PARLEM DE LA RENDA? (2)

Façana fluvial d'Amposta. 

Tal com us avançava ahir, hi ha un tema molt més greu i que ja fa uns anys que s’arrastra i sembla que no l’importi a ningú.

Si teniu actius financers (aquests productes que fan ara les entitats bancàries), potser us heu adonat de que ja no produeixen interessos, sinó rendiments patrimonials. Què vol dir això? Què el rendiment patrimonial, per petit que sigui, t’obliga a fer la declaració de la Renda. Sí, ho heu llegit bé: T’OBLIGA!

Com també t’obliguen altres tipus de increments de patrimoni, com per exemple les ajudes que donen alguns ajuntaments a les persones amb menys recursos econòmics, com per exemple els que dóna l’Ajutament d’Amposta com a bonificació de la quota de l’IBI.

Us explicaré un cas real per a que comprengueu millor de que va el tema. Un matrimoni va acudir a l’Administració de la AEAT de Tortosa per a complir amb les seves obligacions tributàries. Estaven visiblement emprenyats:

-Per 50 euros que vaig cobrar d’ajuda de l’ajuntament (50 més la seva dona) la declaració me surt a pagar més de 400... Sinó hagués segut per aquesta ajuda no tindria obligació de fer-la...

Vaig poder parlar amb Josep Rallo, cap de l’OGT de l’Ajuntament d’Amposta que va parlar amb els responsables de diversos departaments. Al de Renda li van dir que es podia renunciar a l’ajut, però que la Renda de 2016 s’havia de fer, ja la situació a 31 de desembre obligava a fer-la. Ara bé, si posteriorment sé renuncia a l’ajut i hi ha un acord nominal (o sigui, cas per cas, individualment) de la Junta de Govern municipal, després sé pot presentar recurs i l’Agència Tributària retornarà els diners. Tot plegat una mica complicat.

Està clar que hi ha casos on aquesta mena d’ajuts no repercuteixen pràcticament en res, tret de que poden tributar uns quants euros... Però tal com heu pogut veure a l’exemple hi ha casos on cobrar aquests ajuts resulta contraproduent.

El mateix pot passar quan sé cobren determinats rendiments d’actius financers, tal com he fet constar una mica més amunt. De fet també he estat assabentat d’algun cas que per cobrar una quantitat mínima (puc està parlant de 10€, però pot ser perfectament menys, ja que no hi ha una quantitat mínima) la renda els ha sortit a pagar 300 o 400 €. Si aquests rendiments en lloc d’increments patrimonials haguessin segut interessos bancaris (com els que s’havien cobrat tota la vida), no s’hauria tingut obligació de fer la renda.

Si una persona que ha cobrat una quantitat mínima per rendiments bancaris i que per la resta dels seus ingressos no fa la declaració de la renda perquè creu que no està obligat (tot hi estar-hi) i demana un ajut o subvenció (tal vegada la mateixa que ha cobrat l’any anterior i que l’obliga) , quan es comprovaran les dades sortirà que està obligada i sé l’informarà de que ha de sol·licitar un certificat a l’Agència Tributària. Si la quantitat cobrada és relativament baixa, sé sol ser benèvol sempre que no surti a pagar. Però això no és una norma escrita i, per tant, sempre dependrà de la voluntat del funcionari que determinarà en cada cas.

Pot tenir solució aquest problema? Pot, però caldria un canvi normatiu. Com per exemple estar exempts fins arribar a una determinada quantitat (200, 300... €) També podria canviar-se el concepte i passar a tenir la consideració d’interessos el rendiments d’actius (o al menys fins una quantitat) i en el cas dels ajuts es podria fer alguna cosa similar: O declarar-se exempts, tal com passa per exemple amb les beques públiques.

Però per a que això es pugui fer, algú ho hauria de proposar i normalment els nostres polítics no entenen d’aquests temes.

Tot és començar a moure-ho per a veure si algú li posa el fil a l’agulla.

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. DIADA DE L'ALDEA 4

LA NOSTRA RIBERA 189

MORELLA LA BELLA 14

Y el PSOE llegó al 15M

GERARDO TECÉ

Susana Díaz tenía razón: el PSOE actual no gana elecciones. Ni siquiera primarias del PSOE. Ni aunque sean primarias dirigidas, con todo el aparato y la armada mediática empujando en la misma dirección. Ni por esas. Son muchos años de traición y decepción acumulados. Se hizo lo que se pudo, le diría un médico a los familiares, barones y amigos nostálgicos del paciente. El PSOE ha muerto, que viva el PSOE. La imagen de ayer no es la del mal perder de Susana Díaz, felicitando a Pedro Sánchez sin nombrarlo. Tampoco lo es la alegría del vencedor de la noche, empujado a jugar un papel revolucionario imposible de imaginar en alguien de su perfil hace un año. La imagen de la jornada de ayer es la de los militantes en la calle pidiendo entrar a una sede de Ferraz que hasta anoche no era suya, mientras en los despachos cerrados el oficialismo gritaba “socialdemocracia, trágame”. Antonio Hernando, la personificación de esa forma de entender la política sin valores, no sabía si medirse el cuello para la guillotina o disimular gritando “no hay pan pa tanto chorizo”, porque aquello tenía tanto de Toma de la Bastilla como de 15M socialista. Han tardado seis años pero, al parecer, han llegado.

Las primarias del PSOE no solo las perdieron Susana Díaz y el viejo aparato. También quien ha sido durante décadas la fuente ideológica del socialismo español. El diario El País ya no es el referente. No lo es desde hace años, pero se enteraron definitivamente anoche. Y, como Susana, tampoco la dirección de El País tuvo buen perder en estas primarias que forzó, convocó y a las que se presentó. Su editorial, catastrofista y lleno de bilis, retrata bien un modelo de prensa, superada por la realidad, que ya ni construye relato ni sirve para entender qué sucede. Todos populistas, menos quienes sostienen a Rajoy y abrazan venezolanos ante las cámaras. Si alguien se ha informado de lo que ocurría en el PSOE durante los últimos años exclusivamente leyendo este periódico, no entenderá nada de lo que ayer sucedió: ¿Los militantes devuelven mayoritariamente al poder al loco culpable de destruir el PSOE? Esperemos que a El País algún día también le llegue su 15M, es decir, que vuelva a hacer su trabajo: vigilar al poder.

¿Y ahora qué? Ahora tenemos la constatación numérica de que nos gobierna alguien a quien la voluntad mayoritaria de los votantes, expresada en escaños, no quería en el Gobierno. Las maniobras subterráneas de la gestora sirvieron para apuntalar el edificio en ruinas robándoles la voz a quienes no votaron indiferencia, sino contra Rajoy. Pero el temblor de ayer vuelve a mostrar las grietas. Defender que la mejor solución era mantener  un partido corrupto y que echarlo era una locura populista solo se sostiene si comes del mismo pastel que los corruptos. Y la militancia del PSOE ha votado arreglar la casa, no apuntalarla. El instrumento para sacar del Gobierno a quien lo ocupa de manera ilegítima está ahí. En Podemos, maestros del marketing, se adelantaron a registrar la marca moción de censura, pero ahora tendrán que compartirla con el PSOE que llega. ¿Viviremos una segunda parte de aquella escena en la que Iglesias y Sánchez simularon querer ponerse de acuerdo o intentarán ponerse de acuerdo? ¿Qué Pedro Sánchez tendremos ahora? ¿El que le lanzaba a Iglesias la URSS a la cara, el que canta La Internacional o un tercer Pedro Sánchez? Hay demasiados Pedros Sánchez, pero también demasiados partidos estatales a la izquierda del tablero. Cinco. Dos PSOE, dos Podemos y una Izquierda Unida. Partido Popular hay uno, grande y podrido. Pero la solución al problema no pasa por los partidos y sus escenificaciones, sino por una decencia ciudadana radical, que desborde a base de ética, no permitiendo ni por activa ni por pasiva que con su voto se siga alimentando a quien destruye el país a base de mangoneo y pelotazos. Lo de ayer fue un buen paso.

PARLEM DE LA RENDA? (1)

Des de fa anys, quan arriba l'hora de passar comptes amb el fisc espanyol, us parlo d’algun aspecte de la Renda. 

És cert que per a la campanya que s’està fent ara mateix no hi ha hagut diferències substancials amb la de l’exercici passat, tret de que s’ha suprimit el programa PADRE i s’ha d’accedir a la Renda WEB de cadascú des de la pàgina de l‘Agència Tributària.

Quasi cada any us he parlat dels mòduls d’agricultura. Els que teniu ingressos agraris segur que sabeu de que us parlo... No obstant ho explicaré.

Per aquells pagesos acollits a mòduls, el rendiment dels seus productes es calcula a partir d’uns índex (percentatge de benefici sense tenir en compte cap despesa) Tot i això, cada any, normalment a finals d’abril, quan ha de començar la part més intensiva de la campanya, surten uns nous índex correctors que sempre van a la baixa. Es a dir, el rendiment net dels productes sé sol rebaixar considerablement la qual cosa beneficia els agricultors. Ara bé, això té un sentit, no cregueu que es fa per fer-se.

La disminució dels índex és degut a una sèrie de circumstàncies excepcionals, normalment climatològiques: ventades, pedregades, sequera... En teoria el Ministeri d’Agricultura consulta als agents agraris (sindicats, cooperatives...) i després d’estudiar-ho se trasllada al Ministeri d’Hisenda per a que els aprovi.

Us posaré un exemples que repercuteixen a les nostres comarques ebrenques:

-Cítrics: 0,18

-Fruits secs: 0,18

-Productes de l’olivera: 0,13.  

-Arròs: 0,13

Només uns pocs productes estan rebaixats.    

Però com cada any hi ha una cosa que me crida poderosament l’atenció. El rendiment dels cítrics a Alcanar està, com ja he dit, al 0,18% i en canvi a Vinaròs (els dos termes només estan separats pel riu Sénia), al 0,09, o sigui a la meitat. És què la climatologia és diferent? Sempre he pensat que el motiu és que els agents agraris del País Valencià pressionen més o tenen més influència. No hi ha cap altra explicació.

De l’Ordre de mòduls només m’he fixat en unes quantes coses, majoritàriament les que afecten als pagesos de la zona, però n’hi ha alguna de xocant. O no és xocant que els cítrics del terme de Castell de Cabres també estiguin al 0,18? Potser qui no conegui la zona, no hi caurà, però els que som de per aquí, pesem: Cítrics a Castell de Cabres? Au, va... Amb el fred que fa l’hivern a Castell de Cabres, no n’acamparia cap...

Demà us parlaré d’alguns aspectes que obliguen a fer la renda i que és una putada... (Perdó per la paraula però és que és així mateix) 

Qui teniu tota l'Ordre de mòduls agraris i ramaders per si voleu consultar-la al detall. 

https://www.boe.es/boe/dias/2017/05/04/pdfs/BOE-A-2017-4822.pdf

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. DIADA DE L'ALDEA 3

LA NOSTRA RIBERA 188

MORELLA LA BELLA 13