dijous, 26 de març del 2009

DE VEGADES (la majoria) NO ÉS OR TOT EL QUE LLUU


Fa uns anys vaig sentir parlar de la Muela (Saragossa) i del seu miracle econòmic. Van dir que la majoria dels seus habitants tenia un aerogenerador (o molinet) dintre d’una parcel•la de la seva propietat. Això els permetia obtenir uns ingressos complementaris al de la seva activitat. L’alcaldessa del poble, Maria Victoria Pinilla Bielsa, autoritzava les empreses elèctriques a que n’instal•lessin tots els que volguessin.
Em vaig oblidar del nom del poble i encara més el de la seva alcaldessa (què no vaig retenir ni un instant) Fins fa poques setmanes... Ahir la van empresonar juntament amb el seu marit i un empresari del sector de la construcció.
Evidentment, el motiu de l’empresonament tenia que veure amb la instal•lació dels molinets al seu terme municipal. L’alcaldessa, fent un “bé al poble”, reqüalificava terrenys per a noves instal•lacions i, també cal pensar, que per a la construcció de noves vivendes per a donar cabuda als nouvinguts. No cal dir que el poble va veure incrementada la seva població de forma considerable.
Però estic segur, afirmo, que els casos que s’han anat destapant en aquests darrers anys arreu d’Espanya, amb alcaldes del PP, del PSOE o del PAR (Partido Aragonés Regionalista), com és el cas de l’alcaldessa de la Muela, només són la punta de l’iceberg de la corrupció urbanística que va florir a Espanya en els darrers 7 o 8 anys.
Qui no coneix o no ha sentit parlar de casos o d’indicis de corrupció a pobles de la zona? Cal preguntar-se el motiu perquè no actua la fiscalia anticorrupció...
Jo tinc una teoria. Perquè n’hi ha tants que no hi ha prou efectius i primer actuen sobre els que la corrupció és més evident pel nivell d’importància.
De totes formes, passi el que passi o no passi, la vida continua. Ahir em vaig sorprendre quan vaig veure que el Butlletí Oficial de l’Estat portava un anuncia de la Muela signant per la seva alcaldessa on es convocava un concurs per proveir quatre places de policia local. Portava data de l’11 de març.

dimecres, 25 de març del 2009

EL PARLAMENT EUROPEU REBUTJA UNA MOCIÓ DEL PP SOBRE L'ENSENYAMENT EN CATALÀ


No fa gaire, al morir la qui va ser ministra del govern d’Aznar Julia García-Valdecasas, l’actual presidenta del PPC, l'Alicia Sánchez Camacho, la va elogiar i quasi va arribar a dir que si “Catalunya es coneix al món va ser gràcies a ella”.
I es que una de les característiques dels partits de la dreta, és que “tot el que ells fan està bé” i “tenen raó en tot”. Curiosa manera d’entendre la concepció de les coses si no saben, primer, veure’s els seus propis defectes. I que com tots els humans (evidentment m’incloc) en solem tenir molts...
Però ja que parlem de gràcies, voldria agrair al PP, sobre tot a la figura de Luis Herrero pel reconeixement i recolzament que ha fet el Parlament Europeu a l’ensenyament en català a les escoles.
Com que el castellà és una llengua minoritària que quasi no es parla en lloc (ni a la televisió, ni al cinema, ni a la premsa, etc.), el populars espanyols demanaven tenir dret a escollir lliurement l’ensenyament en “español” a les famílies que ho demanessin... Normalment són famílies de classes acomodades i que els seus pares estan treballant a Catalunya ocupant càrrecs de responsabilitats a empreses importants.
El recurs que va presentar el grup Popular Europeu a instàncies del PP espanyol i defensat per l’esmentat Luis Herrero, va ser rebutjat per una àmplia majoria pel Parlament Europeu, donant així un recolzament implícit al sistema d’educatiu català.
Els altres diputats catalans, representats per Maria Badia del PSC, Ignasi Guardans de CiU (a qui per cert, TV3 no parava d’ensenyar-lo, com si hagués estat l’únic diputat en defensar l’ensenyament en català) i Raül Romeva (el seu pare viu a Amposta) van implicar-se clarament en defensa del model d’ensenyament fent entendre als europarlamentaris que Catalunya té una identitat pròpia diferenciada de la resta d’Espanya i que necessita una especial protecció, sobre tot en temes de llengua.
El PP, una vegada més ha actuat en contra de Catalunya i intentant afavorir els interessos dels seus votants. Si continuen (res fa preveure que canviaran de política) per aquest camí, no és d’estranyar que els resultats de futurs comicis no varien substancialment als obtinguts en convocatòries passades i que no han estat, ni molt menys, els que desitjarien a Madrid.

dimarts, 24 de març del 2009

MAS JA ES VEU DE PRESIDENT!


