Anna Abella
Autors com Paco Roca, Carlos Giménez i Miguel Gallardo han abordat la memòria històrica del país en vinyetes
Pesos pesants del còmic nacional però també alguns estrangers com l'italià Vittorio Giardino, han contribuït amb obres imprescindibles a la memòria històrica de la guerra civil, narrant en vinyetes relats banyats de ficció i, en la majoria de casos, històries reals basades en experiències i testimonis propis o de familiars. En el 80è aniversari de l'inici del conflicte bèl·lic, vet aquí deu referents per acostar-se amb absolut rigor al tema des de la historieta.
'LA GUERRA CIVIL ESPAÑOLA'
Paul Preston i José Pablo García (Debat)
'36-39 MALOS TIEMPOS'
Carlos Giménez (Debolsillo)

Amb el tamís de la seva pròpia autobiografia
Carlos Giménez s'ha convertit en un mestre a retratar la memòria de la guerra i també, a ‘
Paracuellos’ (Debolsillo) la de la més dura postguerra, soferta en les seves pròpies carns sent un nen en un dels hospicis de Franco. Per les pàgines de ’
36-39 Malos tiempos'se sent, negre sobre blanc, la por a la mort, la fam, el fred, els bombardejos i la carnisseria bèl·lica soferta per la gent del poble. L'autor de '
Barrio' i '
Pepe' (Panini) és un fervent defensor de la necessitat de
no oblidar.
'ELS SURCOS DEL AZAR'
Paco Roca (Astiberri)
EL ARTE DE VOLAR / EL ALA ROTA
Antonio Altarriba i Kim (Edicions de Ponent / Norma Editorial)
Antonio Altarribaal guió i
Kim al dibuix, s'han alçat com el millor i més infal·lible tàndem per abordar aquest
punyent i revelador díptic, retrat de la guerra i la postguerra i les nefastes conseqüències que van tenir en el pare i la mare del guionista, miralls de tota una generació. A
‘El arte de volar', Premio Nacional de Còmic 2010, Altarriba es va acostar a la vida i la frustrant mort del seu progenitor, que va combatre amb la República, va patir l'exili i els camps de concentració, la lluita contra els nazis... Sis anys després, el guionista necessitava saldar un compte amb la seva mare, exemple de tantes i tantes dones “invisibles” que van suportar en silenci i amb resignació i submissió l'època que els va tocar viure. El resultat ha sigut un no menys brillant títol:
'El ala rota’.
UN LARGO SILENCIO
Miguel Gallardo (Astiberri)

L'autor de
‘María y yo’ i ‘María cumple 20 años’ (Astiberri) també va recollir la memòria del seu pare, un supervivent, en '
Un largo silencio''. Miguel Gallardo va completar amb diverses pàgines de vinyetes els 21 folis mecanografiats en els quals el seu pare va narrar la història després de guardar silenci sobre el seu passat durant 40 anys: des de la seva infància humil a Linares, a les bombes, el front de Terol i el de l'Ebre, la fam, els polls i diarrees al camp de concentració d'Argelers, com a exiliat republicà.... Li va tocar viure, deia el
creador de Makoki, “al bàndol dels que mai havien tingut, ni tenien res”.
'UN MÉDICO NOVATO' / 'ATRAPADO EN BELCHITE' / 'VENCEDOR Y VENCIDO'
Sento (Salamandra / Autoedició)
Sento Llobell, també veterà, com Gallardo, de la generació d'
‘El Víbora’, es va plantejar realitzar una
trilogia en còmic sobre la vida del seu sogre, Pablo Uriel, relat familiar que aquest havia relatat en el llibre ‘No se fusila en domingo’. Va començar amb
‘Un médico novato’, mostrant les pors de la població civil i la repressió franquista de les primeres setmanes i mesos de la
guerra: detencions, afusellaments i passejades. Va seguir amb ‘Atrapado en Belchite’ i ‘Vencedor y vencido’.
LES SERPS CEGUES / LAS SERPIENTES CIEGAS
Felipe Hernández Cava i Bartolomé Seguí (BD Banda / Inrevés)

En el multipremiat
‘Les serps cegues’ (Nacional de Còmic 2009, Millor obra, guió i guardó de la crítica al Saló del Còmic d'aquell mateix any…) el
guionista Felipe Hernández-Cava i el dibuixant Bartolomé Seguí relataven una història de venjances i intrigues polítiques i policials protagonitzada per un membre de les Brigades internacionals, amb dues trames paral·leles, una en la guerra civil espanyola, amb les barricades a una Barcelona en plena contesa, i l'altra al Nova York de la gran depressió.
'EL CONVOY'
Denis Lapière i Eduard Torrents (Norma)

A més de fer-se càrrec del dibuix d'
'El comboi',
Eduard Torrents va nodrir amb passatges reals del passat de la seva família en la guerra aquesta ficció universal sobre els republicans exiliats a França i deportats al camp de concentració nazi de
Mauthausen. El seu avi, arrestat pels franquistes i fugit d'un camp de presoners a Guadalajara va aconseguir arribar des d'allà a Barcelona; la seva àvia va travessar sent nena amb els seus pares els Pirineus gelats cap a l'exili.
'¡NO PASARÁN!'
Vittorio Giardino (Norma)

L'italià
Vittorio Giardino és probablement l'autor estranger que millor ha abordat la guerra espanyola, que segons ell es va convertir en un assaig de la segona guerra mundial. El dibuixant, un enamorat de Barcelona, és autor de la popular trilogia '
¡No pasarán!' (reunida en un integra, en castellà i català, a Norma). Forma part de la seva sèrie protagonitzada per l'excombatent de les Brigades Internacionals
Max Fridman, i està ambientada a una Catalunya que està a punt de caure en mans de les tropes de Franco i on reflecteix l'ambient i les intrigues que vivien els carrers de la capital catalana.
'LA VIDA ES UN TANGO Y TE PISO BAILANDO'
Boldú (Astiberri)

Ramón
Boldú tornava a l'autobiografia en
‘La vida es un tango y te piso bailando’ però en aquest àlbum li dedica un important protagonisme al testimoni i les vivències del seu pare durant la guerra civil. El dibuixant anava a visitar-lo una vegada al mes al geriàtric on estava ingressat i, entre partida i partida d'escacs, li explicava batalletes i anècdotes impagables que l'autor convertirà gairebé en un sainet en forma de còmic.
Aquests 10 títols no són els únics sobre la guerra publicats els últims anys. Només cal recordar per exemple 'Joan. Sobrevivir en la guerra civil', de Robin Wood i Carlos Pedrazzini (Panini);'Tristísima ceniza', de Mikel Begoña i Iñaket (Norma), on tracen pinzellades de passada del fotògraf Robert Capa per l'Espanya en guerra; i 'La araña del olvido' (Astiberri), on Enrique Bonet s'acosta a la investigació del cas de l'afusellament del poeta Federico García Lorca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada