dimarts, 16 d’agost del 2011

LLORENÇ SALES GUANYA PER SEGON ANY LA “MARATÓ” POPULAR D’AMPOSTA


Aquest matí s’ha celebrat a Amposta la prova coneguda com la “Marató popular” però que no va més enllà de uns 4 quilòmetres.
Tal i com ja va passar l’any 2010 l’atleta galerenc Llorenç Sales l’ha tornat a guanyar, aquest anys sense l’oposició que va tenir l’any passat amb Xavi Queral que pràcticament van arribar junts a la meta.
Cal destacar de l’edició d’enguany el canvi de recorregut. A l’edició anterior, les obres a la plaça del Mercat ja dificultaven l’arribada dels corredors, així que, per aquest any, es va decidir canviar el lloc de sortida i d’arribada que s’ha fet des de la pista d’atletisme situada dintre del complex esportiu de la ciutat. Això, evidentment, ha restat públic i fins i tot, alguns dels atletes, han dit que fins aquest mateix matí no s’havien assabentat del canvi.
Un altre canvi ha estat que primer s’ha fet la cursa dels més petits, així, no han entorpit el recorregut de la resta de corredors.
Llorenç Sales ha fet un temps d’una mica més de 14 minuts (no tinc les dades oficials)
Vull destacar també la presència a la cursa del seu pare Lluís Sales, que amb quasi 50 anys, no ha fet podi però ha arribat a un lloc destacat. Lluís, de jove, era un molt bon maratonià. 



 

MIREPOIX. LA GENT DEL POBLE

Quan arriben les festes més tradicionals del poble de Mirepoix, la gent es vesteix d'època (de la que sigui) i surten al carrer i participen en la desfilada i en les petites representacions teatrals que es fan pels llocs més emblemàtics del poble: plaça porxada, mercat, catedral i alguns dels carrers que conflueixen a la plaça. Les festes tenen lloc sobre els "vint-i-tans" de juliol, aquest anys al menys, han coincidit amb el cap de setmana de la festa del Renaixement de Tortosa, però mentre a la capital del Baix Ebre van per la XVII edició, a Mirepoix ja en porten més de 30.
A Tortosa es celebra l'esplendor d'una ciutat al segle XVI, mentre que a Mirepoix fan representacions de diverses èpoques. romans, càtars, l'Il·lustració (centrada en la Revolució Francesa), segle XX, etc. 
















 


dilluns, 15 d’agost del 2011

AVUI, 15 D’AGOST



Avui és el dia gran de la festa major d’Amposta. La tradició cristiana estableix el 15 d’agost, dia de la Mare de Déu de l’Ascensió com a patrona de la capital del Montsià, així com a d’altres pobles com Deltebre o l’Aldea.
Però ahir (anit per a ser més exactes) va ser un d’aquells dies grans del futbol espanyol. Un Madrid-Barça com a plat fort del començament de temporada.
El partit no va decebre a ningú. bé, potser si, potser als socis i aficionats del Madrid que esperaven alguna cosa més que el 2-2 final i que ho deixa tot obert de cara la tornada al Nou Camp el proper dimecres.
Dit això, jo li preguntaria a Mourinho (Mou per als amics) diversos temes.

Per què Teixeira Vitiens va ser tan condescendent amb els jugadors del Madrid?
Per què no va expulsar a Khedira?
Per què no va expulsar a Marcelo?
Per què no va expulsar a Pepe?
Per què Benzema només marca a equips dels “bolos” com els xinesos?
Per què a Cristiano li passa el mateix?
Per què Messi li marca pràcticament al Madrid en cada partit?
Per què vostè (Mourinho) segueix fent teatre del bo?

Sobre el partit cal dir que vaig veure al Madrid molt més rodat. Al Barça hi havia jugadors com l’Alexis Sánchez que encara no havia jugat ni un sol minut amb el Barça. I d’altres com Piqué o Xavi que encara s’estan recuperat de molèsties. Alves també va jugar anit (crec) els primers minuts d’aquest any amb el Barça.
En fi, la lliga és molt llarga i temps tindrem per avaluar l’autèntic potencial de cada equip per a la temporada actual. De fet, recordem-ho, el d’ahir era un partit de supercopa, encara no de lliga.
I mentre s’estava jugant el partit, Cesc Fàbregas (al qui li poden dir l’apel·latiu del “Desitjat”) arribava a Barcelona per a fitxar i ser presentat demà. Per a molts és la gran esperança blaugrana. Fins i tot més que Sánchez. El que és evident és que significa un gran reforç per al Barça al mig del camp, però també té arribada des de la segona línia i pot fer molt mal a les defenses contràries.
De totes formes, reitero: “Jo no l’hauria fitxat”. Penso que el preu que s’ha pagat per un jugador “mig” fet a casa i que va abandonar el Barça per voluntat pròpia és desorbitat.
Però ara que ja és aquí, benvingut sigui i a veure si amb tota la resta dóna uns molts bons dies de glòria al nostre club.

VISCA EL BARÇA!!!
  

HISTORIETES DE L'AMPOSTA PROFUNDA II


M’explicaven l’altre dia que al mercat municipal es traspassava una parada. De fet ja fa un parell d’anys que va “penjar” el cartell a l’efecte.  A ningú sé li escapa que l’activitat econòmica dels mercats minoristes no està per a “tirar coets”.  Finalment varen sortir uns interessats en comprar la parada d’un poble del costat.
Els propietaris havien de demostrar als interessats que el negoci estava en ple rendiment per a poder cobrar el traspàs desitjat (segons sembla la xifra que demanaven era superior a 30.000 euros) Per a poder-ho fer, van idear una estratègia digna de l’estafador més hàbil: van entregar una quantitat de diners (als voltants de 40 euros) a una sèrie d’amics i coneguts per a que el dia que anessin els compradors, aparentés que el negoci anava “vent en popa”.
Mentre hi van ser els compradors, les hipotètics clients no paraven d’arribar i omplir les seves bosses de gènere. L’engany estava servit. Evidentment, el traspàs es va acaba consumant.
Una vegada els nous propietaris van fer-se càrrec del negoci, se’n van adonar que la realitat o era la que els altres els havien fet veure. Ja era tard.
És com la faula de "l'ase extraordinari”.