 |
| De Ferreres al Periódico. |
En una entrevista per al Periódico deCatalunya, Baltasar Garzón diu: El PP
segueix en la dinàmica de tapar, negar i culpar.
Tinc la convicció que de no existir el procés
independentista a Catalunya, el PP crearia un altre enrenou polític per a
desviar l’atenció de tots els seus afers que, com sabeu, són molts.
L’últim disbarat del govern de Mariano Rajoy
és voler portar al Tribunal Constitucional la candidatura de Puigdemont abans
de que aquesta se faci oficial en contra del dictamen no vinculant del Consell
d’Estat que ve a ser con un consells d’ancians d’una tribu índia. No obstant,
se’ls hi suposa la preparació i l’experiència necessàries com per a poder
arribar a emetre resolucions sensates d’acord amb les lleis del Regne, tot i
que aquestes no són vinculant i per tant, el Govern sé les pot passar pel folre
tal com sembla que faran ara amb la recusació de Puigdemont.
Segurament estareu d’acord amb mi que, tot
plegat, sé tracta d’un gran despropòsit per a desestabilitzar una mica més el
procés independentista. No hi ha dubte de que és així. Però qualsevol situació
és extrapolable i comparable a d’altres anteriors i a mi el fes cas omís i
tirar pel recte me recorda a les resolucions que va prendre el Parlament de
Catalunya el passat més de setembre contradient el Consell de Garanties
Estatutàries que, en aquest cas és l’òrgan consultiu del Parlament català.
L’actitud de totes dues parts demostra que
estan entossudides a arribar fins el final. I quin serà el final? Aquest ja és
un tema molt més complex. Per als independentistes el final serà fins on se
pugui arribar. De moment tensar la corda al màxim i mantenir la perspectiva de
Puigdemont a la presidència de la Generalitat, ja que no potser de la República
catalana. Fins el darrer instant existirà la incertesa de si serà o no serà. En
canvi, per part de l’Estat central el final serà l’extermini de qualsevol
vestigi independentista costi el que costi i al preu que sigui necessari.
De vegades, el sector independentista dóna
senyals de que cal madurar més la idea independentista. Si fa us mesos, després
de l’aplicació del 155 van reconèixer que no estaven preparats per gestionar
una república independent, ara hi ha qui fixa (crec recordar que va ser Òmnium)
un nou termini una mica més llarg: 2023.
I mentrestant, què farem? És cer que el dia 30
de gener que és la data ficada per a la investidura del nou president està a
voltar el cap de setmana, però quan només falten 5 dies tot és incertesa i
rebequeria.
S’arribarà al final, sí, però... A quin cost?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada