La meva proximitat a la Tinença de
Benifassà m’ha permès visitar-la innumerables vegades. Els primers records
que tinc son de la font de Sant Pere on famílies i grups d’amics dels pobles
propers (com ara la Galera) anàvem els diumenges a fer una paella i menjar
plegats a la zona de pícnic que hi havia a la part inferior, tocant el riu i
davant del brollador de la font. Aquesta zona de pícnic va desaparèixer després
dels aiguats de l’any 2000 per culpa del cabal del riu Sénia i que, entre
altres coses van fer que s’omplís el pantà d’Ulldecona que estava buit amb
només 9 hores. Durant el mateix temps, al cim del Port van caure 1.300 litres
per m², perquè us feu una idea.
Església de Sant Llorenç de Castell de Cabres
Durant aquelles primeres estades, no tenia
consciència d’on estava exactament i, com molts, em pensava que s’acabava el
món en arribar al pantà, tot i que encara vaig haver d’anar unes quantes
vegades per a poder-lo veure. Recordo que un dia ma mare em va dir que una
furgoneta amb gent de la Galera venia de visitar els diferents pobles i que
n’hi havia 6. Difícil fer-me a la idea... Molts anys després, més gran i
amb cotxe, vaig poder visitar la Pobla de Benifassà per anar a dinar a
la fonda la Morena, Fredes, on vam acampar per Pasqua de l’any 1983, i
també, el Ballestar i el Boixar i temps més tard arribaria fins a
Castell de Cabres i, finalment Coratxà (o Coratxar, que de
les dues maneres he vist escrit). Vull recordar al lector que a la Tinença,
històricament hi ha hagut set nuclis de població, que no municipis. A part dels
sis citats també s’ha d’incloure Bel, que pertany al municipi de Rossell
i que s’ha de pujar a partir d’aquell poble i, per tant, està separat de la
resta. Com a curiositat cal dir que a l’edat mitjana i fins al 1808 hi va haver
un vuitè poble, Rafalguerí (1), que va tenir carta de poblament
l’any 1242 i que actualment es troba totalment en ruïnes. Seria l’únic dels
vuit que estaria en territori català, dintre del que avui és el terme de la
Sénia. 
Castell de Cabres
Tot i la meva coneixença de la zona, mai havia
fet una visita guiada, per això, en veure que Viu els Ports
n’organitzava una, no vaig voler perdre l’ocasió de saber més coses d’una zona
que em fascina.
Casa de Coratxà
Vam quedar a les 10:00 a la plaça de Castell
de Cabres per a començar la visita amb Mònica Segura que va ser la
nostra guia durant tot el recorregut.
Després d’una breu visita al poble i veure el
poc que queda de l’antic castell, va explicar-nos la llegenda de les cabres
‘embolades’ (2). Vam acabar la visita a l’església de Sant Llorenç, una joia del
barroc tardà de finals del segle XVIII catalogat com a bé de rellevància local.
Les pintures de l’església van ser restaurades l’any 2015.
Castell de Cabres
és el municipi més menut del País Valencià amb una vintena de persones
empadronades.
Des de Castell de Cabres vam marxar a Coratxà
i, primer que res, vam pujar a l’Hostatgeria Sant Jaume a visita els amics
Carlos i Meri. Posteriorment, vam accedir a l’església de Sant Jaume, d’estil
romànic i que també està catalogada com a bé de rellevància local.
El Boixar
Antigament, Coratxà era cruïlla de
camins, però actualment, només passa el de la Rogativa. La Rogativa és una gran
romeria que uneix cada set anys els pobles germans de Vallibona (els
Ports, Castelló) i Pena-roja de Tastavins (Matarranya, Aragó). La
pròxima Rogativa serà l’any vinent. (3)
Amb 1.231 metres és el poble més alt de la
Tinença.
La següent parada va ser el Boixar que
amb l’església de l’Assumpció, actualment en restauració, té l’element
arquitectònic més important.
El nom del Boixar deriva de boix, un arbust
amb una fusta excel·lent per a fabricar utensilis de cuina.
Fredes
L’última parada del matí la vam fer a Fredes.
Abans de visitar el poble vam dinar al restaurant Europa, situat a la Colònia
Europa, aproximadament a ½ km. del nucli de població. La visita va ser
ràpida, tant que ni tan sols vam entrar a l’església dels Sants Màrtirs,
possiblement la menys interesant de tota la Tinença.
Fredes amb 1.090 és la segona població més
alta de la Tinença.
La penúltima etapa de la nostra visita va ser
el Ballestar (o el Bellestar que és com se l’anomena a
Catalunya). Des del meu punt de vista és el poble més bonic dels que conformen
la Tinença i, per descomptat, vam visitar l’església del Salvador que
està en un estat de conservació òptim.
El Ballestar
Abans d’acabar la visita Mònica en va
explicar l’origen del cognom Verge, molt vinculat a aquesta zona. (4)
I, finalment, la Pobla de Benifassà
que, amb uns dos-cents quaranta habitants és el poble més gran. Com que ja va
caure la nit, ens vam dirigir a correcuita a l’església de l’Assumpció de Maria
que està a la part més elevada del poble, però per un problema de logística, no
vam poder accedir a l’interior. No obstant això, Mònica ens va explicar
en detall les diferents fases de construcció i restauració de l’edifici
religiós i la troballa, durant una de les restauracions, d’unes taules
policromades que pertanyien, amb tota seguretat, al Reial Monestir de Santa
Maria de Benifassà, manat construir pel rei Jaume I el Conqueridor i
el primer de l’orde del Cister que es va edificar al País Valencià. Cal
recordar que aquest monestir actualment està ocupat per monges de clausura de
l’orde de la Cartoixa.
El monestir, declarat bé d’interès nacional,
és la joia de la corona de la Tinença de Benifassà i s’alça sobre
les runes de l’antic castell musulmà de Beni-Hazà, nom de què
deriva el nom de Benifassà. Només es pot visitar els dijous de 13:00 a
15:00. 
La casa consistorial de la Pobla de Benifassà
Tret de Castell de Cabres que com ja he
dit té ajuntament propi, la resta (el Ballestar, el Boixar,
Coratxà i Fredes) pertanyen a la Pobla de Benifassà.
(1) PoblesAbandonats
(2)Castell de Cabres, o la leyenda de los chivos que ganaron una batalla
(3)Pena-roja camine cap a Vallibona com el preludi de la 'Rogativa 2026' | Matarranya Media
(4)El Monestir de Benifassà: penitència del Papa imposada a Jaume I – Vinaròs News