L’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja s’ha pronunciat oficialment en contra de la interconnexió de xarxes (CAT-AT-LL) que ha de portar l’aigua de l’Ebre a Barcelona i la seva zona metropolitana. I ho ha fet perquè és un transvasament que obre les portes a altres transvasaments cap a altes indrets de l’Estat Espanyol. Castor Gonell ha estat valent, s’ha de reconèixer! Una veu socialista que a més a més és alcalde d’un dels pobles del Delta que més tenen a perdre davant de la regressió, ha aixecat la seva veu crítica contra la postura oficial del Govern de la Generalitat i dels seu propi partit, el PSC. I ho ha fet perquè ha escoltat el seu poble, en contra d’altres que es mostren “autistes” davant el crit majoritari de les nostres terres.
Sembla mentida que ara no vulguin recordar el que va passar entre l’any 2000 i 2004. No volen recordar algunes de les coses que, precisament, vàrem acusar a CiU de fer: fer seguidisme del seu partit, no escoltar els ciutadans, etc.
Desitjo que a partir d’ara de veus crítiques amb la postura oficial del PSC en vagin sortint més. Eren molts alcaldes i regidors que acudien a les manifestacions per defensar la nostra terra de les agressions de fora. I de ben segur que ho feien amb convenciment i de forma honesta. Avui l’agressió s’està fent des del nostre propi país i per un govern al que consideràvem “amic”. Ara es podria dir aquella famosa frase: “Amb amics com aquest, per a que fan falta enemics!”. El que fa falta de veritat és que tots aquests càrrecs es manifesten públicament. Què pot passar? El màxim que pot passar és que t’acabin expulsant del partit, si és que n’ets militant... però un seguirà amb el cap ben alt orgullós del que acabes de fer ho has fet amb convenciment, defensant el teu territori i la teva gent.
Castor Gonell ha acusat el Govern de la Generalitat de manca de diàleg amb el territori. Jo encara diria més:” i d’ocultisme a l’hora de planificar les accions que es volien prendre!”.
El Delta de l’Ebre està en perill i fins ara cap govern ha posat mesures per evitar-ho. Aquest ens diu que no hi hauran detraccions d’aigua i que la interconnexió serà temporal. Pot ser sí o pot ser no. Només el temps donarà la raó a uns i la prendrà als altres... De moment veiem que les solucions es prenen cap a la part de Catalunya que més “pes” té. En canvi per a la Catalunya “solidària” i mig marginada, de solucions se’n prenen poques.
Ànims Castor! Som molts els que estem amb tu i amb el teu poble: Sant Jaume d’Enveja!
dimarts, 29 d’abril del 2008
diumenge, 27 d’abril del 2008
"LA LLISTA" DE LA VEU DE L'EBRE
He llegit a la Veu de l’Ebre, quan parlava de l’assemblea del 19 d’abril passat de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, que, pareix ser, van passar llista dels polítics assistents. Jo no hi vaig acudir i el que ara ús diré que no soni com excusa. La meva dona ja li havia dit a una membre de la PDE d’Amposta que, amb tota seguretat no hi acudiríem per un tema familiar (que no problema) A més sé li ha de sumar motius personals degut a el meu estat de salut (durant tot el cap de setmana i alguns dies més no em vaig trobar gaire bé)
Entre els que si que hi van assistir (segons la llista de LVE) hi figuraven destacats membres de CiU de Tortosa. Des d’aquest blog vull denunciar d’hipocresia, l’oportunisme i la demagògia que està fent CiU en el tema de la sequera a Catalunya. Un d’aquestes membres, d’UDC per a ser més exacte, el recordo a la primera assemblea de la PDE al Felip Pedrell. Estava tot just a la filera del darrere meu i uns seients més enllà. Recordo que va intervenir i que va dir que “d’emportar-se” l’aigua, es tindrien que estripar molts carnets. No el recordo haver vits més. Ni a cap manifestació, ni a cap assemblea, ni a cap acte organitzat per la PDE. Van privar més els interessos de partit i personals (el d’obtenir algun càrrec) que els interessos de defensar el territori. Després va ser president de l’associació de botiguers... ara regidor. No dubto que pugui ser “antitransvasista”, però per a demostrar-ho de veritat, cal alguna cosa més que paraules i assistències a les assemblees. CiU està pel transvasament del Roine. Avui mateix, el diari el Punt, porta un ampli reportatge del macrotransvasament. Parla de portar a Barcelona (i la seva àrea d’influència) més de 600 Hm3 d’aigua i un cost de més de 2.500 milions d’euros. Si atenem al que va dir el President Maragall al Parlament, només que un 3 % fos la comissió que s’emportaria la formació nacionalista, el negoci, seria rodó (uns 75 milions o sigui uns 12.500 milion de les antigues pessetes!)
