diumenge, 15 de setembre del 2013

HISTORIETES DE L’AMPOSTA PROFUNDA V




Semblava que un acte con l’organització de la Via Catalana no havia de comportar anècdotes més allà de les relacionades amb els desplaçaments i la pròpia organització de la cadena humana.
La que us explicaré, encara que també té que veure amb la participació a la manifestació, es una mica inversemblant i surrealista.  
No sé si coneixeu a Anabel Marcos, una ampostina que és diputada al Parlament de Catalunya i que es va fer famosa arran d’una foto que li van fer mentre feia una becaineta en seu parlamentària.
Bé, un de l’organització em va dir que algú portava la foto de la diputada a la cadena i quan va interessar-se pel tema li van dir que com no havia pogut anar, era una forma de que hi fos present. Com conec força bé a qui m’ho va dir, m’ho vaig creure, però sembla ser que ella mateixa va confirmar-ho al seu compte de Facebook i un altre amic em va fer arribar una còpia de l’entrada. 

Vull recordar que son pare va ser cap de llista del PP a unes municipals a Amposta i ella mateixa va formar part d’aquella llista. Deu de ser un pecat de joventut...   

Qui si que hi va ser present a la manifestació va ser l’exalcalde Rojo y Gualdo. El vaig veure prop del pot amb una bandera (no sabria dir si estelada o no) Hi ha que veure com canvien les persones! La de dalt i la de baix... Per aquells que encara no ho sàpiguen, Rojo y Gualdo ha estat tota la vida del Real Madrid, la qual cosa per a mi és incompatible amb la independència de Catalunya. És cert que, de vegades, quan parlo d’aquest tema, trobo gent que opinen el contrari, però jo els hi faria una seriosa reflexió: Està entre els valors del Madrid l’estima a Catalunya i el poble català? Si em responeu que sí, voldria ni que fos una petita prova i si és que no, llavors... Vosaltres mateixos.

La tercera cosa que us vull explicar no té res que veure amb els actes de la Diada, però em va semblar tan grossa que no puc d’estar-me de contar-la.
Hi ha un pagès (perdó un empresari del sector de l’arròs, al menys ell s’ho deu de pensar així) que paga els seus treballadors a 10 euros... L’hora? No, el dia!!! I els hi complementa el sou amb tomàquets, pebrots i altres productes de l’hort. No ho sé del cert, però tot em fa pensar que deuen de ser els del destrio, aquells que no són aptes per a vendre al majorista. Evidentment, els treballadors es queixen i li diuen que volen cobrar més i en diners, ja que ells han de pagar el lloguer del seu habitatge, l’electricitat, l’aigua, els llibres i material escolar dels seus fills...
Hi ha que veure com se’n aprofiten alguns de la manca de recursos que tenen els altres!