dilluns, 8 d’abril del 2019

LA VIA AUGUSTA DES DEL BARRANC FONDO (VINALLOP) AL RIU SÉNIA (SANT JOAN DEL PAS) 3a PART


Continuant pel camí vell de la Galera, a una finca de tarongers, però al costat mateix del camí asfaltat, s’hi veu una petita formació de pedres en línia. Podia tractar-se perfectament d’una part de l’empedrat de l’antiga via.
També trobarem rètols que ens indiquen per on estem passant i un d’ells fa menció a la Via Augusta. És el que hi ha tot just quan passes el barranc de Lledó, ha dintre del terme de Santa Bàrbara.
En arribar a la Galera, si continuem recte, passaríem pel carrer Roquetes i posteriorment pel carrer Major. L’antic traçat de la Via Augusta transcorria, molt provablement pel carrer Terrissaires i després per uns bancals i fins el carrer Tarragona no torna a estar urbanitzat. Després ja s’arriba al pont que encara conserva una part de la construcció romana, tot i que va ser eixamplat per a condicionar-lo a les exigències de l’època.
Tant la forma de les pedres (que per cert, les havien d’agafar d’algun lloc molt proper tal com tenien per costum els romans) com la base del pont indiquen clarament els seus orígens. 
Són sense cap mena de dubte les restes més importants de la Via Augusta que hi ha dintre de la comarca del Montsià.
  











(Continuarà) 

divendres, 5 d’abril del 2019

LA VIA AUGUSTA DES DEL BARRANC FONDO (VINALLOP) AL RIU SÉNIA (SANT JOAN DEL PAS) 2a PART


Seguint el camí de Tortosa (o el camí Vell de la Galera –com l’anomenen a Tortosa-), sempre en direcció Sud, abans d’arribar al barranc de Lledó que és on comença el terme de Santa Bàrbara hi ha un mil·liari. Els mil·liaris eren les fites quilomètriques de l’època. 
És considerablement alt (més de 2 metres). Segons els experts actualment està posat cap per avall i a la part superior s’hi pot veure una incisió, segurament degut a que el van 'cristianitzar' posant-li una creu. 
La finca de tarongers que hi ha al costat era de Pelayo Ros, que va ser governador civil de Barcelona i Delegat Nacional d’esports i que també tenia un xalet a les cases d’Alcanar. Sembla que coneixia la importància de la pedra perquè quan la va vendre va posar-hi molt d’èmfasi que no se toques d’allí perquè era una 'pedra històrica'.




(Continuarà)

LA VIA AUGUSTA DES DEL BARRANC FONDO (VINALLOP) AL RIU SÉNIA (SANT JOAN DEL PAS) 1a PART


Com sabeu, la Via Augusta era una de les principals artèries de comunicació de l’imperi Romà. Anava des de Roma, la seva capital fins a Cadis (Gades). En una bona part de trams, va estar en ús fins a ben entrada l’Edat Mitjana.  
Però només me limitaré a explicar el que jo sé des de que arribava al nostre territori.
Com sabeu, passava per dalt del Perelló (s’hi ha trobat vestigis), pel costat del poblat de Fullola (no fa massa hi vaig penjar fotos). Pujava fins al coll de l’Alba (Tortosa) i una vegada allí baixava pel que avui és la carretera Simpàtica.

En arribar a l’Ebre se creava per un pot de barques a l’alçada de Vinallop i d’allí continuava recta com un fil travessant el Pla de la Galera fins el riu Sénia.
A la Galera anomenem camí de Tortosa el que va cap Nord i camí de Traiguera el que va cap al Sud.
Un detall: els romans eren agrimensors, es a dir, estudiaven minuciosament el terreny i anaven col·locant vil·les a cada certa distància. D’aquí que n’hi hagin unes quantes dintre del nostre territori (jo ne sé de 3), però segurament n’hi havia moltes més)
I un altre detall: A part de les vies principals hi havia d’altres que comunicaven els nuclis habitats. Per exemple des de Sant Joan dels Pas ne sortia una que circulava quasi paral·lela a la Via Augusta i que passant per l’Arion, Godall i la foia de Masdenverge arribava al que avui és Amposta.

Al costat del barranc Fondo de Vinallop són visibles rodades de carro en la roca. Un carro romà tenia antre 1,15 i 1,25 cm. entre roda i roda (aproximadament). De totes maneres recordeu que per aquí hi van passar carros fins molts de segles després.


  
(Continuarà)

dijous, 4 d’abril del 2019

LA VIOLA D'INNOCENCI SORIANO-MONTAGUT


A un extrem del Parc d’Amposta hi ha l’escultura la Viola d’Innocenci Soriano-Montagut.





Pel que sembla aquest joc infantil ha inspirat a d’altres escultors.
Durant els meus viatges n’he pogut veure dues més. Una al Grau de Castelló i l’altra a Santa Brígida (Gran Canària)




La del Grau s’anomena Tardes d’estiu i és obra d’Enrique Gimeno



La de Santa Brígida porta per títol Niños jugando a la piola i és obra d’Ana Luisa Benítez