CRONOLOGIA DEL VIATGE DELS HORRORS. Viena 2

El segon dia de la nostra visita a Viena va començar a Schillerptatz, és a dir, la plaça de Schiller, poeta, dramaturg, filòsof i historiador. Va ser un dels pocs moments del viatge que va ploure. Enfront de nosaltres l’Acadèmia de Belles Arts de Viena on, per dues vegades van rebutjar l’ingrés d’Adolf Hitler que pretenia ser pintor.

Passant per davant de l’imponent edifici de l’òpera i per la pastisseria Sacher, on no ens vam parar, vam arribar a la Helmut-Zilk-Platz on hi ha un memorial dedicat a l’horror de la II Guerra Mundial i a l’Holocaust nazi.

Posteriorment, vam anar la Judenplatz (plaça dels Jueus) passant novament per davant de la catedral.

A la Judentplatz hi ha un memorial dedicat a l’holocaust que van patir 65.000 jueus vienesos. El monument està fet d'acer i formigó i és com una llibreria amb els llibres situats de l’inrevés, és a dir, la part que es posaria cap a dintre en una prestatgeria, col·locat cap a fora. El monument també rep el nom de biblioteca ‘Sense nom’.

Vam dinar a un petit, però acollidor restaurant a la mateixa plaça i, havent dinat, vam dirigir-nos a Arenbergpark per a veure els dos imponents búnquers antiaeris que es van construir cap al final de la guerra per a defensar Viena dels atacs aeris aliats. De camí van tornar a recórrer alguna de les avingudes per on ja havíem passat la nit anterior. Això ens va permetre poder gaudir de la bellesa de Viena amb llum natural. Penseu que en aquesta època de l’any a 2/4 de 4 de la tarda es fa de nit a Àustria.

D’aquests búnquers, de fet unes grans fortaleses que no s’han tirat a terra per la seva magnitud i robustesa (penseu que les parets arriben a tenir 4 metres de gruix), n’hi ha quatre més, sempre emparellats i situat a parcs perquè el soroll dels canons causés el menor impacte possible a la població. Tots tres parcs formen un triangle imaginari al centre del qual hi trobaríem la catedral.

Tot i caure la nit, encara ens esperava un últim lloc, el monument als Herois de l’Exèrcit Roig situat a la Schwarzenbergplatz. El monument, aixecat poc després d’acabar la Segona Guerra Mundial, consisteix en una columnata de marbre blanc i, al davant una elevada columna a sobre de la qual hi ha un soldat rus. Hi destaca la inscripció: ‘Monument en honor als soldats de l'exèrcit soviètic que varen caure per alliberar a Àustria del feixisme’. Va ser sufragat per l’antiga Unió Soviètica.

Després de conèixer-se les atrocitats que van cometre els soldats russos sobre la població vienesa, sobretot les dones, aquest monument s’ha convertit en un símbol a la ‘violació’.

Una vegada acabada aquesta visita vam tenir temps lliure i vam acabar novament al mercat de Nadal de l’ajuntament.

CRONOLOGIA DEL VIATGE DELS HORRORS. Viena 1

Quan vaig veure que Terra Enllà publicava al seu compte d’Instagram un imminent viatge a Àustria para visitar els camps de concentració de Mathausen i Gusen no vaig trigar gaire a decidir-nos, tot i la climatologia adversa que fa a aquell país a principis de desembre. Tanmateix, he de dir-vos que tampoc va ser per a tant i vam tenir dies prou benèvols malgrat les temperatures baixes, però en cap cas sota zero; també van tenir dies de boira i una mica de pluja en altres.

Vam sortir de Barcelona diumenge 7 en un vol de Ryanair amb destinació a Viena. Conformàvem el grup 14 persones comptant a Andreu Caralt i Maite Hernández que serien els nostres amfitrions, guies, documentalistes, companys, amics, professors i pràcticament tot durant els cinc dies que vam passar a Àustria.   

Després d’haver dinat a un cèntric centre comercial de la ciutat, la nostra visita començaria al palau imperial de Viena, d’estil neobarroc, molt conegut gràcies a les pel·lícules de l’emperador Francesc Josep I d’Àustria i l’emperadriu Elisabet de Baviera, més coneguda com a Sissi.

Al palau imperial, que ha estat remodelat diverses vegades i que, actualment, resta inacabat, hi vam veure dos elements, la gran balconada des d’on Adolf Hitler va anunciar l’annexió d’Àustria a Alemanya (tot i que no va ser la seva primera proclama, ja en parlarem més avant) davant de centenars de milers de persones que l’aclamaven i el museu la Casa de la Història Austríaca on es va un repàs de l’època contemporània del país.

Com a anècdota cal dir que la gran balconada és motiu de controvèrsia sobre que s’hi ha de fer. Fa anys van fer una enquesta popular, però de moment se continua sense fer res.

Posteriorment, vam fer un breu recorregut per les avingudes més importants de Viena guarnida amb una ostentosa il·luminació nadalenca fins a arribar a la catedral de Sant Esteve, d’estil gòtic de la que destaca la seva agulla de 137 m i la coberta amb més de 250.000 rajoles que van haver de ser restaurades després dels desperfectes de la II Guerra Mundial. Davant mateix de l’entrada de la catedral, oh, sorpresa! Un cafè porta el nom de Giacomo Aragall, és a dir, el tenor català Jaume Aragall.

El primer dia de la nostra estada a Viena l’acabaríem al mercat de Nadal que hi ha davant de l’ajuntament, un monumental edifici d’estil neogòtic.

Al mercat hi havia tota mena de parades, tant de decoració de Nadal, com de menjar, complements de vestir i una gran pista de patinatge sobre gel.   

Allí vam poder degustar els coneguts brètzel, una pasta típica en forma de llaç que igual potser dolça com salada i salsitxes, en el meu cas vaig fer un bratwurst que no tenia res a veure amb els d’aquí. I els més atrevits ho van acompanyar d’un vi calent condimentat amb diverses herbes aromàtiques.