Per a poder assistir als actes de la PDE amb la cara ben alta, s’ha d’estar en contra de qualsevol transvasament. I si no sé hi està, millor quedar-se a casa i no fer la pantomima per a sortir a la foto!
Entre els que si que hi van assistir (segons la llista de LVE) hi figuraven destacats membres de CiU de Tortosa. Des d’aquest blog vull denunciar d’hipocresia, l’oportunisme i la demagògia que està fent CiU en el tema de la sequera a Catalunya. Un d’aquestes membres, d’UDC per a ser més exacte, el recordo a la primera assemblea de la PDE al Felip Pedrell. Estava tot just a la filera del darrere meu i uns seients més enllà. Recordo que va intervenir i que va dir que “d’emportar-se” l’aigua, es tindrien que estripar molts carnets. No el recordo haver vits més. Ni a cap manifestació, ni a cap assemblea, ni a cap acte organitzat per la PDE. Van privar més els interessos de partit i personals (el d’obtenir algun càrrec) que els interessos de defensar el territori. Després va ser president de l’associació de botiguers... ara regidor. No dubto que pugui ser “antitransvasista”, però per a demostrar-ho de veritat, cal alguna cosa més que paraules i assistències a les assemblees. CiU està pel transvasament del Roine. Avui mateix, el diari el Punt, porta un ampli reportatge del macrotransvasament. Parla de portar a Barcelona (i la seva àrea d’influència) més de 600 Hm3 d’aigua i un cost de més de 2.500 milions d’euros. Si atenem al que va dir el President Maragall al Parlament, només que un 3 % fos la comissió que s’emportaria la formació nacionalista, el negoci, seria rodó (uns 75 milions o sigui uns 12.500 milion de les antigues pessetes!)
Per a poder assistir als actes de la PDE amb la cara ben alta, s’ha d’estar en contra de qualsevol transvasament. I si no sé hi està, millor quedar-se a casa i no fer la pantomima per a sortir a la foto!
TELEFÒNICA M'HA SILENCIAT!
L’altre dia ús parlava de “l’eficàcia” de Telefónica a l’hora de passar per casar a treure’t un aparell. Cosa que no passa quan els avises de que tens problemes amb la banda ampla. Finalment vaig optar en donar-me de baixa i passar-me a un altra companyia, amb qui, amb tota seguretat, sé que tindré els mateixos problemes que amb qui era fins ara la meva proveïdora d’Internet. Però al menys que els consti que un client està descontent amb el seu servei! Em van dir que la baixa seria efectiva als quinze dies d’haver-la confirmat, be trucant per telèfon o enviant-los un fax. Encara no havia tingut la carta d’ells on em deien que a petició meva em donaven de baixa (per tant no podia haver confirmant la mateixa), em van deixar sense línea d’ADSL i ja feia uns dies, sense la televisió per cable (Imagenio) A l’espera de que m’arribin els aparells per a tornar a connectar-me des de casa, aquest dies, la meva presència al blog serà del tot irregular, ja que només podré tenir accés des d’un determinat lloc al que no acudiré tots els dies.
Així que Telefónica m’ha silenciat! Serà molt difícil, per no dir impossible, que un dia, en el futur pugui tornar a ser client de la banda ampla d’aquesta companyia. Ja vaig passar per una experiència similar amb la marca de cotxes Renault i un dia els vaig demanar, fins i tot, que em donessin de baixa dels seus fitxers.
Sobre Telefónica encara vull dir una altra cosa. Quan truques pots deixar el grau de satisfacció sobre la persona que t’atén. Normalment, si ho fas en castellà (de vegades no et donen una altra opció) sols ser un sud-americà (o sud-americana) que ho fa amb tota amabilitat. Una altra cosa és l’eficàcia. Aquesta és molt baixa per no dir nul•la! On pots deixar la teva opinió sobre el servei de Telefónica? En lloc! Ja sé que pots acudir a una organització de consumidors, però quina prova pots aportat? Si al menys hi haguessin escrits pel mig, els podries aportar com a prova, però ara només són trucades que, tal vegada ells si graven, però en el cas de l’usuari, no és així.
