Que el debat del ple de la nació no seria per a Zapatero un camí de roses ja sé sabia abans de començar. Així, els retrets amargants del líder de l’oposició Mariano Rajoy i les rèpliques del president, entraven dintre del guió que s’intueix en aquests casos.
Però la resta dels grups de l’oposició que van intervenir ahir no es van mostrar molt més benèvols. Els seus discursos van ser aspres sobre tot en temes com la crisi i les mesures que s’han d’adoptar, finançament (en el cas dels grups catalans, etc.)
Conten les cròniques d’avui que Zapatero va fer un guany cap a la seva esquerra política. Mentre que els partits d’esquerra diuen que s’ha quedat curt i CiU ho qualifica de “gir centralista”.
No entraré a valorar les grans mesures que va proposar ahir el president. Segurament els dos que han tingut més repercussió són els ajuts directes per la compra d’automòbils i les limitacions a les deduccions per habitatge habitual a l’impost de la renda. Només una consideració, les coses, tal com es posen, es poden treure i a l’inrevés. Encara que hi ha coses que en el transcurs dels anys i amb canvis de govern, no s’han modificat. Estic parlant, per exemple, de les prestacions per atur que va ser Aznar qui les va fer tributar i encara segueix així.
El que més m’ha cridat l’atenció del debat és que Rajoy no proposés cap mena de mesura per a “pal•liar” la crisi (vegeu que no parlo de sortir, ja que això ho han de fer tots els països plegats, però hi ha mesures específiques per a cada país segons les principals fonts de la seva economia)
La principal mesura que adoptaria el PP és la “regulació” del mercat de treball. Es a dir: abaratiment dels acomiadaments i temporalitat a les contractacions. I perquè no ho diu? Perquà dintre de tres setmanes i escaig hi unes eleccions europees que volen guanyar i convertir-les en una espècie de primàries. Llavors perquè critiquen quan Zapatero “amagava” la crisi que se’ns venia al damunt?
El PP ha passat d’usar com a arma “llançadora” contra el govern el terrorisme de ETA a les xifres d’atur que tenim. Ningú podrà dir que no s’han sabut adaptar als temps... I que no tinguin sentit de l’oportunitat!
Però si tenim en compte que la seva secretaria general (la Soraya Saenz de Santamaria) va dir que farien una crítica constructiva i que portarien a debat les seves mesures... Queda clar que d’això, res de res.
Però de tot el que he llegit avui, hi ha una cosa que m’ha donat que pensar. Es tracta d’una frase de Duran i Lleida que diu així: “El que Espanya necessita España són líders disposats a perdre vots a costa de prendre mesures que no sempre seran populars”. I què més? Qualsevol mesura antipopular i que faci perdre vots, també fa canviar governs! I els nous governants, seguiran aplicant les mateixes mesures? El que calen són mesures efectives que ajudin les economies familiars per a fomentar el consum i les petites empreses que són les que més ocupació donen. Sobre aquestes darreres, una de els mesures d’ahir va ser la reducció de 5 punts a l’Impost sobre Societats sempre que no perdin llocs de treball. I les empreses familiars, per exemple, que no siguin societats, es a dir, els autònoms? També cal prendre mesures que els redueixin, per exemple l’impost de la renda. I per als aturats, estaria bé tornar a allò que deia abans: que l’atur no els imputés a l’hora de declarar..
Per acabar, Zapatero va tornar a deixar els catalans amb un gust agredolç a la boca. Encara que moltes mesures proposades ahir fossin del gust d’altres grups, és evident que allunyar el tema del finançament fins els 15 de juliol quan s’havia promès (la darrera vegada) que es tancaria el mes de maig, no ens pot acontentar. El retard ja serà de quasi un any... I espera’t!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada