dijous, 14 de maig del 2009

LA FISCALITAT DE L’ATUR


A l’arribar al mes de maig toca passar comptes amb Hisenda. És l’època de fer la declaració de la renda i qui més qui menys espera que sigui a retornar per mirar d’arribar a final de mes sense passar massa angúnia.
En canvi, hi ha contribuents que es troben amb la sorpresa de que han de pagar. I aquí comencen els problemes per a molts, sobre tot per als més desafavorits. Fins i tot n’hi ha que s’assabenten de que tenen que fer la renda quan demanen un ajut públic.
I és que l’actual normativa de l’IRPF estableix que estan obligats a declarar qui “obtinguin rendiments del treball superiors a 11.200 euros anuals de més d’1 pagador i que l’import del segon (o de la resta si fos el cas) en ordre de quantia sigui més de 1.500 euros”.
La crisi econòmica actual ha fet que molts treballadors hagin perdut la feina i passat a cobrar la prestació d’atur. I és quasi inevitable que la suma d’ingressos percebuts dels dos llocs faci que existeixi l’obligació de declarar. I la declaració sol ser, en la majoria dels casos, a pagar.
Tant de parlar de mesures contra la crisi per afavorir determinats sectors i encara ningú ha proposat el que ja existia abans del canvi de normativa de la renda l’any 1999 aprovada pel govern d’Aznar i que els socialistes no va corregir quan van arribar al govern: la no tributació de les prestacions d’atur. Seria una forma d’ajudar a un dels col•lectius més desprotegits.