Adéu Telefónica, fins mai més!
Així que Telefónica m’ha silenciat! Serà molt difícil, per no dir impossible, que un dia, en el futur pugui tornar a ser client de la banda ampla d’aquesta companyia. Ja vaig passar per una experiència similar amb la marca de cotxes Renault i un dia els vaig demanar, fins i tot, que em donessin de baixa dels seus fitxers.
Sobre Telefónica encara vull dir una altra cosa. Quan truques pots deixar el grau de satisfacció sobre la persona que t’atén. Normalment, si ho fas en castellà (de vegades no et donen una altra opció) sols ser un sud-americà (o sud-americana) que ho fa amb tota amabilitat. Una altra cosa és l’eficàcia. Aquesta és molt baixa per no dir nul•la! On pots deixar la teva opinió sobre el servei de Telefónica? En lloc! Ja sé que pots acudir a una organització de consumidors, però quina prova pots aportat? Si al menys hi haguessin escrits pel mig, els podries aportar com a prova, però ara només són trucades que, tal vegada ells si graven, però en el cas de l’usuari, no és així.
Adéu Telefónica, fins mai més!
L'OR TRANSPARENT
Es diu que en el futur les guerres seran per l’aigua. Sense arribar a tant, tota la controvèrsia sorgida arran del frustrat PHN del PP, ha creat una sèrie disputes interterritorials, que, segurament, no acabaran. És difícil acontentar tothom i amb el tema de l’aigua en tenim un bon exemple. L’aigua dóna riquesa allò on va, però també pot portar la mort d’allí on prové. Per tant s’ha de ser molt curós a l’hora de prendre una decisió tan important. El problema principal és que l’actual model de concentracions humanes no és sostenible. Les grans ciutats congreguen cada cop més gent que buscant oportunitats de viure o sobreviure. Això crea grans nuclis de població i fa que altres zones queden pràcticament deshabitades. Paradoxalment, en aquestes zones deshabitades és on hi ha més recursos naturals, mentre que les zones superpobldes produeix una escassetat d’aquests recursos. Si a més a més sé li suma una època de sequera, s’accentua la manca de recursos hídrics i. el pànic, d’avant el problema que arriba, ja està servit! Els mitjans de comunicació han contribuït considerablement a crear l’ambient propici de pànic entre la ciutadania. Segurament no era el que es pretenia, ja que les campanyes van encaminades a fomentar l’estalvi de l’aigua para assegurar un abastament del recurs durant un temps més llarg i a l’espera de les solucions definitives que han d’arribar dintre de pocs mesos. Està previst que dintre d’un any, la dessalinitzadora del Prat es posi en funcionament i aporti 60 m3 anuals per a satisfer la demanda de l’àrea de Barcelona. També s’hi estan posant altres mesures com la depuració d’aigües residuals, l’estalvi domèstic mitjançant solucions que permeten la reutilització de les aigües anomenades “grises”, etc.
