Quasi mai es deslliguen les sigles que formen CiU i surten notícies de forma separada. Però és evident que a la coalició hi ha un partit que predomina i l’altre que porta un llast considerable i que, la majoria de vegades, té serioses dificultats per a poder actuar de forma autònoma. Caldria llavors preguntar-se qui necessita més a qui. En definitiva és una unió d’interessos només a la recerca de poder econòmic i social.
Més enllà de les caricatures que solen sortir a determinats mitjans de la premsa escrita, com per exemple el cas de Ferreres al Periódico de Catalunya, on sol representar-los fent la travessia pel desert, la veritat és que CiU, sobre tot CDC, no han deixat mai de tenir poder i control sobre una grapat d’administracions (diputacions, consells comarcals, municipis, etc.), associacions empresarials, cíviques, esportives, etc.
Aquesta inclusió en determinats estaments els hi dona el control necessari per seguir mantenint quasi que intacta l’estructura de partit i les possibilitats d’accedir en un termini més o menys curt a la més alta representació de Catalunya, o sigui la presidència de la Generalitat.
En contra del que solen fer la resta de partits, l’activitat al si de CDC és frenètica i sempre buscant un únic objectiu: poder. Encara que de vegades sigui a costa de trencar pactes, furgar velles ferides, trobar desacords amb UDC, etc. Potser en unes poques paraules definiríem de forma precisa la seva forma de ser i fer: “Actuen més com una secta que com un partit polític”.
Avui he trobat al diari el Punt una noticia i un article d’opinió que m’han cridat molt l’atenció. Una d’elles és el principal titular de portada: “La cúpula d’Unió sospita que ‘han comprat’ els seus militants de Salou”. Per aquell que no segueixi tant de prop la política municipal de més enllà del coll de Balaguer, li ho explicaré en poques paraules. A Salou hi havia un pacte de govern entre el PSC i CiU. Això donava l’alcaldia als socialistes els dos primers anys i els dos següents a la coalició nacionalista. Però des de la direcció nacional (Felip Puig, el seu secretari general hi va tenir molt que veure), es promou una moció de censura a pocs mesos de que canvies l’alcaldia de mans. Per a fer dita operació s’involucren a d’altres partits llavors a l’oposició, com el partit de l’anterior alcalde Ferran Units per Salou o el PP. Alguns regidors i militants de CDC s’hi mostren en desacord, però ja s’han aconseguit els suports necessaris per a que la moció tiri endavant. Objectiu: treure al PSC del govern municipal.
L’article d’opinió, una columna amb el títol de ‘Plaça Major’ i signada per Sergi Sol i Bros, es titula: “CiU o Gollum i l’anell". Fa referència a la sortida de Joan Carretero d’ERC i entre altres coses s’hi pot llegir: “Molts que esperonen Carretero no dubtaran a menystenir-lo si l’intueixen com adversari de CiU”.
I és que determinats sectors d’ERC i DCD ocupen el mateix espai polític, sobre tot les branques més sobiranistes de tots dos partits. Si Carretero no troba un espai polític propi on seguir desenvolupant la seva carrera política, segurament acabarà ‘traspassant’ la línia divisòria que hi ha entre tots dos partits, com ho va fer el seu dia l’Àngel Colom.
No fa gaires dies llegia que Carretero va dir que ‘tant greu seria que el govern d’Entesa repetís al front de la Generalitat, com que hi tornés CiU’. Jo li diria a Carretero que més, després d’aquestes, d’opcions en queden poques. Encara que segurament, ell veuria amb bons ulls un acord de govern entre CiU i ERC. Com d’altres molts republicans i com a mal menor dintre de les files de la coalició...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada