ALBERT SÁEZ
La batalla politicolegal davant l'independentisme està generant precedents que els partits després tindran la temptació d'aplicar davant qualsevol altre repte polític
Una aclaparadora majoria dels espanyols consideren que la magnitud del desafiament independentista justifica gairebé qualsevol tipus d'acció dins de l'Estat de dret. De la mateixa manera, la implicació col·lectiva de jutges, fiscals i policies -en qualitat de representants de l'Estat- els està portant a executar les mesures que tenen a l'abast gairebé sense lloc per al debat o la crítica. Davant un repte excepcional, una resposta excepcional. Aquesta circumstància provoca algunes situacions inèdites. Per exemple, que el jutjat número 13 de Barcelona continuï practicant tota mena de diligències i detencions relacionades amb una causa que el mateix jutge Llarena considera que és una sola "trama" i la jutge Lamela reclama que sigui de la seva competència. També veiem amb certa perplexitat que la fiscalia emet notes de premsa advertint persones investigades sobre les conseqüències dels seus actes abans que els cometin. I hem interioritzat que en les resolucions judicials es vinculi la situació penitenciària dels investigats amb la seva condició política o amb les seves idees sobre el que s'ha de fer al Parlament de Catalunya. Res d'això justifica els exabruptes del corrent intransigent de l'independentisme que s'obsessiona a convertir Espanya en Turquia o a veure Franco on no hi és, encara que continuï estant en alguns llocs.
En aquest serial han aparegut dos nous conceptes que tenen els juristes de cap per avall: "la incapacitat legal transitòria" que va esgrimir el jutge Llarena per denegar l'assistència dels diputats presos a la sessió constitutiva del Parlament i la falta de "llibertat ambulatòria completa" que va al·legar la vicepresidenta Sáenz de Santamaría en la presentació del recurs contra la "intenció" del president del Parlament de proposar la investidura de Puigdemont. L'estratègia de la fiscalia i de la judicatura segueix encoratjada per la voluntat d'"escarment" del Govern i de la majoria de l'opinió pública. I en aquest camí, la defensa de l'Estat de dret és excessivament lenta per als fins que es persegueixen. I així neixen les dreceres que, a mitjà termini, poden ser camins cap enlloc en la mesura que posen en perill drets fonamentals. Avui dels independentistes, a qui no recolza ningú a Espanya. Però demà de qualsevol altre espanyol dissident.
La batalla politicolegal davant l'independentisme està generant precedents que els partits després tindran la temptació d'aplicar davant qualsevol altre repte polític
En aquest serial han aparegut dos nous conceptes que tenen els juristes de cap per avall: "la incapacitat legal transitòria" que va esgrimir el jutge Llarena per denegar l'assistència dels diputats presos a la sessió constitutiva del Parlament i la falta de "llibertat ambulatòria completa" que va al·legar la vicepresidenta Sáenz de Santamaría en la presentació del recurs contra la "intenció" del president del Parlament de proposar la investidura de Puigdemont. L'estratègia de la fiscalia i de la judicatura segueix encoratjada per la voluntat d'"escarment" del Govern i de la majoria de l'opinió pública. I en aquest camí, la defensa de l'Estat de dret és excessivament lenta per als fins que es persegueixen. I així neixen les dreceres que, a mitjà termini, poden ser camins cap enlloc en la mesura que posen en perill drets fonamentals. Avui dels independentistes, a qui no recolza ningú a Espanya. Però demà de qualsevol altre espanyol dissident.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada