dimecres, 22 de juny del 2016
PSOE: ¿Encara necessari?
JOAN TAPIA
Periodista
Pedro Sánchez vol que el seu partit recuperi la confiança i sigui el motor de sortida de la crisi de la democràcia
Després del 20-D només Pedro Sánchez i Albert Rivera van arribar a un pacte per formar govern. Però va resultar estèril per la pinça de Podem i el PP. Ara el PSOE no s’està beneficiant d’aquell intent i en l’última enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) baixa un punt, i Units Podem el desplaça del segon lloc. És cert que sumant els vots de Podem i IU això ja hauria passat el 20-D, però que el CIS pronostiqui el sorpasso en escons ha caigut com una puntada de peu a l’estómac a la cúpula socialista.
Sánchez creu que el que passa és que els que més ho han intentat ara són els més cansats però que això no passarà. El CIS certifica també un 32% d’indecisos i al final el vot socialista es mobilitzarà. ¿Per què l’esforç de pacte i l’intent de formar govern no han impulsat el PSOE? Hi ha tres raons clares. L’últim Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va acabar malament i sense defensar-se. El «No ens fallis» de la nit de la victòria del 2004 ja no estava ni en el record. Dos, la guerra intestina amb uns barons (o virreis) de poca talla. Un partit dividit perd ganxo encara que el líder ho faci bé.
Però també –tercera raó–perquè l’intent no només va fracassar, sinó que Sánchez va perdre autoritat a l’estar pendent de Pablo Iglesias fins al final. En el seu equip admeten que després de la segona votació havia d’haver fixat un termini taxatiu i que la foto (exigida per Iglesias) del passeig per la carrera de San Jerónimo (pel davant del Congrés) no havia d’haver-se produït sense garanties prèvies de pacte: «Pedro va ser enganyat, va perdre autoritat i va ajudar així a magnificar la figura d’Iglesias».
Però, segons el CIS, el PSOE és el partit més pròxim a l’elector mitjà, Sánchez és més valorat que Iglesias i que Rajoy i l’enquesta certifica que el 20-D molts electors
es van decidir en els últims dies: «Pedro lluitarà fins al final i fins i tot els barons més reticents –espantats– remaran ara per mobilitzar». Té punts a favor i punts en contra.
Sánchez creu que el que passa és que els que més ho han intentat ara són els més cansats però que això no passarà. El CIS certifica també un 32% d’indecisos i al final el vot socialista es mobilitzarà. ¿Per què l’esforç de pacte i l’intent de formar govern no han impulsat el PSOE? Hi ha tres raons clares. L’últim Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va acabar malament i sense defensar-se. El «No ens fallis» de la nit de la victòria del 2004 ja no estava ni en el record. Dos, la guerra intestina amb uns barons (o virreis) de poca talla. Un partit dividit perd ganxo encara que el líder ho faci bé.
Però també –tercera raó–perquè l’intent no només va fracassar, sinó que Sánchez va perdre autoritat a l’estar pendent de Pablo Iglesias fins al final. En el seu equip admeten que després de la segona votació havia d’haver fixat un termini taxatiu i que la foto (exigida per Iglesias) del passeig per la carrera de San Jerónimo (pel davant del Congrés) no havia d’haver-se produït sense garanties prèvies de pacte: «Pedro va ser enganyat, va perdre autoritat i va ajudar així a magnificar la figura d’Iglesias».
Però, segons el CIS, el PSOE és el partit més pròxim a l’elector mitjà, Sánchez és més valorat que Iglesias i que Rajoy i l’enquesta certifica que el 20-D molts electors
es van decidir en els últims dies: «Pedro lluitarà fins al final i fins i tot els barons més reticents –espantats– remaran ara per mobilitzar». Té punts a favor i punts en contra.
1. ECONOMIA: APROVAT PERÒ...
Amb l’ajuda d’un equip comandat pel prestigiós economista Jordi Sevilla, s’ha elaborat un programa realista per esmenar els errors socials del PP. I amb idees assenyades sobre una cosa fonamental com el futur de les pensions. Es pretén flexibilitzar però no trencar la disciplina europea. Espanya no pot ser Grècia. És seriós dir que no es pot abaixar impostos perquè s’ha de mantenir la cohesió social.
Però li costa admetre que la devaluació interna era inevitable i que la reforma laboral ha permès recuperar ocupació encara que amb salaris menors.
Però li costa admetre que la devaluació interna era inevitable i que la reforma laboral ha permès recuperar ocupació encara que amb salaris menors.
2. CATALUNYA: NOTABLE PERÒ...
Davant una situació bloquejada per la sentència del Constitucional, el tancament posterior del PP i l’aposta d’independència exprés d’Artur Mas, Sánchez ha fet gestos significatius de voluntat de diàleg i ha detallat passos de la reforma constitucional que proposa. Segurament és l’única via d’escapament a un xoc de trens de conseqüències molt negatives per a Catalunya i per a Espanya. A més a més ha teixit una complicitat de fons amb el PSC i Miquel Iceta.
Però… l’ambient a Catalunya és de desconfiança. Per la gestió de Zapatero amb l’Estatut del 2006 i pel seguidisme respecte al PP d’alguns dirigents del PSOE. I una part del PSC es va rendir a l’agit-prop independentista i va marxar. Encara que el PSC aguanta en tercera posició i amb tendència a l’alça, la protesta d’Ada Colau i la seva aliança amb Iglesias té més vent a favor. Referèndum, encara que sigui sense atrevir-se a dir si per anar-se’n o per quedar-se, sona millor que «singularitat». La «desafecció» denunciada per José Montilla fa anys exigia més contundència. Era difícil perquè el PP ataca a la resta d’Espanya amb nacionalisme anticatalanista, però…
Però… l’ambient a Catalunya és de desconfiança. Per la gestió de Zapatero amb l’Estatut del 2006 i pel seguidisme respecte al PP d’alguns dirigents del PSOE. I una part del PSC es va rendir a l’agit-prop independentista i va marxar. Encara que el PSC aguanta en tercera posició i amb tendència a l’alça, la protesta d’Ada Colau i la seva aliança amb Iglesias té més vent a favor. Referèndum, encara que sigui sense atrevir-se a dir si per anar-se’n o per quedar-se, sona millor que «singularitat». La «desafecció» denunciada per José Montilla fa anys exigia més contundència. Era difícil perquè el PP ataca a la resta d’Espanya amb nacionalisme anticatalanista, però…
3. CAPACITAT DE DIÀLEG: ALTA PERÒ...
Va guanyar contra pronòstic, trepitjant el terreny i teixint aliances, les primeres primàries socialistes per elegir secretari general. Després ha sabut resistir bé la pressió política i mediàtica del PP i de l’independentisme català. En les municipals i autonòmiques el PSOE va recuperar terreny i va pactar amb les noves forces d’esquerra. Va tenir també un bon resultat el 20-D tenint en compte la irrupció de dos partits nous. I va aconseguir després, amb un equip negociador plural i solvent, un difícil pacte amb els liberals d’Albert Rivera sense tancar la porta a Podem.
Però… va infravalorar que Iglesias estava més interessat a avançar el PSOE, encara que això impliqués que seguís governant la dreta. I té excessos de rigidesa, alguns en diuen «suficiència madrilenya». Algun pacte intern amb els barons del PSOE era imprescindible. Els culpables i
irresponsables no en tenen mai tota la culpa. Definir-se com a alternativa al PP no exigia tampoc la dogmàtica negativa a tota col·laboració que no fos
un pacte d’Estat. En això (terrorisme) ha estat millor que Rajoy, com Rodríguez Zapatero a l’oposició amb José María Aznar. Va ser un greu error dir a Rajoy: «Vostè no és una persona decent». Hauria sigut més hàbil preguntar-li per les raons d’aquell SMS a Bárcenas: «Luis, sigues fort».
Però… va infravalorar que Iglesias estava més interessat a avançar el PSOE, encara que això impliqués que seguís governant la dreta. I té excessos de rigidesa, alguns en diuen «suficiència madrilenya». Algun pacte intern amb els barons del PSOE era imprescindible. Els culpables i
irresponsables no en tenen mai tota la culpa. Definir-se com a alternativa al PP no exigia tampoc la dogmàtica negativa a tota col·laboració que no fos
un pacte d’Estat. En això (terrorisme) ha estat millor que Rajoy, com Rodríguez Zapatero a l’oposició amb José María Aznar. Va ser un greu error dir a Rajoy: «Vostè no és una persona decent». Hauria sigut més hàbil preguntar-li per les raons d’aquell SMS a Bárcenas: «Luis, sigues fort».
dimarts, 21 de juny del 2016
MENTIDERS COMPULSIUS
Deia fa algunes setmanes que el tema de la llengua sé sol utilitzar per a esgarrapar un grapat de vots (de vegades molts) I sinó que els hi pregunten al del PP valencià que van utilitzar aquesta argúcia heretada d’Unió Valenciana.
Tradicionalment sempre han estat els partits de dretes els qui l’han fet servir. A part dels dos esmentats, també podríem esmentar els del Partido Aragonés Regionalista que voldria esborrar del mapa d’Aragó tots els vestigis del català (i si de passada els esborrava de Catalunya, millor que millor) Per a reforçar les seves tesis parlaven de llengua d’imposició, quan resulta que gràcies al castellà, l’aragonès (que existeix com a llengua) s’ha convertit en residual.
Aquests temes solen agafar força durant les campanyes electorals. El demagog Alberto Rivera no se’n va poder estar i va dir a Sevilla que a Catalunya t’has de partir el pit per a poder parlar el castellà... Aquesta frase està dirigida als ignorants, a aquelles persones que, en el cas dels sevillans, no s’han separat del Guadalquivir, perquè tots aquells que han visitat Catalunya saben perfectament que als establiments turístics el castellà, en alguns casos, fins i tot s’anteposa al català. Així no és difícil trobar una carta de restaurant que usi el castellà o un catàleg de museu o exposició que contempli la llengua castellana.
Fa uns anys, un d’aquests amics virtuals que tens pel Facebook, me va dir que, una vegada, ell havia estat a Lloret de Mar i que no va torbar res escrit en castellà. No m’ho crec. Ho no ho va mirar bé o no ho va voler veure. Lloret és una població amb una gran importància turística i són els propis propietaris dels establiments hotelers i restauradors els primers interessats en posar la informació en diversos idiomes, a part d’atendre als clients amb el màxim possible. El castellà, l’anglès i el francès solen ser els més utilitzats, però fa uns anys a la Costa Daurada, el rus era pràcticament imprescindible.
En contraposició, hi ha d’altres patits i plataformes per la llengua que demanen que davant d’un resident a Catalunya, sigui de la nacionalitat que sigui, li hem de parlar en català, ja que normalment l’entén i que així l’ajudem a integrar-se. Possiblement tenen raó, però a mi em consta i puc afirmar (per pròpia experiència) que no sóc l’únic, ja que, en general, tendim a parlar-los en castellà, al menys que ells té demanin que no ho facis.
Per tan, Alberto Rivera és un mentider compulsiu, perquè sembla que de mentides ja n’ha dit unes quantes... I es queda més ample que llarg... Però no és l’únic. Desgraciadament, durant les campanyes electorals es diuen moltes coses que no s’acaben complint. Recordeu per exemple les paraules de Zapatero en parlar de l’Estatut: defenderé el Estatuto de Autonomía de Catalunya que salga del Parlamento Catalán. I després va rebre la visita d’un tal Arturo Mas que li va oferir rebaixar les pretensions si intercedia amb els socialistes catalans per a que pogués ser president de la Generalitat com a líder de la força més votada.
Quin gran error no haver-ho fet! Si l’any 2007 Arturo ja hagués estat proclamat president de la Generalitat, igual a hores d’ara ja seríem independents. Ara mateix aniríem 5 anys avançats respecte al punt que ens trobem en l’actualitat. Fins i tot podria ser que ja fóssim independents: Us ho imagineu?
Una frase similar a la que va dir Zapatero allà per l’any 2007, la va dir fa pocs dies Pablo Iglesias durant el míting que va fer a Barcelona juntament amb la plana major d’En Comú Podem.
Què creieu, que Iglesias també serà un mentider compulsiu o no?
LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 21-06-2016
La foto va ser presa moment abans de que marxar els autocars cap a la manifestació de Barcelona (5-06-2016)
Aquesta té molt de delicte perquè al costat mateix té un pàrquing i els diumenges no està ple ni de bon tros.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)