Vam sortir de Barcelona diumenge 7 en un vol
de Ryanair amb destinació a Viena. Conformàvem el grup 14 persones comptant a Andreu
Caralt i Maite Hernández que serien els nostres amfitrions, guies,
documentalistes, companys, amics, professors i pràcticament tot durant els cinc
dies que vam passar a Àustria.
Després d’haver dinat a un cèntric centre
comercial de la ciutat, la nostra visita començaria al palau imperial de Viena,
d’estil neobarroc, molt conegut gràcies a les pel·lícules de l’emperador
Francesc Josep I d’Àustria i l’emperadriu Elisabet de Baviera, més coneguda com
a Sissi.
Al palau imperial, que ha estat remodelat
diverses vegades i que, actualment, resta inacabat, hi vam veure dos elements,
la gran balconada des d’on Adolf Hitler va anunciar l’annexió d’Àustria a
Alemanya (tot i que no va ser la seva primera proclama, ja en parlarem més
avant) davant de centenars de milers de persones que l’aclamaven i el museu la
Casa de la Història Austríaca on es va un repàs de l’època contemporània del
país.
Com a anècdota cal dir que la gran balconada
és motiu de controvèrsia sobre que s’hi ha de fer. Fa anys van fer una enquesta
popular, però de moment se continua sense fer res.
Posteriorment, vam fer un breu recorregut per
les avingudes més importants de Viena guarnida amb una ostentosa il·luminació
nadalenca fins a arribar a la catedral de Sant Esteve, d’estil gòtic de la que
destaca la seva agulla de 137 m i la coberta amb més de 250.000 rajoles que van
haver de ser restaurades després dels desperfectes de la II Guerra Mundial.
Davant mateix de l’entrada de la catedral, oh, sorpresa! Un cafè porta el nom
de Giacomo Aragall, és a dir, el tenor català Jaume Aragall.
El primer dia de la nostra estada a Viena
l’acabaríem al mercat de Nadal que hi ha davant de l’ajuntament, un monumental
edifici d’estil neogòtic.
Al mercat hi havia tota mena de parades, tant
de decoració de Nadal, com de menjar, complements de vestir i una gran pista de
patinatge sobre gel.
Allí vam poder degustar els coneguts brètzel, una pasta típica en forma de llaç que igual potser dolça com salada i salsitxes, en el meu cas vaig fer un bratwurst que no tenia res a veure amb els d’aquí. I els més atrevits ho van acompanyar d’un vi calent condimentat amb diverses herbes aromàtiques.
 |
