Al debat sobre l’estat de la nació, a part del PP, qui estarà especialment crític amb el govern serà CiU. Avui ho anuncia el Periódico: “CiU planteja la sessió com una moció de censura”.
I és que hi ha coses que la federació nacionalista no li perdona al govern. A part de l’acord verbal que vans “subscriure” Mas i Zapatero per a fer president de la Generalitat al segon i que, tal com es sospitava Arturo va fer públic fa uns mesos, la darrera “porta tancada” en que s’ha trobat CiU, és el tema del transvasament del Roine. Efectivament, tal i com es va fer públic la passada setmana, el govern de l’estat, descarta definitivament transvasar aigua del riu francés per al subministrament de Barcelona. A la investidura de Zapatero, aquest es va comprometre a estudir-ho a canvi del seu vot favorable. Zapatero “ha tornat a fallar” als nacionalistes catalans...
Jo em pregunta des de fa molt de temps el perquè de la insitència de CiU amb el transvasament del Roine. Quines són les veritables causes? Pareix que amb la posada en marxa de la dessaladora del Prat de Llobregat anuncida per al més de juny i que serà la que més aigua dessalarà d’Europa (200.000 m3/dia), el transvasament és del tot innecesari.
Precisament aquest va ser un dels arguments que va fer servir el govern del PSOE per a donar la negativa als “convergents”. Els altres van ser l’elevat cost (més de 400 Km. de canonades), l’impacte medio-ambiental que suposa, etc.
La tossuderia del CiU s’ha d’entendre des de una prespectiva econòmica. Els interesos de CiU i el seu entorn relacionats amb món de la construcció a Catalunya és del tot conegut. I això vol dir una cosa: diners. Crec que no estic descobrint res de nou, ja que aquestes relacions pareix que estiguin més que provades...
Tornant al debat d’avui, pareix que el govern d’Espanya no farà massa cas a les crítiques que faci Duran i Lleida en representació del seu grup.
En canvi si que prestarà una major atenció a les que li llançarant des de les files del PP. Segons he pogut saber, l’estratègia socialista serà en dos sentits. El primer lloc, tractaran de demostrar que la crisi ha estat creada precisament per pels que defenses les mateixes teories que els populars. I en segon lloc que les tories que defensa el PP són neoconservadores i que van en contra de la majoria dels trebaladors i treballadores del país i encaminades a protegir, precisament, els estaments socials més elevats i propers als populars.