El passat diumenge, el Periódico de Catalunya, publicava la segona part de l’enquesta que va començar a publicar dissabte i de la que ja us vaig parlar en aquest mateix blog. Segons l’opinió dels enquestats, CiU obtindria més escons que en les eleccions de 2006 (55-56 enfront als 48 d'ara) i encara augmentaria el seu avantatge del PSC (38-39; ara en té 37), que es quedaria, si fa o no fa, igual. En canvi, un dels altres socis de govern, ERC, baixava en la intenció de vot (enquesta 15-16 i n té 21) La qual cosa feia que, entre les tres forces polítiques que composen en l’actualitat el govern d’Entesa, preguessin la majoria absoluta i el panorama quedés obert amb un clar avantatge per part de CiU i amb moltes possibilitats de poder investir Mas com a president de la Generalitat. També, quan es preguntava als ciutadans sobre qui preferien com a president, una majoria opinava que Mas per damunt de Montilla. Cosa que no passava amb les enquestes anteriors. Així, no és d’estranyar que, en el mateix Periódico de dilluns, CiU ja fes constar la seva eufòria.
Al final, l’enquesta, no és només que un toc d’atenció al govern que presideix Montilla. Ara el que s’ha de fer, és prendre nota i mirar de canviar el rumb de la seva política. Una política molt accentuada en temes socials, però quan li preguntes al ciutadà te’n dones compte de les mancances que encara té, sobre tot, per temes pressupostaris (o manca de diners)
Les èpoques de crisi no són propícies, normalment, per als governs. El ciutadà els sol culpar del problemes per no arribar a final de mes, què és, a la fi, el principal problema: els diners.
Amb aquesta enquesta a la ma, un pot treure la conclusió de que ERC no acaba de situar-se políticament parlant al lloc corresponent. Ben mirat, entre ERC i CiU hi ha una diferència més de matisos que no de fons. Potser els republicans tenen més sentit social que no la coalició nacionalista, però el lloc l’espai que ocupen els uns i els altres es prou coincident. ERC no ha tret el rendiment polític necessari de la seva acció de govern (en definitiva cap dels tres, però en aquest cas s’accentua més) També potser que el ciutadà no estigui per utopies i si per coses més materials i tangibles. Em refereixo al discurs independentista del partit que lidera Puigcercós. Només cal mirar els resultats dels comicis del País Basc (tot l’adulterats que vulgueu), on, per primer cop, els partits “constitucionalistes” (com els diuen el mitjans de comunicació) han tret una pírrica majoria suficient per a governar (però majoria en definitiva)
Queda més d’1 any i mig per a les properes eleccions autonòmiques (si no hi ha sorpreses) i, faria bé el govern de la Generalitat, que prengués nota i mires, com he dit abans, de refer-se i afrontar els propers comicis amb garanties suficients de reeditar el govern d’Entesa.

LA CAFETERIA TWISTER TANCA PORTES


Ahir, la cafeteria Twister d’Amposta va tancar les portes (espero que definitivament) Aquesta cafeteria es va fer “famosa” ara fa aproximadament un mes i mig perquè la seva propietària, Encarna Benimuslem va denunciar els Mossos d’Esquadra per una actuació que, segons ella, considerava desproporcionada. Aquesta notícia va ser portada del Diari Ebre (Diari de Tarragona) crec recordar que el 12 de febrer.
És cert que, segons les declaracions de la propietària, després de l’actuació de la policia havia baixat de forma considerable la clientela del bar. Els veritables motius segurament eren uns altres, encara que si que va tenir que veure l’escorcoll efectuat.
Ahir al vespre, la meva dona em va avisar de que les cortines del local estaven corregudes. Al cap d’una estona, quan vaig baixar a la gossa al carrer, una veïna ja em va donar la notícia: “Se’n van! No ho saps? No crec que hagi ningú al veïnat que no estigui content!
Una mica més tard vaig trucar a un amic que tenia relacions comercials amb l’establiment per a posar-lo en avís. Més que res per si li devien diners... Em va dir que no, però em va confirmar la noticia.
Avui encara estan desmantellant el local, com ho demostra lo foto amb les bosses plenes de brossa.
La terrassa que van muntar l’estiu passat i que no la paguen des del mes d’octubre, la desmuntaran? S’admeten apostes. Jo dic que no.