LA FOTOGRAFIA

Foto: Aguaita.cat. 

Després del congrés que el PSC ebrenc va ver a Tivenys, els màxims representants territorials del socialisme es van fer una fotografia conjunta.

Quan me vaig mirar la foto, me’n vaig adonar que quasi cap cara me resultava desconeguda. La majoria dels que sortien són veterans de la política que porten anys ocupant càrrecs. Alguns perquè els hi agrada està al capdavant i d’altres, molt possiblement, perquè no tenen recanvi.

Vaig a ser clar. La mitjana d’edat està per sobre dels 50 anys. Per a mi, aquest detall no és menor, ja que significa que no hi ha un recanvi generacional amb garanties... És més, molt probablement no hi ha ni recanvi generacional.

No vaig assistir al congrés i si voleu que us digui la veritat tampoc me vaig llegir la ponència marc. Per tant no puc dir si es va tractar o no el tema de com atraure la joventut cap al partit, ja que la presència de joventut sempre és símptoma de bona salut. Una pregunta: Quants anys tenien quan van començar en política els que surten a la foto? Evidentment aquesta pregunta l’hauria de respondre cadascú d’ells.

El que si que puc dir-vos és que jo vaig començar de molt jove. Me vaig afiliar al PSC als 26 anys, tot i que feia temps que assistia a la majoria dels actes que organitzava el partit com per exemple una caravana de cotxes que va recórrer els diferents pobles del Baix Ebre i el Montsià per a les autonòmiques de 1980 o un dinar que es va fer a l’ermita de la Pietat de Barcelona on van assistir entre d’altres Jaume Antich, Pep Jai i Josep Subirats Piñana.

Ràpidament me vaig integrar a l’executiva de l’agrupació de Santa Bàrbara i poc després, quan vaig anar a viure a la Galera vaig ser escollit primer secretari de l’agrupació local i com a tal membre del consell de federació... No continuaré. Simplement ho dic per a que pugueu veure que a la política, com a la vida general tot té un procés.

Tot i que m’he desvinculat molt del partit, fins que no me doni de baixa el PSC segueix sent el meu partit, pera bé o per a mal. No ho puc dir amb exactitud però ja fa més de 5 anys que pràcticament no assisteixo a cap acte, ja estigui organitzat per l’agrupació local d’Amposta, a la que pertanyo, com altres òrgans de direcció.

Les darreres vegades que vaig assistir vaig coincidir amb un reduït grup de joves que semblava que podien ser la nova saba del partit a Amposta. Però en aquella època el moviment independentista encara no havia agafat embranzida i el PSC, amb Pere Navarro al capdavant era favorable al dret a decidir dels ciutadans de Catalunya. En pocs anys tot ha anat molt ràpid i el que llavors era vàlid, ara sembla que no és.

Pel comentari que me va fer fa uns dies un d’aquells joves dels que us parlava abans a un post que vaig penjar a una xarxa social, vaig deduir que també ell s’havia desvinculat del partit.

Des del meu punt de vista el PSC està en un carreró sense sortida. Una vegada van renunciar al dret a decidir, van ser molts els afiliats que o bé es van donar de baixa o bé van decidir fer un pas al costat. No fa gaires dies m’ho deia un històric de Tortosa.

El PSC (i perdoneu que us ho digui així, companys), no enganxa. De vegades me miro amb enveja sana altres partits on la joventut predomina entre els seus quadres. En canvi al nostre partit l’envelliment dels càrrecs tan orgànics com públics és una constant difícil d’aturar.

Esperar que vagi passant el temps mirant si remuntem a les enquestes és una forma molt simplista de conformar-se.

Què fer? Molt fàcil i a la vegada molt difícil: tornar als orígens, als valors dels socialisme. Posar-nos al costat dels ciutadans i sobre tot, no defraudar-los.