dijous, 2 de febrer del 2012

FOTOS D'AMPOSTA. ZONA SEBASTIÀ JUAN I ARBÓ










dimecres, 1 de febrer del 2012

LA FOTO DENÚNCIA DE L'1-02-2012

Cartrons amuntonats davant del Pere Mata. A l'hora de fer reciclatge selectiu, la educació és fonamental. Després de més molts d'anys implantació a Amposta encara no s'ha aconseguit.

“VÁYASE SR. RAJOY!!!”



El que va dir ahir Rajoy a Brussel·les no sé si va ser fruit d’una relliscada o ho va fer amb tota la intencionalitat del món.
Durant els mes i escaig que porta exercint de president de les Espanyes, Rajoy no s’ha prodigat gaire en rodes de premsa i atenció dels mitjans informatius. Quan ha parlat, quasi sempre ho ha fet des de “casa seva” i no estic parlant de la Moncloa, sinó de la seu del PP al carrer Gènova de Madrid. Ha deixat que fos la seva “segona”, la Soraya Saez de Santamaria la que tingués la responsabilitat (he dit marró) d’anunciar les mesures en públic, les mateixes que, prèviament, s’havien acordat en privat.
Rajoy s’està mostrat com és, com jo sabia que era, insegur i poruc, en una paraula, un personatge gris sense talla per a ser president del govern.
Des de que exerceix el càrrec s’ha mostrat tan incoherent que ha fet tot el contrari del que predicava quan era el líder de l’oposició i candidat al càrrec que ara ocupa.

-Va dir que no s’apujarien els impostos i s’ha aprovat apujar l’IRPF i l’IBI. I tots ens temem que a mig termini acabarà apujant l’IVA.
-Va dir que ell no es deixaria “governar” per Europa i és Europa la qui marca el camí a seguir de l’economia espanyola.

Amb aquest panorama, no és estrany que es temi una “vaga general” quan acabi aprovant la reforma laboral que tant esperen els empresaris, saltant-se a la torera qualsevol negociació amb els sindicats. La manca d’ètica del president es fa del tot evident quan observem la seva conducta.      
Per tot això, des d’aquí, li he de demanar: "Váyase Sr. Rajoy!!!" 

 

LES PARTICIPACIONS DE LA RIFA DE NADAL



No sé si us ha passat com a mi, m’imagino que sí. Si aquest any ha sortit premiada alguna de les participacions que havíeu comprat de la rifa de Nadal (o Reis), segurament us heu trobat amb la sorpresa de que us ha tocat anar a cobrar a un lloc que no era una oficina bancària.
Fins ara estàvem acostumats de que quan  ens havia tocat la rifa, acudíem a l’entitat bancària que tenia dipositat el número, independentment de l’oficina i se’ns abonava l’import del premi. Aquest any hem hagut d’anar a cobrar a una benzinera i a un bar. Evidentment relacionats amb les associacions que ens van vendre les participacions.
Fa uns anys ja es va dir que les caixes i bancs volien cobrar comissions a les entitats per fer-los aquest servei (quina novetat!) Finalment no va ser així, però pel que sembla, les entitats financeres s’ho han espolsat de sobre.
D’altres butlletes premiades li he hagut de donar a qui me les va vendre, ja que només la fan efectiva a una determinada sucursal (imagino que per on l’entitat emissora treballa) Cobrar-les  és tota una odissea.  
Si les dificultats continuen, en un futur no molt llunyà, pot ser que arribi a desaparèixer la venda de butlletes de la rifa de Nadal que fins ara era una manera que tenien les entitats, associacions, etc. I fins i tot partits polítics i sindicats, per a recaptar fons. El ciutadà, davant les dificultats pot deixar de comprar-ne, la qual cosa podria desembocar en una lenta desaparició d’una activitat molt tradicional i popular.