Vol dir això que, fins ara, el preu de l’aigua estava sobredimensionat? Evidentment, no i segurament, si els nombre de regants augmenta, dintre d’uns anys la tornarà a pujar inventant-se qualsevol excusa.
Sembla força inversemblant que als temps que corren i quan des de diverses entitats s’està mentalitzant a la societat de fer un ús racional de l’aigua, des del nostre govern es fomenti el consum rebaixant-ne el preu.
El Segarra-Garrigues capta l’aigua del Segre, un dels principals afluents de l’Ebre.
Com més aigua s’utilitzi, menys cabal arribarà al delta. L’aigua, juntament amb els sediments són la subsistència del propi delta i de tot l’ecosistema.
En els darrers anys(amb governs del Tripartit) a les terres de l’Ebre s’han posat en funcionament diversos canals de reg: el de la Terra Alta i el de l’Aldea-Camarles, evidentment també amb aigua de l’Ebre.
Però de tots els canals el més polèmic és el Xerta-Sénia. Encara que els obres continuen, encara està lluny de posar-se en funcionament. El entesos en aquests temes, posen en dubte la necessitat de regar una part de les Comarques del Baix Ebre i el Montsià. El conreus tradicionals (oliveres, garrofers i vinya) no necessiten massa aigua per a produir en normalitat. Només la transformació dels conreus amb altres com arbres fruiters i horta, faria necessari el reg. Malgrat tot, ara mateix ja estan constituïdes diverses comunitats de regants menors al voltant de pous promoguts per diversos propietaris veïns. Aquesta circumstància encara posa més en entredit la necessitat de construir-lo.
Si la Plataforma en Defensa de l’Ebre té raó, el canal Xerta-Sénia més que per a regar servirà de porta per a fer un transvasament d’aigua de la conca de l’Ebre a les comarques del N de Castelló. Però en el millor des casos, també pot servir per a fer negoci, es a dir, per a fer mercadeig de l’aigua sobrera de la concessió.
Per tant, l’aigua seguirà sent un negoci mentre les administracions no hi fiquin fil a l’agulla, es a dir, que només es donin concessions de reg en els casos estrictament necessaris i només la quantitat necessària, prèvia justificació del l’ús que sé li dóna.
Si el pagès hagué de pagar el cost real de l’aigua i no podés fer negoci amb ella, se’n faria un ús molt més racional del que es fa en l’actualitat.
Unes darreres preguntes: És què les competències del Segarra-Garrigues no són de l’ACA? I si aquest organisme està tan malament con diuen, perquè es pren aquesta mesura?
El que haurien de fer és no apujar “l’aigua de boca”.
