Si afirmem que els nostre país no és un exemple de netedat, no estarem dient cap disbarat ni res que no sigui evident i la gent no se’n adoni. Per a mi dos són els factors. El primer caldria anar-lo a buscar en l’actitud del ciutadà en general i en un sentit ampli de la paraula. Generalitzar, aquest cop, pot crear suspicàcies per part d’aquelles persones que vigilen de tenir cura del seu entorn. D’això se’n dir ser cívics: no embrutar, no destruir el mobiliari urbà, seguir unes pautes de comportament social, etc.
Però la manca de civisme és patent allà on vagis, amb la degradació del nostre entorn que això suposa.
L’altre factor té que veure amb l’administració. Primer cal que es posin les mesures correctores necessàries per a que el ciutadà no tingui l’excusa d’incomplir-les, precisament, perquè no s’han posat al seu abast tots els instruments necessaris.
A Amposta, per posar un exemple, la manca de papereres al llarg i ample del poble és un fet incontestable. Fa uns tres anys, i degut a un accident a Sevilla amb papereres del mateix model, la brigada en va retirar unes quantes. Algunes d’elles a l’avinguda Catalunya. Encara no s’han reposat. I no és que no s’hagi dit... Un altre exemple són els passos de vianants (també coneguts com a passos zebra) Qui no ha vist un vianant passant per on no li toca, de vegades tot hi tenir-lo al costat mateix. Però més perillós que això pot resultar que el conductor d’un vehicle no s’aturi quan hi hagin vianants creuant o que hi vulguin creuar i estiguin parats esperant, precisament, que arribi el conductor prudent i es pari. Però de vegades, els passos de vianants, no hi són on tenen que ser... Un altre exemple d’Amposta. Als carrers recent urbanitzats on, de vegades no h viu ningú, estant pintats, mentre que a l’avinguda de la Ràpita, el principal eix viari de la ciutat, hi ha una gran mancança d’aquesta mena de senyalització, tot i que bona part de la zona educativa es concentra al costat de baix d’aquest carrer (dos instituts, un col•legi i l’escola de capacitació agrària)
L’altra mesura, mal que ens pesi, ha de ser correctora. O sancionadora, si ho preferiu. De vegades la gent no escarmenta fins que li posen una bona multa (o dues)
Ahir, el Diari de Tarragona, a la pàgina 8, parlava precisament de la recerca que fa la policia local de Tarragona dels infractors d’aquests tipus de conductes. Titulava: “La Guardia Urbana huele a ‘calçot’”, sobre el decomís d’aquest tipus de producte al barri de Bonavista per manca de llicència de venda. I subtitulava: “Durante la operación también se intervinieron varios kilos de hierbabuena y perejil”. Y se multó a los propietarios de siete coches por tener carteles de venta enganchados a los cristales”.
Volia acabar, precisament, parlant d’aquestes pràctiques il•legals. Segurament, els que posen a la venda el seu cotxe i enganxen el cartell amb el preu, potser ho ignoren, però la pràctica està prohibida. Fer ulls grossos per part de la policia local, com en tantes altres ocasions, seria una prova més de que la policia local, de vegades, no fa bé la seva feina. Per a beneficiar a uns pocs, tots els altres, patim les conseqüències de les males praxis.
I per acabar, voldria tornar a citar Amposta. Hi ha una empresa dedicada al lloguer de vehicles, amb seus a la Sénia i Amposta que deixa les furgonetes al carrer ocupant la via pública. Ahir per la nit, fins i tot hi havia un cotxe. Si es té un negoci, hi ha que tenir-lo en les condicions adequades i deixar-lo al carrer, no ho és.
