Tinc un amic que és del Madrid. Molt del Reial Madrid... Perquè sóc d’aquells que pensen que pots tenir amics més enllà de les ideologies o dels sentiments, encara que de tant en tant hi pugues discrepar.
Realment no entenc com després de les actituds d’alguns jugadors del Madrid (no cal dir noms ja que aquests darrers dies, els mitjans de comunicació ja n’han parlat prou i jo també ho he fet), del seu entrenador i també del seu president (sí, també del seu president!) encara hi ha seguidors que no volen veure la realitat. Serà veritat aquella frase que diu que “hi ha que no veu més enllà del seu propi nas”?
Ahir un d’aquest amics justificava el joc brut del Madrid per la humiliació que els va suposar, primer el 2-6 del Bernabeu i després el 5-0 del Nou Camp. Segons ell (que recordava que havia jugat al futbol) hi ha un codi no escrit que quan “n’hi ha prou, n’hi ha prou” i no s’ha d’humiliar els rivals...
Quan aquests dies he “pegat ma” d’hemeroteca per a recordar aquella derrota per 11-1 que va patir el Barça la temporada 41/42, concretament el 13 de junt de 1942, he vist que es parlava de “gran partido” i l’expliquen com una feta històrica. Cap reconeixement que va ser un “robatori institucional” en tota regla. Per què quant tenien l’eliminatòria guanyada no van aixecar el peu i van deixar de fer gols? O per aquells temps encara no existia aquesta “regla no escrita”?
Un altre amic del Madrid, va aixecar el crit al cel quan va llegir el titular de l’esport de dijous passat: “Los putos amos del Bernabeu”. Em va dir que devíem de ser més curosos amb les paraules, ja que ho llegien molts de nens... I el comportament dels jugadors blancs, és un bon exemple per als nens?
Això sí, en honor al primer he de dir que està en contra del “clan portuguès”. Segons ell la junta directiva hauria de fer fora a Mourinho, Pepe, Carvalho, Marcelo, Cristiano Ronaldoi Coentrao.
Però no ho faran. Avui per avui encara hi ha massa integristes. Casualment llegia a la pàgina de “Punto Pelota” un comentari de Zidane (actual director del futbol de l’equip blanc) que deia que “Atacar a Mou y los jugadores es atacar al Madrid”.
No prendran cap mesura, ja ho veureu. Fer-ho seria reconèixer el fracàs de l’entitat.
Per a llegir més sobre l'11 a 1.
Realment no entenc com després de les actituds d’alguns jugadors del Madrid (no cal dir noms ja que aquests darrers dies, els mitjans de comunicació ja n’han parlat prou i jo també ho he fet), del seu entrenador i també del seu president (sí, també del seu president!) encara hi ha seguidors que no volen veure la realitat. Serà veritat aquella frase que diu que “hi ha que no veu més enllà del seu propi nas”?
Ahir un d’aquest amics justificava el joc brut del Madrid per la humiliació que els va suposar, primer el 2-6 del Bernabeu i després el 5-0 del Nou Camp. Segons ell (que recordava que havia jugat al futbol) hi ha un codi no escrit que quan “n’hi ha prou, n’hi ha prou” i no s’ha d’humiliar els rivals...
Quan aquests dies he “pegat ma” d’hemeroteca per a recordar aquella derrota per 11-1 que va patir el Barça la temporada 41/42, concretament el 13 de junt de 1942, he vist que es parlava de “gran partido” i l’expliquen com una feta històrica. Cap reconeixement que va ser un “robatori institucional” en tota regla. Per què quant tenien l’eliminatòria guanyada no van aixecar el peu i van deixar de fer gols? O per aquells temps encara no existia aquesta “regla no escrita”?
Un altre amic del Madrid, va aixecar el crit al cel quan va llegir el titular de l’esport de dijous passat: “Los putos amos del Bernabeu”. Em va dir que devíem de ser més curosos amb les paraules, ja que ho llegien molts de nens... I el comportament dels jugadors blancs, és un bon exemple per als nens?
Això sí, en honor al primer he de dir que està en contra del “clan portuguès”. Segons ell la junta directiva hauria de fer fora a Mourinho, Pepe, Carvalho, Marcelo, Cristiano Ronaldoi Coentrao.
Però no ho faran. Avui per avui encara hi ha massa integristes. Casualment llegia a la pàgina de “Punto Pelota” un comentari de Zidane (actual director del futbol de l’equip blanc) que deia que “Atacar a Mou y los jugadores es atacar al Madrid”.
No prendran cap mesura, ja ho veureu. Fer-ho seria reconèixer el fracàs de l’entitat.
Per a llegir més sobre l'11 a 1.