Als anys 70 vaig conèixer un jovenet de la Pobla de Segur. Com jo estudiava a Tarragona i residia al Col·legi Sant Jordi. No me’n recordo del seu nom, de fet, poc importa per aquesta història. Tot hom li deia “Molècula”.
El motiu que li diguéssim així era perquè a Televisió Espanyola hi feien una sèrie de dibuixos animats i el seu protagonista era un noi amb ulleres que sempre anava amb un gosset i que era tot un portent en coneixements. Com haureu pogut endevinar, aquell personatge es deia “Molècula” i tret del gosset, era clavat al nostre protagonista.
Un dia Molècula estava a classe de Física de 6è de batxillerat a l’Institut Antoni Martí i Franquès de Tarragona. La professora (era una dona i encara recordo el seu nom que, òbviament ometré), estava demostrant una fórmula a la pissarra. En arribar a un punt concret, la professora va dir:
-“I en arribar a aquest punt, es demostra, però no ho demostraré, perquè ningú de vosaltres ho entendria, i s’arriba a aquesta fórmula” -no recordo quina-
De sobte, s’aixeca una ma entre els alumnes (la de Molècula, per suposat) i li diu:
-“Senyoreta, si us plau, m’agradaria que ho demostrés”.
La professora li diu que no, que la demostració és molt complicada i que no la podran seguir. A partir d’aquí hi ha un estira i arronsa entre la professora i l’alumne. Finalment Molècula li diu a la professora:
-“Senyoreta, el que passa és que vostè no ho sap demostrar”.
La professora va esclafir a plorar.
.JPG)
