FESTA DEL MERCAT A LA PLAÇA D'AMPOSTA. Fotos (10)

DELTA DE L'EBRE. AMPOSTA (16)

OLOCAU DEL REI (1)

El mantra que l'acomiadament fàcil crea ocupació

SALVADOR SABRIÀ

Periodista

Si no es crea més ocupació és per la por dels empresaris a contractar per les dificultats d'acomiadar si el negoci no funciona. Aquest és un dels mantres que no paren d'emetre, amb frases més o menys semblants, bufets d'advocats i patronals. I que ara han reprès amb força a l'antesala d'unes noves eleccions generals en què podria sortir una alternativa d'esquerres que s'oposa a la reforma laboralvigent amb molta contundència, versió Podem o IU, o proposa revisar-la a fons, versió socialista. Gabinets d'estudis vinculats a la banca o a la gran patronal han tret la seva artilleria aquests dies, gairebé tots a la vegada, per reivindicar la bondat de la reforma laboral i reclamar, en tot cas, millores i concrecions davant possibles llacunes. En aquesta línia es troben les crides a definir millor les causes d'acomiadament, sobretot en temes referits a la dificultat d'adaptar-se a les noves tecnologies. Un nou calaix de sastre que posa els cabells de punta precisament en el sector bancari, en què s'apunten noves onades d'acomiadaments, però que pot estendre's a tot tipus d'empreses.

Davant aquestes propostes, els sindicats han tret dades de l'aplicació de la normativa laboral vigent amb què pretenen demostrar, negre sobre blanc, que ni és tan difícil acomiadar a Espanya, ni tan car com insisteixen les organitzacions empresarials. Una dada contundent en aquest sentit: entre el 2006 i el 2015 s'han acomiadat a Espanya més de vuit milions de treballadors, segons un informe de CCOO basat en les dades del Servei Públic d'Ocupació Estatal. La xifra no inclou els cessaments per finalització del contracte o del període de prova. En el mateix període de temps es van realitzar nou milions de contractes indefinits. No sembla, doncs, que siguin tan nocius per a la contractació els actuals límits a l'acomiadament.

Una altra proposta reiterada per a un nou pas de rosca de la reforma laboral és la rebaixa de les cotitzacions socials. S'addueix que aquestes encareixen els llocs de treball i que els ingressos procedents d'aquesta via es podrien obtenir augmentant impostos indirectes. És un debat. En tot cas, els precedents d'altres rebaixes anteriors de cotitzacions demostren que a l'hora de la veritat contribueixen molt poc a la creació de nous llocs de treball i aquests estalvis per a l'empresa solen dedicar-se a altres fins. Dit d'una altra manera, caldrà ser molt cauts a l'hora de remoure els fonaments de la Seguretat Social, que ja estan molt tocats.