¿Convivint de nou amb Mariano Rajoy?

JOAN TAPIA

Periodista

L'incompliment del dèficit promès a Brussel·les el 2015 demostra les trampes de la política del PP

Mariano Rajoy vol que Ciutadans i el PSOE el votin per responsabilitat: perquè Espanya tingui govern. És un argument. El de Ciutadans és que prou fan abstenint-se perquè Rajoy no els mereix confiança. Els socialistes afegeixen que la seva tasca és fer d’oposició a la dreta.

I a C’s i el PSOE no els falten raons sòlides perquè hi ha fets –i recents– que mostren gran incoherència de la política econòmica del PP, que recargola i canvia arguments i que ho subordina tot als seus interessos electorals. En presentem tres exemples.

Un. Rajoy predica des de fa mesos que és urgent que Espanya tingui govern. D’acord, però malgrat que era evident que calia fixar el sostre de despesa al juliol, aprovar els pressupostos al setembre i negociar ja amb la Unió Europea la sanció pel dèficit excessiu del 2015, el president del PP no es va reunir amb la frontissa indispensable, el líder del partit taronja, Albert Rivera –que tampoc és com pujar a l’Everest–, fins dimarts passat, 12 de juliol, setze dies després de les eleccions generals del 26 de juny passat. ¿Per què tanta calma?

L’ajust fiscal

Dos. El líder del PP presumeix de l’ajust fiscal efectuat durant el seu mandat, que ha sigut important (del 9 al 5% del PIB), però que en els últims temps s’ha supeditat als interessos electorals dels populars. La prova és que en l’expedient de sanció de la Comissió Europea a Espanya per incomplir el dèficit del 2015 (el 5,2% del PIB i no del 4,2% promès) es diu textualment que l’any passat l’Executiu no va prendre cap mesura correctora.

És més, es concreta que la reforma fiscal i les mesures del 2015 han ocasionat una pèrdua d’ingressos que, com informava Rosa María Sánchez a EL PERIÓDICO de divendres, es va elevar aquell any a ni més ni menys que 7.800 milions i aquest any (fins al maig) ja arriba als 2.700.

Rajoy no inspira doncs confiança a Brussel·les. ¿S’ha guanyat així la de Ciutadans i el PSOE? És cert que el líder del PP podria contestar dues coses (en pla cínic). Que sense aquesta reforma fiscal, que ha donat més diners als contribuents, el seu resultat electoral hauria sigut encara pitjor, i que ni C’s, ni el PSOE, ni de bon tros Podem, han pressionat per a un rigor fiscal més gran.

Rajoy va complir amb Europa quan no va tenir cap altre remei (2012 i 2013). Però quan l’economia va rebotar i la prima de risc va baixar (més per la política del BCE que per cap altra cosa) ha fet botifarra a Brussel·les.

Sense propòsit d’esmena

Tres. I en aquesta política de predicar una cosa i fer tot al contrari, amb desvergonyiment i sempre en benefici propi, no hi ha cap propòsit d’esmena. Tot i la desviació del dèficit del 2015 (que continua el 2016), no ha tingut cap inconvenient a predicar durant la campanya electoral que faria noves rebaixes de l’IRPF i d’altres impostos. Sabia que era mentida perquè ja al maig li deia a Brussel·les que si era reelegit estava disposat a prendre noves mesures d’ajust «en el cas que fossin necessàries».

Bé, aquí estem. Per perdonar la multa i la privació de fons europeus, Brussel·les exigeix ara un ajust fiscal de 10.000 milions entre aquest any i el 2017, no accepta com a suficient l’avançament en el pagament de l’Impost de Societats, i, el més rellevant, exigirà una revisió trimestral dels comptes públics per garantir que el 2017 tancarem per sota del 3% de dèficit. Cristóbal Montoro va dir que no vindrien els homes de negre i ara ho faran els de gris.

Rajoy no inspira confiança ni a Brussel·les ni als partits (C’s i PSOE) que el líder del PP vol que ajudin la seva minoria de 137 diputats. ¡Houston, tenim un problema! Més ben dit: dos problemes, ja que amb el Congrés actual és molt difícil (per no dir impossible) una alternativa vàlida a Rajoy. I unes noves eleccions serien un grossen disbarat.