquitxar van canviar la denominació a Partit Demòcrata Europeu Català, però
com se’n han adonat que ni així se’n surten, de cara les eleccions del 21-D s’ha
volgut buscar una marca blanca. Se’n
sortiran o no se’n sortiran? Aquesta és la qüestió (per a ells)
Davant d’unes eleccions sempre sé parla de
llistes i de noms, però poc de programes. Crec que aquesta vegada més que mai
caldrà escodrinyar entre les fulles dels diferents programes per a veure que hi
posa. Un exemple: Els partits
independentistes seguiran amb la idea d’anar cap a la independència o l’article
155 de la Constitució les hi prohibirà que ho mencionen expressament?
Encara queda temps i segur que de sorpreses no
ne faltaran...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada