dijous, 21 d’agost de 2008

EL VALOR DE LA PROPAGANDA

Ahir vaig llegir a la Marfanta de Gustau Moreno (suposo que també el Punt ho publicava i avui ho he fet al Més Ebre) que l’alcalde d’Amposta havia valorat les festes majors fent una roda de premsa. Si algun mèrit se’ls hi ha de reconèixer als de CiU, aquest és el de saber “vendre” tot allò que fan; ja estigui bé, no tan bé o fins i tot malament. És com aquell que li va vendre el burro a l’altre després d’explicar-li tot allò que tenia de bo: fregava, cuinava, anava a comprar, posava la rentadora. El preu de venta “feia marejar”. Però malgrat tot l’altre li compra i, al dia següent li va anar a reclamar al venedor. Que de tot el que li va dir, res de res i que es passava tot el dia gitat. A la qual cosa el venedor li va respondre: “Sí, tu ves parlant així del burro i veuràs com no el podràs vendre...”
Això és el que ha fet l’ajuntament d’Amposta respecte a les festes majors d’aquest any.
Dimarts, l’alcalde, les va qualificar “com les millors festes que s’havien fet mai!”. El mateix dia, aquí mateix, ja vaig opinar-ne i tot trobar algunes coses positives (les nits joves al recinte del camp de futbol, el ball a la plaça de l’Aube i poca cosa més), també opinava sobre la programació (actes significatius fets amb coincidència d’horaris) i la baixa qualitat de les orquestres de ball.
Del que he llegit, l’equip de govern posa l’èmfasi a la “recuperació del sopar del bou i del ball a la plaça de l’Aube (més coneguda com plaça de Fidel) En canvi, si escoltes a la gent del carrer, estan d’allò més contrariats amb el sopar del bou. Opinen que per a sopar al recinte de festes havia que pagar 12 euros quan abans era gratis. La justificació des de la regidoria de festes era que incloïa la nit de ball (per als que havien comprat l’abonament, el sopar, els anava inclòs) També es parlava d’una participació d’unes 800 persones i és considerava tot un èxit. Quan ara fa més o menys una dècada es va fer el darrer berenar popular (suspès pel tema de les vaques boges i que l’anterior equip de govern mai va mostrar el més mínim interès en recuperar-lo) hi anava entre 3.000 i 4.000 persones. I si no es vol recuperar en l’anterior format perquè arribava gent de fora en autocars (també ciutadans d’aquí omplien carmanyoles per menjar-se-les a casa), la solució és ben senzilla: vendre tiquets a l’ajuntament o a l’oficina de turisme a un preu simbòlic raonable!
I és que no hi ha res millor per a vendre un producte que una bona campanya de publicitat... Encara que la qualitat d’aquest sigui mediocre, l’èxit de vendes n’està garantit!

1 comentari:

jesus ha dit...

Estic d'acord en lo que comentes i he enllaçat el teu article en una entrada al bloc.