Ahir, en acabar el partit (un partit que va durar més de 90 minuts, ja que cal comptar tota la cerimònia de lliurament de trofeus i també la celebració del Barça), vaig escriure un petit comentari al blog. Acabava dient que parlaria de Cristiano Ronaldo.
Ahir no tocava. La nit d’ahir era per a gaudir-la. Per viure el moment. Un moment que, juntament amb tants d’altres, el “reviurem” molts de cops a la nostra vida. Després del històric 2-6 al camp del nostre etern rival, vaig opinar, con tants d’altres, que un resultat semblant tardarem en veure’l. Només solen passar cada 25 o 30 anys... Del 0-5 al 2-6 o de 1974 a 2009! Seria un goig poder-ne viure un cada any, però sembla una mica difícil per no dir impossible.
Al Manchester Unitet va mostrar-se al meu parer, com el gran equip que és. Només cal mirar el percentatge de possessió de pilota per a comprovar-ho: sobre un 52 a 48 a favor del Barça. Aquest any, el Barça, amb rivals d’extraordinària entitat ha assolit percentatges propers al 70 %. Però el Manchester era el vigent campió de la Champions i, sobre el camp, ho va demostrar. Sobre tot en els primers 10 minuts o, Ronaldo i els seus van arribar en suficient claredat 5 cops davant de la porteria de Valdés mentre que el Barça encara no s’havia apropat a la de Van der Sar. Cristiano es va reivindicar com un davanter perillós. Sobre tot a pilota parada, amb els desmarcades i regats.
Però passats aquests 10 minuts i amb l’arribada del gol d’Eto’o (qui ens ho hauria de dir amb el pèssims partits que estava jugant darrerament), el Barça va començar a rutllar i el Manchester fa anar afluixant poc a poc. Fins l’èxtasi del gol de Messi. Faig un parèntesi. No sé si heu vist avui al Periódico la foto del remat de cap de l’argentí i la cara del porter holandès; tot un poema, ja que només sortir la pilota del cap de Leo, Van der Sar veu que ja és gol. Tanco parèntesi. I aquest va ser el final dels anglesos. A partir de llavors només hi va haver un equip sobre el terreny de joc: el Barça. I amb un equip on s’acaba més aviat de nomenar els jugadors que no eren de la cantera que no dels que s’han format a la ‘Masia’: 7!!
I va ser llavors quan Cristiano Ronaldo va mostrar la seva pitjor cara. La del nen cregut i malcriat. Com sé sol dir: “Li han dit ‘guapo’ i s’ho ha cregut”. Un bon jugador per al Real Madrid! No desentonaria amb Ramos, Guti i companyia... Ronaldo, ahir, va merèixer ser expulsat. Les dues entrades a Puyol eren de targeta... A la primera l’àrbitre no li va voler ensenyar!
Ronaldo, el considerat fins ara el ‘millor jugador del món’, al menys de forma ‘oficial’, va veure com el joc de Messi el superava. Messi va demostrar tenir molts més recursos de Ronaldo i un millor toc de pilota que el portuguès. És comparable a dos jugadors de tennis. Un domina les pistes ràpides i l’altre és un mestre de la terra batuda. Aquest darrer, normalment, ha de tenir molt més repertori de cops que l’altre que basa el seu joc en el servei i la boleia...
Segurament Messi serà considerat a partir de la propera tardor, de forma oficial, el millor jugador d’Europa. Oficiosament, de ben segur que ja ho és des de fa temps... Amb el permís d’Iniesta i Xavi (que va ser nomenat el millor jugador de la final) Però aquests no són ni brasilers ni argentins. Un és de Fuentealbilla (Albacete) i l’altre català de Terrassa. Però no només aquests van brillar amb llum pròpia. Què em dieu del propi Puyol? O Piqué? Quin gran descobriment el de Piqué!
En resum, un Barça de somni!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada