Aquest matí, en
sortir de casa m’he trobat a una veïna que m’ha dit que anava a un funeral.
-Qui s’ha mort?
-La mare de l’exalcalde...
-De Manel Ferré?
-Sí...
-Què estrany... Normalment en casos com aquest m’ho
comuniquen per correu electrònic i no n’he rebut cap que m’anunciï el succés...
Casualment havia
d’anar al mercat i ja sabeu, si us voleu assabentar de les coses, sobre tot de
les xafarderies del poble, és el lloc adequat per a fer-ho.
M’he trobat a un
conegut i li he preguntat:
-No has anat al funeral de la mare de Manolito?
-No, no hi he anat... Però saps que va dir que no
volia veure a ningú que fos de ‘contrapartit’. Va comunicar que s’havia mort,
però que no s’avisés a ningú de cap altre partit... Jo hi volia anar a títol
personal... I què passa amb aquells que no hi volien anar per ell, sinó per sa
mare?
El què he dit
moltes vegades, Manolito és una
persona que no sap estar a l’alçada. No ho ha sabut estar mai: ni abans quan
era alcalde ni molt menys ara que ho ha deixar de ser...
Per cert, una
anècdota. A Amposta Ràdio Manel Ramon ha matat a Manolito...
Abans de començar
la tertúlia de dimecres, els contertulians havien acordat donar el condol a l’exalcalde,
però quan ha pres la paraula el director de l’emissora, ha anunciat el traspàs
de Manel Ferré..
-De sa mare! (l’han
rectificat els altres)
-Ah! Però no ho
havia dit així?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada