diumenge, 7 d’agost del 2011

HISTORIETES DE L'AMPOSTA PROFUNDA I


Des de la regidoria de Cultura i festes es va anunciar que, a partir d’aquest any, el ball de proclamació de pubilles, així com el de la festa major, es faria a l’aparcament del costat de l’embarcador, on es situaven ja fa uns ans les antigues piscines. La escassa assistència de públic en els darrers anys (i que tendeix a la baixa any rere any), així ho aconsellava, així com la seva gratuïtat.
Ràpidament per Amposta es va estendre com la pólvora el motiu pel qual des de l’Ajuntament s’havia decidir canviar la ubicació. La celebració del Ramadà per part del col·lectiu musulmà al recinte de fires (on s’havia fet el ball en els darrers 25 anys), tenia la culpa.
Tinc constància que, fins i tot, es va obrir una pàgina a Internet on es donava com a certa aquesta notícia.
Personalment penso que la gent que s’ho va creure han de ser molt beneits i ignorants. ¿Cóm l’Ajuntament pot donar prioritat a un col·lectiu d’estrangers per a que puguin practicar el seu culte i canvia els hàbits de la població autòctona? Increïble!!
Als darrers dies, la pàgina en qüestió, sembla que ha desaparegut de la xarxa.  

FANJEAUX (poble Càtar)

Quan anem a veure a la família de mon cosí Gerard (la qual cosa faig cada dos anys aproximadament), en arribar a Fanjeaux (departament de l'Aude), solem comentar: "Mira, ja arribem". I és que aquest petit poble no està molt lluny de Mirepoix i menys encara d'on viuen actualment, Saint-Gaudéric.
Fanjeaux està al final d'una carretera plena de corbes. En tot el trajecte és on més n'hi ha i, de sobte, et trobes amb un pont (m'imagino que serà dels segle XVIII), el qual passes per baix i el poble queda, principalment dalt i a la dreta.
No obstant estar tan prop de casa els meus cosins i passar-hi constantment, mai l'havien visitat fins aquest any. Segurament la cosa que més em va sorprendre de Fanjeaux va ser la religiositat que es respira. Per les dimensions del poble, la quantitat de creus i imatges religioses de dimensions considerables és gran (no menys de 3)
També vull destacar els rentadors. Aquest tipus d'edificacions sempre m'han agradat, segurament perquè fa unes dècades significava molt per a un poble. Allí, les dones, mentre rentaven la roba, la feien petar i explicaven històries, fets, notícies i mentides sobre el poble i la seva gent. A la província de Castelló, en podem trobar a la majoria dels pobles.
Ara us deixo amb Fanjeaux.























dissabte, 6 d’agost del 2011

AVUI, 6 D’AGOST


Avui és dissabte i els dissabtes no acostumo a escoltar la ràdio. Avui és més dia de diari i dinar en família.
El Periódico de Catalunya parla de les lluites internes que hi ha al PSC entre les diferents corrents. El sector “obioliste”, els propers a qui va ser el màxim responsable del partit a les dècades dels 80 i 90 han “fitxat” a marina Geli, una “pes pesant” als governs de Maragall Primer i Montilla després. Diuen que volen grup parlamentari propi al Madrid. Jo també m’hi vaig mostrar a favor fa uns mesos quan m’ho va preguntar Roser Royo del diari el Punt. Entre els polítics que formen part d’aquest corrent està Josep Pau un exdiputat per Lleida que tinc d’amic a Facebook. Opino que ara és l’hora d’anar-se posicionant i dir clarament quin model de partit volem. Tal i com comentàvem aquest matí amb la meva donar el PSC s’ha de plantejar allò de “qui som, cap a on anem i què volem? L’avançament de les generals ha fet que el congrés del partit s’ajorni un parell de mesos. De cap de les maneres pot tancar-se en fals i a més ha d’haver una renovació profunda, tant de líders com d’idees. I si no és així, ja ens podem anar marxant cap a casa tots plegats...
El Público portava una notícia d’aquelles que m’entusiasmen. Ha aparegut un nou arxiu fotogràfic sobre la guerra Civil Espanyola: el de Guillermo Zúñiga, el considerat pare del cinema científic espanyol. El qualifiquen com "el nou Capa" i això vol dir molt! 
El qui em coneixeu sabeu que la guerra civil i la fotografia són dos dels meus temes preferits, per tant, no puc mostrar-me indiferent davant d’aquesta troballa. De moment, les fotografies que s’han publicat, són força interessants. No sé si compartireu amb mi aquesta alegria.      

(La foto és el monument a les Brigades Internacionals que hi ha al poble vell de Corbera d'Ebre)    

ANIMALS

És molt més difícil fotografiar animals que flors, per exemple. Primer que no es solen estar quiets i també és fàcil que quan t'hi aproximes, tendeixin a marxar.

Unes poques fotos d'animals.