Els que ahir vàrem tenir el plaer de poder veure en directe el partit de futbol entre el Real Madrid i el Barça, podem afirmar sense cap mena de dubte que venguérem un partit històric. No només perquè el Barcelona mai havia fet 6 gols al camp del Madrid, sinó perquè el joc que va desplegar el Barça, sobre tot a la segona part, quan el Madrid ja estava “rendit a l’evidència”, és d’aquells que marquen una època. Tot un estil de joc dels homes de Guardiola, el gran artífex de l’estil de joc que mostren els quasi mateixos jugadors que hi havia a l’equip l’any passat. De les incorporacions del tècnic, només poden considerar-se titulars Piqué i Alves.
L’altre qualificatiu (a part d’històric) en que coincideixen tan la premsa d’aquí com la de la capital és “humiliació”. I és que el joc del Barça va acabar humiliant no només als jugadors de l’equip rival que es veient impotents per frenar-los, sinó als milers d’espectadors que, ja al camp, ja a casa, van poder veure en directe el partit. Jo al menys, si ho hagués estat al revés, la meva sensació hauria estat precisament aquesta.
Crec que les claus del partit van ser dues. La primera i que va diferenciar el joc d’ahir del que va fer el Madrid a la primera volta al Camp Nou, va ser que no hi van haver tantes “patades”. És veritat que el Madrid va acabar amb 21 falta (per 9 el Barça) i amb 4 targetes grogues (per 2 el Barça), però el joc no va ser tan violent. La segona clau és que el Barça jugava amb el seu equip de gal•la: Valdés; Alves, Puyol, Piqué, Avidal; Xavai, Turé Yaya, Iniesta; Messi, Eto’o i Henry. Mentre que al Madrid li mancava un sancionat Pepe i al mig del camp algú que servís pilotes als davanters com per exemple Guti (que tot aprofitant el joc de paraules, és un exemple de mala conducta)
El partit el vaig veure i gaudir al costat del meu pare que ja té 80 anys. Crec que l’home mai havia vist res semblant. Evidentment, jo tampoc, però en tinc “uns quants menys”. I igual ja no ho veure... Recordo el 0-5 del 17 de febrer de l’any 74 amb Mora; Rifé, Torres, Costas, de la Cruz; Juan Carlos, Asensi, Sotil; Reixach, Cruyff i Marcial. Tot i ser un gran partit, el domini en el joc i la sensació d’haver-ne pogut marcar uns quants més, no hi va ser. I és que el partit d’ahir va acabar amb la sensació de que el resultat hagués pogut ser, tranquil•lament de 2-10! Però tant de “xogo bonito”, al final es perden un grapat d’ocasions.
A requeriment del meu fill petit, a part de l’Sport, el Periódico i el Punt, també he comprat el Marca. Reconeixent sense excuses el gran joc del Barça i carreguen durament contra la gestió del Madrid en aquesta darrera etapa. Només un “però”. Consideren que la falta d’Abidal a Roben sobre el minut 22, hauria d’haver segut targeta vermella per al jugador del Barça. No obstant ho porten fins la pàgina 20...
Evidentment la falta és discutible si hauria d’haver segut roja o groga, com va ensenyar l’àrbitre. Però superat aquest “entrebanc”, és cert que la falta del segon gol del Madrid no va existir i a Iniesta li van fer un penal reconegut per tots el mitjans de comunicació.
I ara queda el millor, que no és guanyar al Chelsea dimecres (que cal esperar que guanyi el Barça i que passi a la final de la Chanpions League), sinó veure la cara que faran demà els companys de treball que tenen el blanc com el seu color favorit! Us imagineu per un instant que el resultat hagués segut com el del any passat? Millor així, no?
S'ha acabat allò de "hay liga"... O com ahir al 2-3: "hay partido". A hores d'ara no crec que cap "blanc" pensi encara que la remuntada sigui posible!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada