Costi i valgui! Finalment va ser possible... A
la tercera!
El restaurant l’Estany de l’amic Lluís Garcia
havia de celebrar la XXIX Festa de la Plantada el passat diumenge 3 de junt.
Però el temporal d’aigua amb llamps i trons ho va fer impossible i se va haver
de suspendre.
Diumenge següent era la del Poble Nou i, tal i
com ja us vaig explicar, també va ploure i igualment se va haver de suspendre.
Finalment al restaurant de Lluís Garcia se va
poder fer dissabte. S’havia de buscar un moment que no coincidís amb les altres
festes de la plantada que van néixer posteriorment, ja que Lluís va ser el
pioner.
Aquest anys la festa coincidia amb el XXX
aniversari des de que Lluís i la seva dona Elisabet se’n van fer càrrec del
restaurant. Per tant, la festa s’havia de fer gran i, per això, a part dels
participants i col·laboradors de sempre, també hi va participar el grup Quico
el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries.
Com cada anys, la festa va començar amb l’arribada
dels carros que portaven els plantadors. Acte seguit els plantadors van entrar
al quadre per a començar la plantada. Abans de començar, un dels plantadors
demanava que se li pretès atenció per a poder explicar el lèxic que s’emprava i
que actualment ja està en desús.
També hi van haver unes paraules d’agraïment a
càrrec del propietari, la regidora de Turisme, Fires i Promoció Exterior de l’Ajuntament
d’Amposta Joana Estévez i de l’alcalde de la ciutat Adam Tomàs.
Lluís va dir que s'havien passat mitja vida al restaurant... A veure: 30 anys al restaurant i ne té 60... Just, mitja vida!!
A la gran plaça que hi ha al darrere del
restaurant, s’amenitzava als assistents amb les cançons de Silvia Ampolla i
Guardet lo Cantador i els músics de la xaranga Suc d’Anguila. La ballada de
jotes anava a càrrec d’un grup de Deltebre.
Al quadre del costat del camí que va a les
quadres hi plantaven la gent menuda. Un vell plantador posava èmfasi per a
ensenyar-los tots els secrets de com s’havia de plantar bé. Aquella situació me
va produir molta gràcia: Com si de grans
s’haguessin de dedicar a plantar arròs –vaig pensar-.
Mentrestant, als participants se’ls hi oferia
coc i cervesa amb menta i llima en porró.
El plat fort encara havia d’arribar. El grup
dels Quicos posaven el punt i final a
la festa.