Però l’administració, impulsora de campanyes de consciènciació ciutadana d’estalvi d’aigua, la primera cosa que hauria de fer és donar exemple. I no sempre és així. Davant de la utilització indiscriminada de recursos quan no hi ha una alarma social, se li ha de sumar l’enorme quantitat d’aigua que es perd per les canonades de subministrament urbà, considerada en un 30 % de la totalitat de la que transporta. La xarxa de distribució és deficient fruit del poc manteniment que s’ha fet al llarg dels anys i quan es vol posar remei, sovint, s’arriba tard. Davant d’aquesta situació “d’emergència nacional” per la perllongada sequera i per la disminució dels recursos hídrics que abasteixen la macroconcentració urbana de Barcelona, els governs s’han vist obligats a prendre mesures més o menys urgents. En campanya electoral, la majoria de partits (inclosos el socis de govern a Catalunya) van garantir davant la ciutadania que no hi hauria transvasament de l’Ebre. Sóc del parer que, la solució que han acabat prenen (la interconnexió de xarxes o transvasament a Barcelona), que segurament és la més lògica, la tenien pensada des de feia molt de temps però no sabien com podria sentar a l’opinió pública. Així van anar escampant globus sonda per avaluar quin de tots tenia menys rebuig entre els ciutadans, grups ecologistes i, fins i tot, la PDE. Entre totes les alternatives aportades (portar l’aigua amb vaixells i trens, transvasament del Segre, comprar-la a les comunitats de regants, etc.,) finalment s’ha acabat imposant la interconnexió de xarxes, ja proposada pel govern de CiU l’any 2003 i que tant rebuig havia tingut per part la PDE. Perquè ha estat escollida la interconnexió? Segurament perquè és una de les més barates i la única que pot garantir a llarg termini que Barcelona i la seva zona d’influència no tornin a tenir problemes de subministrament d’aigua. Mentre, Francisco Camps, el President de la Generalitat Valenciana, s'esgarra les vestidures i clama al cel per l’aigua que no els va arribar... La situació és la mateixa? No, amb rotunditat! Potser ens enganyin, però ara portar aigua a Barcelona és degut a una “emergència nacional” per la sequera i, evidentment, per garantir el consum domèstic d’una zona consolidada com és l’àrea metropolitana. València i Múrcia volen l’aigua per a seguir creixent de forma insostenible i fomentar l’especulació. Un model que, pel que es veu, a la majoria dels seus habitants ja els va bé. Malgrat tot, la portada d’aigua a Barcelona no deixa de ser un transvasament, encara que els governs d’Espanya i de Catalunya no vulguin utilitzar aquesta paraula! I també l’excusa perfecta per a reclamar l’aigua de l’Ebre aquells que es creuen perjudicats amb la derogació del PHN!
Però l’administració, impulsora de campanyes de consciènciació ciutadana d’estalvi d’aigua, la primera cosa que hauria de fer és donar exemple. I no sempre és així. Davant de la utilització indiscriminada de recursos quan no hi ha una alarma social, se li ha de sumar l’enorme quantitat d’aigua que es perd per les canonades de subministrament urbà, considerada en un 30 % de la totalitat de la que transporta. La xarxa de distribució és deficient fruit del poc manteniment que s’ha fet al llarg dels anys i quan es vol posar remei, sovint, s’arriba tard. Davant d’aquesta situació “d’emergència nacional” per la perllongada sequera i per la disminució dels recursos hídrics que abasteixen la macroconcentració urbana de Barcelona, els governs s’han vist obligats a prendre mesures més o menys urgents. En campanya electoral, la majoria de partits (inclosos el socis de govern a Catalunya) van garantir davant la ciutadania que no hi hauria transvasament de l’Ebre. Sóc del parer que, la solució que han acabat prenen (la interconnexió de xarxes o transvasament a Barcelona), que segurament és la més lògica, la tenien pensada des de feia molt de temps però no sabien com podria sentar a l’opinió pública. Així van anar escampant globus sonda per avaluar quin de tots tenia menys rebuig entre els ciutadans, grups ecologistes i, fins i tot, la PDE. Entre totes les alternatives aportades (portar l’aigua amb vaixells i trens, transvasament del Segre, comprar-la a les comunitats de regants, etc.,) finalment s’ha acabat imposant la interconnexió de xarxes, ja proposada pel govern de CiU l’any 2003 i que tant rebuig havia tingut per part la PDE. Perquè ha estat escollida la interconnexió? Segurament perquè és una de les més barates i la única que pot garantir a llarg termini que Barcelona i la seva zona d’influència no tornin a tenir problemes de subministrament d’aigua. Mentre, Francisco Camps, el President de la Generalitat Valenciana, s'esgarra les vestidures i clama al cel per l’aigua que no els va arribar... La situació és la mateixa? No, amb rotunditat! Potser ens enganyin, però ara portar aigua a Barcelona és degut a una “emergència nacional” per la sequera i, evidentment, per garantir el consum domèstic d’una zona consolidada com és l’àrea metropolitana. València i Múrcia volen l’aigua per a seguir creixent de forma insostenible i fomentar l’especulació. Un model que, pel que es veu, a la majoria dels seus habitants ja els va bé. Malgrat tot, la portada d’aigua a Barcelona no deixa de ser un transvasament, encara que els governs d’Espanya i de Catalunya no vulguin utilitzar aquesta paraula! I també l’excusa perfecta per a reclamar l’aigua de l’Ebre aquells que es creuen perjudicats amb la derogació del PHN!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)