Ahir dijous el Periódico de Catalunya sé feia ressò
de que l’Agència Tributària porta a terme un estricte control sobre les
deduccions de maternitat obviant conceptes com les rendes del capital. A part d’això
qualificava qualificava el seu Director General Santiago Menéndez (que l’any passat va visitar
l’Administració de Tortosa) amb tres estrelles roges (la màxima qualificació
negativa són 4)
Bé, penso que és una forma de denunciar que l’Agència
Tributària no treballa com cal, la qual cosa no és cap fet sorprenent per algú
com jo que hi he treballat durant molts anys. Penso que cal ser crític amb la
feina que fas i si has de posar verd a l’empresa perquè no fa bé les coses,
tampoc n’hi ha per a estripar-se les vestidures.
Els qui treballen a l’AEAT són els primer en
adonar-se’n de que en els darrers anys (tal vegada coincidint amb els governs
del PP) sé busca recaptar de la manera més fàcil possible. Les inspeccions són llargues
i feixugues i no sempre s’acaba cobrant l’import de les actes, ja que moltes
empreses a causa d’això fan fallida, tanquen les portes i ves i busca-les...
El més pràctic per als actuals dirigents de l’AEAT
és fixar uns paràmetres i quan les diferències de la renta se’ls salten,
automàticament surt la corresponent liquidació, més els interessos de demora i
posteriorment sinó sé li acaba donant la raó al contribuent, la sanció
pertinent.
És evident que a les deduccions per maternitat
hi ha frau. Conec al menys un cas que va detectar una companya meva en
adonar-se’n de que el llibre de família estava falsificat. Però: En quin camp
no hi ha picaresca? Trobo que a cap. Hi ha gent que té la peguen així que
poden. Però de vegades estem parlant d’uns pocs euros , però hi ha altres
vegades que la suma és molt més important. Quants milions pugen els diners de
la corrupció espanyola (ERE’s, Gürtel, Cas Palau, 3%, Púnica, tots els que van
afectar València durant el diferents governs del PP, etc., etc.) Per tant,
tampoc cal estranyar-nos tant que coses així puguin passar.
És un deure de l’Administració l’Estat perseguir el frau fiscal i la
corrupció. El problema és que no es destinen els suficients recursos. Tal com
he dit més amunt és més fàcil perseguir els contribuents que s’han deixat de
posar alguna partida a la declaració de renda que perseguir al gran
defraudador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada