S’aixeca el teló... No, avui no us penso explicar cap acudit d’aquells que comencen com jo ho he fet. Avui s’aixeca el teló de la temporada “futbolera” 2011-2012. I ho ha amb un plat fort, l’anada supercopa d’Espanya entre els que, tal vegada són, els millors equips del món ara per ara: el campió de la Copa del Rei, el Reial Madrid i el campió de la Lliga, el Barça, el nostre Barça (i si algú dels meus lectors no el considera “seu”, ho sento)
En Barça-Madrid o un Madrid-Barça, mai és un partit qualsevol, encara que la supercopa d’Espanya no sigui un d’aquells títols que et donen prestigi, tenir al davant “l’etern” (com si el món hagués començar quan ens van “birlar” a Di Stefano) rival, sempre té un plus afegit. Si el Barça avui perd, no passaria res. Si, finalment, perdés el trofeu, tampoc, però qui el vol perdre? Crec que ni culers ni merengues volen perdre la primera copa de la temporada.
Dijous a Barcelona em vaig comprar una gorra negra amb un flamant escut al davant. Ahir pel matí quan vaig anar a l’esmorzar del “dia del bou” amb un grup d’amics i coneguts, un d’aquest (coneguts) i el seu germà, a qui no coneixia, eren del Madrid. Els hi vaig dir que si volien em donava la volta a la gorra i em van respondre que no, que estaven acostumats, ja que les seves respectives dones eren del Barça. Llavors va soltar una frase força “lapidària”: “Déu vulgui que aquest any no sigui com la temporada passada; però em temo que no serà així”. Bé, ja va bé que ens comencin a tenir por des d’abans de començar a jugar el primer partit. Jo crec que els culers els hi tenim respecte, no por...
Quan aquesta nit als voltants de les 12 acabi el partit (comença a les 10), res estarà encara guanyat ni perdut, al menys que el marcador reflectís un resultat ampli a favor d’un dels dos equips, la qual cosa no sembla previsible. Guardiola sortirà, una vegada més amb el que té disponible (que no són tots els que haurien de jugar de titulars) i ho farà sortint a tocar-la i tocar-la, a controlar el partit i mirar d’explotar en els moment precís. I el Madrid de Mou, com sortirà? Aquesta és la incògnita que cal de esclarir ara com ara. Serà valent? A mi em sembla que avui sí.
El Periódico del dia tornar a portar una crònica i unes imatges dels bous a les nostres comarques, repetint tema (ja que ahir ja ens va donar la primera entrega) Avui des d’un punt de vista més anti-taurí. Una de les coses que diu, parlant d’Amposta, és que els aficionats ampostins estan recelosos dels forasters, al pensar que poden tractar-se de defensors dels animals i que poden estar gravant el que passa a la plaça. Penso que si és així, de ser cert (i per què no ho ha de ser?) és que no tenen la consciència tranquil·la.
La meva dona m’ha fet veure un article escrit per la cineasta Isabel Coixet (és que la gent que val, val i saben fer-ho quasi tot bé) i titulat “Una olivera”, al suplement Dominical del Periódico. És tracta d’una oda a aquests arbres, alguns d’ells mil·lenaris. Sense aclarir a quina olivera es refereix, a la foto hi surt el Parot d’Horta de Sant Joan, fins fa uns anys, la més coneguda de Catalunya. Personalment hauria preferit que sortís una de les fargues de l’Arion, per les que, ja ho sabeu, tinc una especial devoció.
