Y no buenas razones... Així almenys diu la dita castellana. I potser així ho entendria Zapatero, ja que per molt del Barça que sigui no està demostrat que parli o entengui el català (encara que sigui amb la intimitat... com “aquell”)
Demà començarà el debat de la nació. Un dels plens més importants de l’any juntament amb el debat de pressupostos. Demà Zapatero no s’hi juga molta cosa, potser el prestigi i poc més.
No obstant si que permetrà veure els suports parlamentaris que té actualment (quina diferència amb la legislatura anterior que, tret del PP, la resta de grups li donaven costat quasi en la totalitat...) Ara no. La segona legislatura (quan es dóna el cas) ha de ser per anar tancant “pàgines”. La primera seria per a presentar projectes i solucionar els temes més immediats. Seria (disculpeu-me el qualificatiu) de transició. Però no es pot governar permanentment així. Hi ha grans temes d’estat que s’han d’afrontar i resoldre amb diligència i eficàcia. I queda clar que, en alguns d’aquests temes, Zapatero, no ha sabut agafar el “toro per les banyes” i acabar-los de forma encertada. M’estic referint, evidentment, en temes com l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, el finançament, etc. I quan parlo de Catalunya, no és que no sé que a d’altres comunitats autònomes els passa el mateix, és que el que passa allí, poc m’importa, sinó és que es crea un greuge comparatiu amb nosaltres, com el finançament tancat amb Andalusia poc abans que el seu president, Manuel Chaves, fos elegit ministre del seu govern.
Avui llegeixo al Periódico de que en el debat de demà vol fer gestos cap a Catalunya i cap a d’altres partits de l’esquerra. No en volem més de gestos! El finançament, per exemple, després d’incomplir sistemàticament tots els terminis haguts i per haver, van dir que es tancaria aquest mes de maig. Com aquell que diu ja han passat quasi dues setmanes i res de res...
El debat que es produirà a partir de demà, no és una moció de confiança, ni molt menys de censura. S’aprovaran resolucions que, el govern, complirà o no. Però sobre tot, es veuran els suports de cara el transcendental ple de pressupostos del proper octubre.
Fins allí té marge de maniobra Zapatero. Sap que no pot comptar amb “nacionalistes” catalans i bascs, perquè han perdut els respectius governs de les seves comunitats i culpen, en bona part, el govern central. I, evidentment, com ens recordava aquest matí Francino a la SER, tampoc el PP de Rajoy. Qui queda? ERC i ICV-EUA, al Congrés són minoria, com també ho és EU. Esgarrapant per aquí i per allà, potser pugui aconseguir els 176 vots de la tranquil•litat. Encara que presumeixo més abstencions que vots favorables de fora del grup socialista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada